La Salle Horta - 42 Escolapis Sarrià -71

Avui un partit complicat a casa d'un rival de la part alta de la taula classificatòria: La Salle Horta. Un equip que a casa ens va costar molt de controlar i guanyar (veure crònica) i que avui jugàvem a casa seva en una pista exterior molt complicada, estil Roser. Un matí amb menys fred del que ens temíem però sí una pista amb dures condicions: un terra on la pilota bota de manera diferent, uns taulers durs i unes cistelles tampoc gens semblants als tragatodo de la nostra pista. Però aquest equip jaha demostrat que pot amb tot això i més.

I no serà pel primer quart. Una sortida molt insegura, amb mala defensa i mig adormits un matí asoleiat de diumenge. Estàvem com desubicats i fora de ritme, començant per la direcció de joc del Guillem Canaleta i acabant per la mala fixació de marcatges dels homes importants de La Salle Horta. Els dorsals 10 i 21 s'han inflat a fer cistella força còmodes, mentre nosaltres només ens mantenia en el partit un inspirat David Díaz que ha anotat 7 punts en aquest quart. Si això li afegim un arbitratge parcial i poc coherent en ambdues pintures entendreu que el 17-9 fos el resultat del primer parcial.

De totes maneres, cada cop més sembla, només ho sembla, que aquest equip s'ho mira el primer quart i quanté calat al rival comença a fer de màquina piconadora: fixa els marcatges i comença a atacar amb criteri. Així ha estat aquest segon quart. Solidesa defensiva començant pels pivots per aturar el seu dorsal 21. Sortida al contratac quan es podia i sino moure la pilota fins trobar opcions clares de cistella. El Gladiador Max ja en aquest quart ha estat impagable en la defensa i, a més, ha aportat punts amb una clara convinció ofensiva avui també. El Guillem s'ha centrat i a més de distribuir joc ha anat anotant penetracions i tirs lliures de les faltes que rebia. Tot això ha deixat en 7 punts a La Salle Horta i amb una anotació de 20 punts en aquest quart. D'aquesta manera marxàvem al descans amb un 24-29 havent posat la por al cos de l'equip rival. I en el descans l'analista Pedro Tort (que no pitoniso Puit) ja vaticinava una victòria sense complicacions per Escolapis amb el conegut: "Això està fet".

La sortida del tercer quart ha decantat el partit. En un vist i no vist 8 punts consecutius d'Escolapis han obert una escletxa en el marcador que ha enganxat freds a La Salle Horta. L'entrenador ha hagut de demanar temps mort per intentar alguna cosa i llavors han alternat la zona amb la defensa individual. Però quina millor manera que trencar la zona que moure ràpid la pilota i clavar un parell de triples pràcticament consecutius. Espectacular. L'equip ha seguit tot el quart igual, amb criteri, solidesa, sense perdre la compostura, amb un gran suport d'un David Caballol immens enmig de la zona distribuint joc i també anotant. El 12-26 reflexa fidelment que Escolapis ha passat per sobre de La Salle Horta en aquest quart. El resultat de 36-55 donava el partit pràcticmaent per sentenciat, excepte una ecatombre.

I l'ecatombre evidentment no s'ha produït. Al contrari, la majoria de jugadors d'Escolapis Sarrià s'han afegit a la festa anotadora i pràcticament tot l'equip ha aportat el seu granet de sorra ofensiu. Volem destacar al Lluís Oms pel bon quart que ha fet i per la determinació que ha jugat. L'equip de La Salle Horta ben al contrari s'ha acabat desmoralitzant i algun que altre desquiciant i tancant el partit amb un 6-16 desfavorable per un marcador final de 42-71, molt meritori en aquesta pista i en cap contrari.

Diria que potser aquest ha estat el millor partit que he vist jugar fora de casa a aquest Junior  d'Escolapis de Sarrià. Exeptuant el primer quart, un partit sòlid, ben jugat tant ofensiva com defensivament, amb un gran complicitat entre els jugadors i unes ganes de victòria insaciables. Ja ens va bé abans d'afrontar partits igual o més complicats a fora: La Salle Gràcia i Guinardó. Però les 16 victòries i 1 derrota (més la que tenim guardada contra Ripollet) i el joc desplegat avui donen tota la confiança tant als nostres jugadors i entrenadors com l'equip de suport incondicional que Escolapis de Sarrià té.

