Pampallacta

No podíem acabar el nostre periple d'una altra manera. Com deia en el blog del Projecte Urubamba, Pampallacta té per mi un lloc especial en tot aquest projecte. Actualment és el centre del Projecte e-yachay i un lloc on l'equip ha pogut plasmar la col·laboració amb les comunitats educatives alto andines.

Per tot això em feia il·lusió que la Rosa, el Guillem i la Laia puguessin veure la realitat d'aquestes escoles rurals. Així doncs, gràcies al carro del Hno. Manuel hem pujat cap a les 9:00 a.m. a Pampallacta. Una hora de trajecte, passant primer per la carretera d'Urubamba a Calca dins el Valle Sagrado i després enfilant-los cap amunt passant per Machacancha, Totora i fins arribar a Pampallacta.

L'única cosa que em sap greu és que a causa de la vaga de mestres (ja porten més de 50 dies de vaga) hem arribat a una escola deserta de nens. Però hi havia el seu Director, l'Arturo Peña, juntament amb un altre senyor que ens ha presentat i pel que hem estès era el coordinador de directors d'escoles de la zona. Així que hem aprofitat per xerrar amb ells i explicar-li el nostre projecte a Pampallacta.

Hem estat una estona per allí, mirant les aules de primària i secundària i un cop fet això, amb tota llàstima de no poder veure els nens de l'escola, hem agafat el cotxe i hem marxat cap a buscar la Laguna Pampacocha que estroba seguint una pista més amunt de l'I.E. Pampallacta i també de la comunitat campesina Pampallacta Alta.

Quan hem arribat a la Laguna Pampacocha feia un ventet una mica fred. Hem posat en marxa el Garmin i hem constatat que estàvem a més de 4.000 metres sobre el nivell del mar. Hem aparcat allí el cotxe i ens hem preparat per fer una petita excursió donant la volta a tota la Laguna.

El paisatge era increïble i ni una ànima pels voltants. Tan sols el vent picant-nos a la cara. Hem arribat fins els 4.208 metres d'altitud mentre donàvem tota la volta. A més hem pogut veure unes quantes alpaques pasturant per allí al voltant.
 

Després de fer pujar l'hematocrit, hem agafat el cotxe i cap avall. De baixada hem recollit una senyora inca que anava cap abaix. Anava amb una nena petita i portava al sarró de l'esquena un altre nen bebé i un altre paquet amb materials. A més, anava filant mentre feia camí. Òbviament només parlava quítxua però encara he aconseguit entendre que volia que els baixéssim fins a la "posta", el creuament amb la carretera.

Un cop allí nosaltres hem seguit fins a Calca i d'allí ja de tornada a Urubamba. Per celebrar el fantàstic dia hem anat a dinar al Sol de Mayo, un restaurant prop de La Salle Urubamba i que ho fan força bé a més de tenir plats contundents. El plat del Guillem ho demostra: Gordon Blue, com els campions. I jo he trobat la Red Lager de Cusqueña que encara no havia provat. Total un dia ja acabant per emmarcar.