dimarts, 18 de juny del 2019

Torneig Lloret

Si pensàveu que ja estaven totes les cròniques del nostre estimat pre-infantil femení d'aquest any us equivocàveu! Ens queden com a mínim un parell, esperem. La primera, el Torneig de Cloenda que esrealitza a Lloret el cap de setmana del 15 i 16 de Juny. I, com no, per segon any consecutiu, allí estàvem al peu del canó!


Cal de setmana per gaudir del bàsquet, per gaudir de l'equip, del final de temporada i també per poder compartir minuts amb companyes que l'any que ve no seguiran amb nosaltres a l'aventura de l'Infantil. Fantàstic poder compartir minuts amb la Gala i la Carla Clemente en aquest Torneig de Lloret. I encara que no ens hagin pogut acompanyar aquest cap de setmana tabé trobarem a faltar  a la
Judith i Mariona. Sort per la nova etapa noies! I també ens faltava (només avui) la nostra Sofia, però no cada dia es celebren 50 anys oi Jaume?


Ja d'entrada també agrair l'immens esforç de la Carla Muñoz, tota una valenta afrontar el Torneig a Lloret amb 12 fierecillas!! Ets una campiona. Sort que, com veurem després, ha vingut una mica d'ajuda a mig campionat...


Arribada el divendres i comencem bé, no millor! Celebrem els 13 anys de la Laia Canaleta!! Pastissos immensos rodejada de bones companyes i amigues. Party time!!


Però arriba el dissabte i a gaudir del nostre esport favorit: el bàsquet. Ja teníem el quadre i no es preveien partits senzills. Un triangular de dissabte amb dos partits per veure com quedàvem de cara a diumenge. Normativa diferent: 4 parts de 10 minuts de temps corregut i amb canvis quan es vulgui. Normes d'equip gran...


Primer partit contra Maristes Sants Les Corts. Partit potser no molt bo en quant a execució però guanyat còmodament: 25-37. Ja teníem el partit de dissabte al matí guanyat i ara cap a descansar i preparar-nos pel de la tarda contra C.B. Palamós.


El partit del a tarda ja va ser una altra cosa. Palamós un equipàs. Com acostuma a passar en els pobles, aquests recullen lo bo i millor de les jugadores de la zona. I aquestes eren grans, potents i bones. Però el nostre equip va fer un gran partit. Tot i acabar perdent per un 39-31 vàrem jugar molt millor durant el partit. Ara teníem clar que ens quedaven poques possibilitat d'accedir a la final, doncs donàvem per fet que Palamós arrassaria a Maristes i quedaríem segones.


Però el que passa ene ls triangulars. A darrera hora de dissabte ens vàrem assabentar que Maristes Sants havia guanyat a Palamós!! Increïble però cert. Un partit jugat tard el dissabte i potser Palamós ja s'havia relaxat i va perdre!! Llavors triple empat!! Els 3 equips amb una victòria cadascun. Quina era la classificació? Doncs es va haver de mirar l'average... i aquest també va quedar empatat entre els 3 equips!!! Llavors??? el tercer criteri era el major nombre de punts anotats i aquí, per mala sort, vàrem quedar segones darrera Palamós... Així que ens tocava jugar pel tercer i quart lloc el diumenge al matí a les 11:40h.



Diumenge ens va tocar al Pavello Exterior. Feia calor a Lloret a les 11:00h però nosaltres anàvem a per totes, com sempre. Ens va tocar contra el C.B. Martorell. No teníem referències però, després d'uns primers minuts igualats, ja vam veure que les coses serien fàcils: nosaltres molt bon joc i desbordant l'equip contrari, que només comptava amb 2 o 3 canvis. Vàrem fer moltes rotacions i totes les nostres noies aportaven. Bon partit amb un tercer quart espectacular en el qual vàrem deixar sense anotar (i parlem d'un quart de 10 minuts) a Martorell. Final 49-16 i el tercer lloc al sarró, una nova copa i el que és més important gran final de temporada.