		1	2	3	4
LLUÍS	2				5	5
GUILLEM	6		10	16		26
ÀLEX	7	2				2
MARC	10		1			1
MAX	00		5	2		7
SERGIO	13					0
OSCAR	16				2	2
DAVID D.	18	7	2		2	11
DAVID C.	8			6	2	8
ARNAU	11		2	2	4	8
POL	77				1	1
ESCOLAPIS		9	20	26	16	71
SALLE		17	7	12	6	42

Escolapis Sarrià - 84 Bàsquet Parets - 37

Avui gran partit a casa. I diem gran partit per tot. Pel gran joc desplegat per les nostres jugadores. Per bon equip rival que, alhora, era molt esportiu. I per la bona complicitat de tots els pares i mares seguidors del nostre Mini femení.

Teníem al davant al Club de Bàsquet Parets, que venia de fer bons resultats, guanyant, per exemple, a Maristes per 54-50 la derrara jornada de Lliga. Així que veuríem com estaven les nostres noies després de les dues galledes d'aigua freda que ens havien caigut darrerament.

Ha començat el partit i tot i que no jugàvem malament, estàvem una mica estàtiques en atac. Semblava que ens costava trobar el lloc i el ritme en el partit. Segurament part del mèrit també devia ser de Parets, doncs han fet un molt bon primer quart que, de fet, l'any guanyat per un parcial de 7-9. Estaria maco i disputat el partit.

El segon quart ha seguit la mateixa tònica però hem començat a ajustar millor les defenses. Una retornada Silvia Mulas en atac obria la defensa rival i amb convicció i seguretat anotava punts clau per mantenir-nos frec a frec en el partit. Hem guanyat el quart per 8-6 i posàvem al marcador del tot igualat: 15-15.

Llavors ha arribat el tercer quart. Tenir tota la rotació sencera ens ha permès que les jugadores de primer quart sortíssin fresques del tot i a per totes. Semblava que havien estat estudiant el rival i ara anavena per elles. Així ha estat. Una magnífica direcció del joc per part de la Laia Canaleta que tan tallava i penetrava a cistella com donava magnífiques assistències per l'Aina Ruiz i la Sofia González que s'han inflat a fer punts. Quart espectacular en defensa i en joc d'equip en atac, fent gaudir a tots els presents. Un parcial de 14-2 posava un avantatge clar al marcador: 29-17.

I com dèiem la rotació del segon quart ha fet exactament el mateix, contagiant-se del bon joc de les seves companyes. Una Silvia Mulas segura, una Alejandra Bonmatí, meravella de la tècnica en els un contra un, una Aina Mir, aportant i segura per tauler i una Carla Clemente incisiva i guiant bé a l'equip han posat un parcial en els 6 minuts de temps corregut de 17-6. El marcador quedava trencat a la mitja part: 46-23.

Mentre esperàvem la represa del partit han començat les bromes entre l'equip incondicional de seguidors. Els pares hem començat a fer broma que semblava que avui guanyaríem el partit però a veure què passaria dilluns... El Xavi Oms ha trepitjat la línia del camp i hem tingut clar que això seria inadmissible, tot i ser el descans , i que ens donarien el partit per perdut. En fi, millor certes coses  prendre-se-les amb humor que d'una altra manera quan no estan a les nostres mans.

Tornem al partit que ja començava la segona meitat amb el cinquè quart i, sense sortir amb l'explosivitat dels dos anteriors, hem fet un quart sòlid i ben treballat. La Carlota Oms ha anat fent de les seves, pas a pas, defensa consistent, cistella a cistella mentre l'Oona Sans, que havia sortit un pel nerviosa i desubicada a l'inici s'afegia a la festa amb una bona cistella coast to coast i bones defenses i rebots. Un altre parcial de 8-0 posava el marcador en 54-23.

Però com us dèiem, les noies del Club de Bàsquet Parets són bones i lluitadores. Tot i anar per sota clarament en el marcador no han defallit i han fet un sisè quart força bo. Però també és cert que nosaltres en atac no hem estat pas malament i ja teníem clar que no ens deixaríem guanyar un altre quart. Un 9-7 a falta de dos quarts posava distància de +33 punts al marcador: 63-30.

