Cusco

Avui dissabte 5 d'agost hem anat cap a Cusco per acabar de veure i gaudir de la ciutat. Ahir havíem fet una primera passada després de venir de Sacsayhuamán i avui volíem acabar de fer un recorregut pels carrers i també comprar alguns records al mercat.

Hem arribat cap a les 9:30 a.m. i primer hem anat a fer un re-esmorzar a una cafeteria de l'Avenida del Sol. Sí, he dit bé: una cafeteria. Potser un bar més modern dels que tenim costum per anar, sobretot perquè feien un expresso que val la la pena. I dels sucs us en poden parlar el Guillem i la Rosa. Clar que del croissant calent farcit de pernil i formatge, la Laia.

Després hem anat cap a la Plaza de Armas a fer-nos la tradicional foto amb El Inca. Ja començaven a concentrar-se de nou els professors per prendre una resolució assamblearia de què fer amb la nova i darreraproposta del Govern. Això no acabarà bé. Els professors estaven indignats ara perquè a la reunió del divendres on la Ministra havia pres les decisions d'augmentar el sous base i altres coses, no hi havia hagut cap representant dels mestres. Total que després de 49 dies de vaga indefinida, tot sembla indicar que els mestres del Cusco continuaran de vaga la propera setmana. I, a més de que suposa això a tot el territori, s'acosta la xifra dels 60 dies on els alumnes, teòricament, si no tenen classe perdrien tots un curs sencer segons la llei.

Deixant la Plaza de Armas, hem anat cap al Barri de San Blas on hem fet parada obligada a la Piedra de los Doce Angulos y també a la paret del carrer del costat a buscar el puma i la serpiente...

Després de passejar ua mica pels carrers de Cusco hem enfilat Avenida del Sol aval per anar al mercat de sourvenirs a firar-nos. I clar que ho hem fet. Records, algunes coses que els feia il·lusió al Guillem i la Laia i una bona estona passejant entre les interminables tendes i regatejant per al final estalviar-nos mig o un euro. El divertiment d'aquests llocs.

Però cal dir que la segona part del dia ha estat més gastronòmica. Si més no hem retornat a La Chomba, el restaurant que tan bé m'havia aconsellat el meu amic Lucho d'anar, on hi ha pocs o cap turista i fan comida criolla de veritat.

I a les fotos em remeto: Rosa, chicharron de chancho. Guillem, asado de res. Laia i jo, Costillar frito de chancho. Tot això amanit amb una bona cusqueña de 620, aigua i una frutillada. Què més podem demanar per 97 soles (uns 25 euros tots quatre).

A la tarda hem tornat cap a Urubamba amb una combi a Pavitos i hem estat preparant aquesta entrada al blog fins l'hora d'anar a sopar. Per sopar hem anat al Cafe Plaza Pizza Wasi, la pizzeria de la Plaza de Armas d'Urubamba. Ja he advertit a la família que era una pizzeria on anaven extremadament lents però que el resultat valia la pena. I així ha estat. Sovint triguen, però avui han batut el record. Quan hem arribat la senyora ha hagut d'anar a cridar al pizzero doncs no hi era. Ha vingut un altre senyor a demanar pizzes per emportar i li ha dit que impossible. Després de posar la lenya al foc, preparar la massa, tallar-la, agregar els components i anar fent pizza a pizza havien passat 55 minutets. Com us deia, el resultat però val la pena. Crec que la millor pizza al forn de llenya semiesfèric de tota Urubamba actualment. I així tanquem el dia.