Volem destacar dues coses: primer que la Júlia Espinar va venir a ajudar a la Carla i així vàrem tenir un tàndem d'entrenadores femenines potent!! Gràcies Júlia!!! I segon, el detall que varen tenir les entrenadores just a 30 segons del final de canviar a la Gala i a la Carla per a que sortissin entre aplaudiments de les seves companyes i de totes les famílies en el seu darrer partit amb Escolapis Sarrià!!


Tot una festa el final del partit. Tothom content. Van mantejar a la Gala i la Carla com no podia ser d'una altra manera, abraçades i felicitat en recollir la copa!! Aquests tornejos de final de temporada són un regal per l'equip per tancar la temporada d'una manera agraïda, tot i que esperem la convocatòria del Party Manager (àlies Toni) cap a l'arrossada final...


Res més...l'any que ve més i esperem que millor. Nous reptes, canvi de pilota a mida gran, seguim el gruix de jugadores, incorporem a la Laura Portabella al 100%, il·lusió no ens en falta...


Abans de tancar un agraïment a tots els pares per estar compromesos i sempre al peu del canó i a les nostres jugadores per fer-ho fàcil i cohesionar l'equip i fer-nos gaudir del bàsquet. També vull fer un agraïment especial al David Mulas per estar sempre allí i gravar des d'angles inversemblants i treure fotografies i imatges de les nostres noies: magnífic arxiu per la història. Però el més important és que som una gran penya fent pinya i aquí resideix la nostra força. Salut i fins l'any que ve.


NOTA FINAL: volem dedicar aquesta darrera victòria de la temporada a l'avi de la Carlota, que aquesta setmana ens ha fet patir... Però els homes forts de la Plana de Vic no defalleixen i tiren endavant. Aquesta victòria va per tu, Lluís Oms!! Aquí el teniu, amb la seva inseparable Carme, un dia d'aquells que ve a veure la seva estimada neta.


diumenge, 16 de juny del 2019

Final Four Pre-infantil A2

Estem a final de temporada i se'ns acumula la feina. Encara teníem pendent la crònica del cap de setmana del 1 i 2 de juny on les nostres noies del Pre-infantil jugaven la Final Four de la Categoria A2 femenina. Aquesta es va disputar a Caldes dissabte i diumenge.

Dissabte teníem un primer partit de semis a les 19:00h contra les terceres classificades, Escola Pia Sabadell. Just abans nostre l'equip de Caldes havia eliminat a l'altre semifinal a Collblanc per un petit marge de 4 punts, 61-57, en un partit molt igualat fins al final.


El partit de dissabte no ens va anar gens bé, la veritat. No sabem si va ser l'hora, la darrera derrota contra Pia Sabadell a casa seva, o què però el partit ens va sortir tot a l'inrevés. Tot i fer un bon primer quart i acabant-lo guanyant per la mínima, va venir un daltabaix al segon quart del qual ja no ens vàrem poder aixecar. D'un 11-7 favorable vàrem passar a un demolidor 11-23 que ja va ser un lastre per tot el partit.

La resta del partit no ens vàrem trobar en cap moment i un cop i un altre no vàrem trobar solucions ni en atac ni en defensa per reduir les distàncies al marcador. Partit per veure com no s'han de fe rles coses en un nivell exigent on hi ha molt poca diferència entre les 4 millors i no tenir un bon dia et sentencia: 49-63.


Amb totes les incerteses ens vàrem presentar el diumenge de nou a Caldes, a les 17:00 hores, per lluitar pel 3r i 4t lloc de la Final Four. Un altre equip gens fàcil, Collblanc. Aquest se'ns va creuar a la tornada a casa seva i vàrem perdre allí també fent un mal partit. Especial atencio a la seva número 14 que és pràcticament imparable.

Però les coses van començar molt bé. Sempre diem que no som resultadistes i aquest cop no serà una excepció. Un primer quart amb l'actitud que ens agrada del nostre equip: defensa, intensitat, anar a per totes, donar la cara. I això que vàrem perdre el primer quart per 10-4 i el segon el vàrem empatar a 4-4 però el marcador llavors ensenyava un 14-8. Però res a veure amb el dia anterior. D'aquí vàrem passar a un 16-12 el tercer quart i a un 26-18 en arribar a la mitja part del partit. Però alguna cosa es veia diferent... a més del pèssim nivell d'arbitratge, indigne per una Final Four.