Segurament això ha acabat amb la resistència de l'equip contrari i cal dir que el setè quart ha estat còmode per nosaltres. Escolapis Sarrià, com una màquina piconadora, ha seguit fent feina i amb aquesta intensitat pocs equips ens poden guanyar. El 15-2 deixava clar una escletxa potser massa dolorosa pel joc desplegat per Parets.

El darrer quart ha estat més de tràmit. Però la Carla Clemente no volia deixar-lo escapar, així que tots els punts del quart (els 6) han estat anotats per ella i ens ha permès guanyar també un darrer quart per un parcial de 6-5, quan el partit ja estava dat i beneït. El punt de pànic escènic ha arribat quan la Júlia Espinar ha començat a fer canvis. S'ha sentit uns crits d'alertà (crits conyons d'alerta) dels pares dient "Segur? Segur?"...

En resum gran partit de bàsquet viscut avui a Can Colapi. Per les sensacions, pel bon ambient i cal dir-ho per l'esportivitat d'ambdós equips i el bon saber fer de l'àrbitre. Dissabte que ve a casa de Maristes darrera jornada de la primera volta. Realment gran primera volta, acabi com acabi, només amb una derrota real de moment contra Argentona. Per ser el nostre primer any a Categoria B1 hem d'estar més que satisfets tots plegats.

		1	2	3	4	5	6	7	8
LAIA	6	3		6						9
ALEJANDRA	7				4		2			6
SILVIA M.	10		3		4					7
CARLOTA	11		2			4		4		10
AINA R.	13			6	2	2		2		12
CARLA C.	15		3		3		3		6	15
SOFIA	23	4		2			4			10
AINA M.	20				4			4		8
OONA	8					2		5		7
SILVIA G.	30									0
Escolapis		7	8	14	17	8	9	15	6	84
Parets		9	6	2	6	0	7	2	5	37

MVP: avui la cosa ha estat díficil ja que moltes jugadores han fet mèrits per endur-se'n aquest símbòlic premi. Bon joc de la Carlota, bon retorn i confiança de la Silvia, bones anotacions de l'Aina Ruiz, molt bé la Sofia molt centrada avui, gran direcció de joc de la Laia. Tothom molt igualat. En cas de dubte anirem a un clàssic. així que aquest segon MVP li donarem a la Carla Clemente per ser la màxima anotadora del partit amb 15 punts.

Així no, @FCBQ, així no.

Estic indignat. Segurament el que primer que pensareu és que això és una pataleta d'una persona que està enfadat perquè l'equip de la seva filla li han donat per perdut un partit que havia guanyat (bé, de fer no un partit sino ja van dos). Potser pensareu que ens importa més guanyar que qualsevol altra cosa. Si és així deixeu de llegir que això no va per vosaltres.

El que més ens important quan parlem de bàsquet per nens i nenes, és la part més formativa, la part més educativa. Ens interessa que aquestes edats l'espoert sigui un element més de creixement com a persones i aporti valors. Jo pensava que la Federació Catalana de Bàsquet també apostava per això. Només cal llegir el seu reglament de minibàsquet aprovat el 17 de juny de 2017. Entre les diferents frases en destacarem algunes:

• "Aquestes regles tenen l’objectiu d’adaptar les normes del basquetbol al procés de maduració dels joves jugadors, havent d’utilitzar una metodologia que beneficiï el millor desenvolupament, tant tècnic com humà, dels jugadors." (pàg. 3)
• "Els nens i nenes han de jugar i participar el màxim possible" (pàg.5)
• "Com tot instrument, les regles de joc no són ni bones ni dolentes per si mateixes, sinó que allò que les fan bones o dolentes, és la capacitat i la voluntat de tots per aplicar-les d’una manera justa, utilitzant la metodologia necessària i pensant que el receptor d’aquesta tasca conjunta  d’entrenador i àrbitre, és el jugador." (pag.5)

Tot molt correcte, l'esperit, les intencions, els objectius formatius etc. I després passen coses com les que explicarem.

Partit del passat dia  Lliçà - Escolapis de Sarrià (vegeu crònica). Un partit que estava més que decidit (guanyava l'equip d'Escolapis de Sarrià de més de 30 punts) i ja en el darrer quart una jugadora deixa la pista per trobar-se malament. Justament en aquell mateix darrer quart tenen la mala sort que una jugadora queda eliminada per 5 faltes personals. Així que l'entrenador decideix fer el canvi una jugadora de la banqueta que ja havia jugat 5 quarts (de fet totes les que quedaven a la banqueta ho havien fet). Resultat? Partit perdut per 2-0 perquè una jugadora ha jugat 6 quarts.