Vàrem començar el cinquè periode com si estiguéssim al final del partit! Gran quart i mentre manteníem a zero a Collblanc poc a poc anàvem remuntant fins arribar al 26-24. Totes les espases en alt i llavors va aparèixer la primera cistella de Collblanc: 28-24.Vam acabar el quart amb un 28-26 amb una cistella al darrer segon de l'Aina Ruiz que va fer aixecar a tota la grada d'Escola Pia!!

Llavors, a l'inici del sisè quart, es va produir un fet que potser marcaria (o no) l'esdevenir el partit. Sempre hi ha detonants que, a vegades, fan que l'equip reaccioni o no; i, a vegades, fets negatius ajuden i altres no...Després de diferents incoherències de l'àrbitre el David Fajardo es va queixar perquè per accelerar els contratacs les noies de Collblanc treien els fores de banda des de dins el camp. Incomprensiblement l'àrbitre el va desqualificar amb doble tècnica i el va fer abandonar el pavelló. Llavors vaig pensar: aquest partit el guanyarem.


Tot i els 2 punts dels 3 tirs lliures que van encistellar Collblanc i els va servir per posar-se 30-26, la reacció no es va fer esperar. Cistelles de la Laia, Carlota, Alejandra i Carla Erroz van posar en un tres i no res el 30-35. Collblanc estava superat totalment i, tot i la cistella del 32-35, un 2+1 de la Laia i una altra cistella in extremis de la Carla Clemente van tancar un quart fabulós amb 32-40. Impressionant.

Això no es podia escapar. Però Collblanc va posar tota la carn a la graella. La seva número 14 anotava i anotava (6 punts en el setè quart!!) però nosaltres tenim moltes jugadores, no una, i la feina anotadora de la Silvia Gibert (amb triple inclós) i les dues Carles (Clemente i Erroz) va permetre tancar el penúltim quart amb 40-51. Imparables cap a la victòria!!

Quedava el darrer quart. El més difícil. Les nostres noies, avui érem tan sols 8 a la banqueta (però semblaven 12) havíen de fer el darrer esforç i mantenir els 11 punts d'avantatge per aconseguir una bona victòria, tancar la temporada amb bon regust de boca i quedar terceres. I no ens varen decebre.


La seva número 14 omnipresent s'ho jugava tot, per la part bona i la dolenta. Però això al final passa factura i va acabar esgotada. Les nostres van acabar el partit exultants, amb dos triples estratosfèrics de la Laia i la Silvia Gibert, tancant un marcador amb 46-61, un reflex del que hem fet a la temporada.

Temporada amb alts i baixos, amb periodes sense poder jugar per un motiu o altre, amb falta de ritme continuat i amb moltes coses per millors i aprendre. També al sarró amb aprenentatge i adaptació a la categoria. L'any que ve a Infantil, amb canvi de mida de la pilota i segur que amb nous reptes. I allí estarem per explicar-ho.



dilluns, 3 de juny del 2019

Copa Consell Escolar 2019

Aquest dissabte dia 1 de juny, vàrem anar a Aula per jugar un partit i per rebre la Copa que acreditava a l'equip femení pre-infantil d'Escolapis de Sarrià com a campiones de grup. I això ja es va fer palès abans de començar el partit amb el lliurament de la Copa a les campiones.


A partir d'aquí teníem un partit de cloenda contra les segones de l'altre grup, Aula. El partit semblava que no tindria gaire història però la veritat és que en la primera part la cosa va estar força igualada. Parcials de 4-6, 7-10 i 4-7 sempre favorables feien que ens anéssim al descans amb un 15-23 al marcador però sense haver pogut tancar el partit. Joc massa precipitat, massa correcalles que es diu i sense posar aquell punt de pausa que tant ens cal en certs moments. Ens vàrem contagiar de la precipitació del joc d'Aula. tot i així avantatge de 8 punts al descans.