Evidentment, davant la sorpresa de tot l'equip, l'entrenadora presenta una al·legació indicant que si bé s'estava incomplint l'article 18.1 del reglament (Tots  els  jugadors  jugaran  des  del  començament  d’un  mínim  de  tres períodes abans del setè període, inclòs, i un màxim de cinc durant tot el partit) com que una jugadora va haver de marxar per indisposició i la resta ja havien jugat 5 quarts no quedava cap altre possibilitat que infringir la norma. Resposta a l'al·legació? s'ha infringit l'article 18.1 i el partit es dona per perdut. L'entrenadora torna a al·legar demanant una explicació de com procedir en casos com aquest. Resposta de la Federació Catalana de Bàsquet? la mateixa. Tot molt "formatiu" com es pot veure. No entrarem per no fer demagogia en les sensacions de les noies en rebre la notícia durant la setmana...

Però la cosa no acaba aquí. Partit del passat diumenge: Mataró - Escolapis de Sarrià (veure crònica). Portem a 9 jugadores a l'equip. Però en el primer quart, als 2 minuts de començar, tenim la mala sort que una jugadora, la Silvia Mulas, es resent d'una lesió al turmell i no es veu capaç de continuar jugant. Vista la situació anterior, la nostra entrenadora para el partit i li diu a l'àrbitre que haurem de fer el canvi, tot i no estar permesos els canvis abans del darrer quart del partit a no ser que sigui per 5ª falta personal, per desqualificació o per lesió. L'àrbitre ho autoritza i com marca l'article 19.1 fem el canvi. El partit continua jugant-se i com no podia ser d'una altra manera en el darrer quart una jugadora de nou haurà de jugar 6 quarts degut a la lesió d'una jugadora a una altra que ha estat eliminada per 5 faltes personals.

Aquest cop estem tranquils. Tenim clar que per culpa d'una lesió no infringim les regles. Resultat? Partit perdut per 2-0 per alineació indeguda d'una jugadora (6 quarts). El partit s'havia guanyat per un altre clar 24-48. La pobra entrenadora ja no sap què dir ni com dir-ho a les nenes. De totes maneres primerament truca a la Federació Catalana de Bàsquet, vist la "educativa" resposta sense cap explicació de les al·legacions del dia anterior. Els explica la situació i insisteix que l'article 19.1 que diu "No es concediran substitucions en els set primers períodes, excepte per canviar  un  jugador  lesionat, desqualificat  o  que  hagi  comès  la  seva cinquena falta personal; als quals és necessari substituir sempre que es disposi de jugadors per fer-ho, malgrat que amb la substitució s’infringeixi la  norma  que  regula  l’actuació  dels  jugadors  i sense  perjudici  de la responsabilitat que s’incorri per aquest fet." Sembla evident que una interpretació de la part final de l'article és que per aquestes causes, i segurament degut a una lesió hauria de ser més clar encara, obre la porta a saltar-se la normativa per aquest motiu. La resposta telefònica de la Federació encara va ser més sorprenent del que esperava: partit perdut per alineació indeguda. "Així doncs què podia fer? Si us plau, orienti'm" - demana l'entrenadora. "Hauria d'haver jugat amb 4 jugadores. Resposta: "doncs no, també hagués perdut el partit igual. El que has de fer és venir amb més jugadores perquè no et passi això". 

Fantàstic. Aquest és l'esperit que buscàvem. Queda claríssim que aquestes actituds ajudaran, com diuen les frases de la normativa, al procés de maduració d eles nostres jugadores, a fomentar que juguin el màxim possible o la volutat d'aplicar les normes d'una manera justa. Increïble quan llegim el reglament. Potser si es vol ser mínimanent coherent i no es vol tenir la molèstia o esforç d'analitzar les situacions particulars per a que aquestes siguin formatives de veritat, l'eliminació de gran part de l'ideari seria una bona solució perquè no predicar amb l'exemple no és formatiu ni educatiu.

Per nosaltres, les nostres noies de 11 anys tenen tot el nostre suport, guanyin o perdin, només demanem que gaudeixin de l'esport i facin pinya i aquest sigui un integrador social. Actituds intransigents i poc flexibles con les que darrerament hem detectat a la Federació (i desconeixem molts altres 2-0 que hem vist en les marcadors) no creiem que siguin les maneres més adients de fomentar l'esport i afavorir la motivació de les nostres joves jugadores. Esperem i desitgem que aquest escrit si algú té a bé llegir-lo serveixi de reflexió per algun estament de la Federació Catalana de Bàsquet (@FCBQ, @FederacioCatalanaBasquetbol). De totes manares, ens temem que la única  resposta serà: partit perdut per incompliment de la norma.

Mataró - 24 Escolapis Sarrià - 48

Avui partit difícil a casa d'un Mataró amb gran tradició de bàsquet i sempre amb bons equips. Després de la derrota contra Argentona, tot han estat victòries a la Categoria B1 (tot i el robatori al despatx sense ni voler ni contestar raonadament les alegacions presentades per la pèrdua del partit a Lliçà, completament il·lògic i poc formatiu però molt estiu federatiu això sí).

Des del primer quart ja s'ha vist que seria un partit molt dur i intens. Les noies de Mataró anaven a totes però defensant amb les mans i de manera força dura. Un primer i segon quart amb moltes personals. Però ja se sap aquella dita que si fas 10 faltes te'n piten 8 però si en fas 30 te'n piten 15, i així ha acabat passant. Però tornem al partit que, tot i així, el primer quart l'hem dominat clarament per un 2-8 favorable mentre que el segon amb el joc més endurit ha estat igualat amb un 6-6. Després d'aquests dos quarts el marcador reflectia un 8-14 favorable. L'única mala notícia del primer quart ha estat que la nostra Silvia Mulas en un partit tan intens s'ha resentit del encara adolorit turmell i s'ha hagut de retirar. Esperem que et recuperis aviat, Silvieta!

Llavors hem tingut un quart d'aquells nostres: empanada monumental on no hem defensat, no hem anat al rebot i hem estat fallones en atac errant pilotes tontes en les passades i a sota cistella. I no podem en aquest quart donar-li la culpa a les faltes o la duresa del rival. Hem estat nosaltres. En resum un parcial de 10-0 que posava a les de Mataró per davant: 18-14.

Però ha estat un miratge. Després de l'alliçonament de la nostra Júlia (avui ben acompanyada pel Lucas Bonmatí i la Mònica Mestre a la banqueta) hem sortit a tope en el darrer quart de la primera part. Elles han seguit fent faltes però "curiosament" de moment "només" tenien en aquest quart a una expulsada per 5 personals a l'equip. Però nosaltres a pel que toca: 2-11 amb una Laia Canaleta estelar robant pilotes, entrant a cistella i cloent el quart amb un triple. A la mitja part ja estàvem pel davant 20-25.

Primer quart de la segona part (cinquè del partit) i hem sortit a tope. Una cistella fàcil d'entrada de la Laia anava obrint poc a poc el marcador. Cada cop més les noies de Mataró més col·lapsades en atac i més dures en defensa i "curiosament" veiem jugadores acumulant faltes i faltes i cap expulsió. Molt curiosa la taula anotant les faltes. Però un altre 2-5 clarament nostre (que podia ser més i tot) posava el 22-30. Poc a poc. Pas a pas.

I el sisè quart s'ha acabat la resistència de Mataró amb una altra onada de joc ofensiu d'Escolapis de Sarrià liderat per la Sofia González (9 punts en aquest quart). El parcial de 2-13 deixava el partit pràcticament sense opció per Mataró, sino ens agafava una "pàjara" com en el tercer quart. El 24-43 ho deia tot.

Els darrers dos quarts han estat un recital de repartiment de joc, molts minuts de la basura i moltes queixes injustificades de Mataró. Partit amb poca anotació. Però la feina ja estava feta i amb alguna expulsió més per 5 faltes per disimular una mica hem posat dos parcials de 0-5 i 0-0 per deixar un marcador final doblant a Mataró: 24-48.

Gran partit d'Escolapis Sarrià. Gràcies Julia Espinar per quedar-te fins al final sacrificant el teu partit de bàsquet per les nostres (teves) nenes. Gran reportatge gràfic del David Mulas com sempre i ara també del Jordi Clemente. Entre tots fem un gran equip i gaudim d'allò més. Dissabte que ve més contra Maristes a casa nostra. Allí ens veurem.