El quart periode va seguir la mateixa tendència. Un joc molt agraït per l'espectador i un altre parcial ajustat, però aquest en contra: 8-6, que deixava a les noies de l'Aula una mica més a prop: 23-29. Ens tocaria patir encara?


Doncs no. Vist i no vist el cinquè periode ens vàrem posar les piles, vàrem ajustar la defensa (la vàrem ajustar tant que Aula no va fer ni un sol punt) i vàrem tenir un atac més fluid gràcies al control defensiu. El parcial de 0-14 sentenciava ara sí el partit a falta del darrer quart: 23-43.


El darrer quart ens varem relaxar, potser en excès, tot i que el partit no corria perill, però vàrem encaixar un 10-4 en contra per deixar el marcador en el resultat final de 33-47. Victòria clara per a celebrar una bona temporada també a Consell Escolar. Noies felicitats a totes!!




dissabte, 1 de juny del 2019

Escolapis Sarrià - 80 Front Marítim - 65

I aquest dissabte 25 de maig a les 16:00 de la tarda arrencàvem el darrer partit del nostre primer any a Interterritorial de la Categoria Júnior. 28 partits ens miren a tota la temporada amb uns començaments molts durs i amb dificultats per adaptar-nos a l'exigència de la categoria fins arribar a aquest darrer partit anant clarament de menys a més.


Tancàvem temporada a casa contra Diagonal Front Marítim, amb la posibilitat de pujar un lloc a la classificació si els guanyàvem, doncs ells anàven vovens a tan sols una victòria. Més enllà d'això amb una victòria faríem un bon tancament de temporada guanyant 3 partit consecutius i aconseguint, d'aquesta manera, la dotzena victòria de 26 partits.


I així vàrem començar: molt seriosos. Molt bon quart tant ofensivament com defensivament. Molt bon joc com en els darrers partits, tothom aportant i el Guillem liderant l'anotació. Parcial de 21-14 amb la llàstima del darrer triple seu que va tenyir una mica el marcador el quart que havia estat de llibre.


Segon quart del mateix estil, sense baixar pistonada en cap moment i amb moltes rotacions per donar minuts a tots els jugadors que ens acompanyaven avui. Potser la quantitat de canvis va produir cert desconcert en defensa i en atac i per això el marcador del quart no va ser més ampli: 19-15. Marxàvem la descans amb un avantatge còmode: 40-29, sense veure perillar en partit en cap moment,


Ja sabem, tot i no entendre-ho, que els tercers quarts no acostumen a ser els nostres millors quarts i en aquesta ocasió no va ser una excepció. Potser per la comoditat del marcador, per les rotacions constants i per altres factors que se'ns escapen, el tercer quart va fer saltar algun neguit a la graderia. Sense posar-se mai pel davant Front Marítim es va acostar molt en el marcador, més per demèrit nostre que mèrit seu. El parcial de 16-24 ho reflecteix clarament. El marcador es posava 56-53 a falta del darrer quart.


Per va ser un miratge. El darrer quart ens vàrem posar les piles de nou i les coses ràpidament van tornar al seu lloc. El shooter Lucas i els contratacs i penetracions impossibles del Guillem van posar els punts en atac. La resta de l'equip va ajustar la defensa i el rebot defensiu. I el partit es va acabar a mig quart del final.


Al final un 80-65 per tancar la temporada amb molt bon gust de boca. 12 victòries i 14 derrotes, a mitja taula, novens classificats i molt aprop dels dos de sobre. Hem entrat a la categoria. Hem tingut partits nefastos però també partits d'alt nivell (encara ens ve a la memòria el partit a casa contra el líder Claret...). Tot això és el 208-2019. Ens queda la festa final però una temporada més al peu del canó!!



NOM 1 2 3 4 TOTAL
Guillem 6 11 4 6 8 29
Àlex T. 7 2 2 4
David C. 8 4 4 8
Max C. 9 2 2 4
Alex M. 10 2 2
Lluís 11 4 4
Pol 77 0
Dani 24 2 2 4
David D. 95 2 5 7
Lucas 00 5 2 9 16
Humbert 44 0
Jacobo 20 2 0
Escolapis 21 19 16 24 80
Front 14 15 24 12 65