		1	2	3	4	5	6	7	8
LAIA	6	4	2		7	4				17
ALEJANDRA	7					1	2			3
SILVIA M.	10									0
CARLOTA	11							3		3
AINA R.	13		4				2	2		8
CARLA C.	15	1					2			3
SOFIA	23						5			5
AINA M.	20									0
SILVIA G.	30	3			4		2			9
Escolapis		8	6	0	11	5	13	5	0	48
Mataró		2	6	10	2	2	2	0	0	24

A partir d'aquesta jornada per passar-nos-ho bé posarem MVP del partit. Avui crec que amb els 17 punts i la bona direcció de joc i gran defensa escombrarem cap a casa i s'ho mereix la Laia Canaleta.

Escolapis Sarrià - 71 Assoc. Sant Martí Esport - 57

Avui un molt bon partit del Júnior d'Escolapis de Sarrià que va recuperant sensacions després d'uns partits una mica més dubitatius. Avui ens enfrontàvem a Associació Sant Martí Esport, un molt bon equip, que ens va donar bones sensacions en el partit d'anada i que només vàrem poder desencallar al darrer quart. Avui, amb unes espectadores d'excepció (gràcies Júlia i Natàlia per venir a animar a l'equip) veuríem si seguiríem la bona ratxa.

I així ha començat el partit. Molt bons atacs. No hem defensat massa be el primer quart sense ser un desastre. Però potser també cal donar-li part del mèrit al bon joc d'equip pel l'equip d'ASME. El cinc titular d'ASME té tres jugadors força interessants i estaven fent una bona feina.Un parcial de 15-21 al primer quart deixava constància d'aquesta realitat.

El segon quart a començat amb un alarmant triple d'ASME tot just perdre una pilota a l'inici del quart. El 15-24 posava un cert ai al cor a tots els espectadors. De totes maneres, com sempre diem, l'equip treu el millor de sí mateix quan ho necessita. I aquest cop no ha estat l'excepció. Hem començat a justar la defensatant en el seu atac posicional com en pressing a tota la pista després de cistella nostra. Els resultats no s'han fet esperar: pèrdues de pilota d'ASME amb contraatacs nostres. Cistelles segures. Un allau de joc els ha caigut a sobre a l'equip rival que, ni amb el temps mort que han demanat, han aconseguit redreçar la situació. Guillem repartint assistències, David Díaz corrent els contratatcs ben acompanyat per un Oscar cada dia més endollat. I un David Caballol desdoblant-se immens en defensa i poderós en atac, veient cistella fàcil. Quart excepcional d'aquells que fan gaudir al públic (per cert, gràcies també Pol i Marc per venir a fer pinya). Un 22-5 ho diu tot. Així anàvem cap el descans amb un clar 37-26.

Després del descans la tònica ha estat la mateixa amb la diferència que s'hi ha sumat tot l'equip. Bons minuts d'un Max sempre present i aportant, d'un Àlex fent jugades excepcionals remuntant línia de fons, mentre els germans Sánchez, Pol i Arnau, se sumaven al festival anotador. Tot i haver baixat una mica en defensa ens hem endut el quart amb claredat per un 22-15 que obria una escletxa insalvable a falta d'un darrer quart: 59-41.

Un darrer quart on hem baixat una mica pistonada i a la desesperada ASME s'ha posat en zona per intentar apropar-se al marcador. Després d'un inici de quart amb poc encert hem acabat molt bé el partit amb bones cistelles, com no avui, d'un David Caballol omnipresent i d'una meravella de darrera cistella del Pol.

Nova victòria d'un equip que retorna al joc com demanàvem abans d'entrar en les properes setmanes en la part complicada de la Lliga: dos desplaçaments fora contra les Salles (Horta i Gràcia). Les 15 victòries i 1 derrota (i 1 victòria més anticipada que guardem al sarró) donen solidesa a l'equip. Aquest cop agrair de nou al Lucas i a l'Humbert, cadets d'Escolapis de Sarrià, que avui ens vinguessin a donar un cop de ma. La setmana que ve més!

		1	2	3	4
LLUÍS	2					0
GUILLEM	6	2	5	2		9
ÀLEX	7	3		3		6
HUMBERT	4					0
MAX	9			2	3	5
LUCAS	00					0
OSCAR	16		7			7
DAVID D.	18	2	6	5	3	16
DAVID C.	8	2	4	6	4	16
ARNAU	11	6		2		8
POL	77			2	2	4
ESCOLAPIS		15	22	22	12	71
ASME		21	5	15	16	57

Escolapis Sarrià - 68 Santa Coloma - 55

De nou una treballada victòria aquest passat dissabte en la 15ª jornada de la Categoria B junior. Aquest cop contra un rival difícil, Santa Coloma, que a casa seva al partit de la primera volta tan sols vam poder guanyar de 5 puntets.

Hem començat el partit molt millor en atac que en les darreres ocasions. Moltes faltes en aquest primer quart que tallavan molt el ritme de joc i ralentien el partit. Tot i així l'encert del Guillem Canaleta des de la línia de tirs lliures (7 de 8) ens donaven punts en atac. Però, cosa poc habitual, Santa Coloma ens ha fet 20 punts en aquest quart. Segur que no hem defensat gens bé i a més Santa Coloma ha estat força encertat en atac. Tot junt ha fet que perdéssim un quart a casa nostra per la mínima: 19-20.

En el segon quart hem sortit a millorar la defensa i clarament ho hem aconseguir. Els 9 punts en atac de Santa Coloma ho constaten. Mentrestant un encertadíssim Oscar Sancho entrant amb decisió i amb un triple (9 punts en aquest quart) ens ha permès guanyar el quart bé per 16-9 i posar-nos per davant en el marcador abans del descans: 35-29.

Però les coses no anaven fines avui. A la segona part hem estat força fallons en atac. No ens entrava pràcticamnt cap tir i a més fallàvem cistelles fàcils pràcticmanet des de sota tauler. Quan descontrolem l'atac de rebot ens hem tornat a desajustar en defensa i Santa Coloma se'ns ha tornat a pujar a les barbes: 15-20 per tancar el tercer quart amb un marcador que ens faria patir: 50-49.

Però estàvem a casa i de moment no hem perdut cap partit aquesta temporada i avui no havia de ser el primer. Al darrer quart hem tornat a apretar en defensa i hem serenat una mica el joc. Hem posat criteri en atac i les coses han començat a fluir. Una cistella de l'Àlex Tort i un triple del Lucas Bonmatí (gràcies per venir a ajudar-nos des del Cadet) han posat les coses a lloc: 55-51. Poc a poc hem controlat el joc i hem pogut anar obrint una mica d'escletxa per no haver de patir en els darrers 2 minuts. Ben jugat aquest final. Així que al sarró una nova victòria per 68-55, marcador una mica enganyós pel que ha estat el partit d'igualat.

Bon partit del David Caballol en atac (12 punts) i, tot i que semblva que avui no estava fi, el Guillem Canaleta finalment ha acabat amb 19 punts. Però aquest cop donarem el MVP del partit a l'Òscar Sancho, doncs,a més dels seus 15 punts, la progressió que ha exhibit volem destacar-la.

15 jornades ja jugades i seguim líder amb un 14-1 i 999 punts a favors i 747 en contra. Guarismes que ja haguéssim signat a inici de temporada oi? Ara cada partit serà una lluita igualada. Els equips ja ens coneixen de la primera volta i haurem de barallar-nos per cada cistella i per cada partit. Resten 11 jornades (bé 10 per nosaltres ja que tenim la victòria del partit avançat amb Ripollet) i tot pot passar però estem recuperant poc a poc el nostre joc i segur que estarem a tope que d'aquí a poc venen els partits més complicats i on es veurà on podem acabar. De moment guardeu-vos el proper dissabte 17 a les 12:00 a casa nostra en el que serà un altre partit lluitat amb Associació Sant Martí. Allí estarem recolzant i animant.

		1	2	3	4
GUILLEM	6	9		6	4	19
ÀLEX	7		3		2	5
MARC	10					0
MAX	9					0
LUCAS	00				3	3
OSCAR	16	2	9		4	15
DAVID D.	18	4			3	7
DAVID C.	8	4	2	4	2	12
ARNAU	11		2	5		7
POL	77					0
ESCOLAPIS		19	16	15	18	68
STA.COLOMA		20	9	20	6	55