Sferic Terrassa - 71 Escolapis Sarrià - 63

Avui se'ns fa difícil fer una crònica de bàsquet. Crec que seria millor fer una crònica sobre les ONG o les Germanetes de la Caritat, perquè equip que va últim, equip que li regalem una victòria. Avui ens ha passat a Terrassa, a casa de l'Sferic. Ja ens havia passat a la primera volta quan AESE anava el cuer. En un dels partits pitjors de la temporada, hem caigut davant Sferic Terrassa per 8 punts.

Tot i havent començat dignament el primer quart, amb un Dani molt enxufat amb 2 triples i una cistella de 2, de seguida hem caigut en els errors dels dos darrers partits: no defensar. I sense fer res de l'altre món Sferic ha guanayt el quart per un 19-14.

El següent quart ha seguit la mateixa tònica. I el pitjor de tot és que quan ens hem aproximat a 2 punts en 1 minuts i mig desastrós, amb pèrdues de pilota, ens han fet un parcial de 8-0 i han tornat a guanyar el quart. Total que hem marxat al descans amb un preocupant 28-37.

Semblava que les coses s'arreglaven en el tercer quart. Amb un David Caballol fent molt feina sota els cèrcol (potser l'únic que individualment s'ha salvat de la crema) i amb les penetracions del'Àlex Miguel ens hem tornat a posar a 2 punts. Però de nou, errades incomprensibles han fet que en un tres i no res el quart tornés a acabar igualat: 21-21. Pintava malament, més per la dinàmica i la falta de solucions que pel joc desplegat per Sferic.

Sí, podem dir que el seu entrenador ha fet la seva feina, menjant-li l'orella als àrbitres i provocant una tècnica a partir de la qual el criteri en quant a faltes ha canviat. Però nosaltres no hem sabut ser llestos i quèiem un i altre cop en el mateix error, desquiciant-ns i mirant més els àrbitres que no el nostre propi joc.

Així que jugnt un darrer quart igualat hem perdut el partit contra un equip que ha anat creient en la victòria (la seva segona victòria en tota la lliga!) i que ens ha deixat sense poder de reacció. Força desastrós.

Com sempre tinguem fe i esperem que contra Arenys, que jugarà un partit del mateix estil, no caiguem en els mateixos errors i posem cap a equips que podem guanyar. Només depèn de nosaltres.

NOM		1	2	3	4	TOTAL
Jan	1				3	3
Guillem	6	1	4	4	5	14
Àlex T.	7					0
David C.	8	4	4	7	2	17
Max C.	9					0
Alex M.	10	1		6	2	9
Lluís	11		4			4
Jacobo	20					0
Max M.	22					0
Dani	24	8	2	2		12
David D.	95			2	2	4
Lucas	00					0
Escolapis		14	14	21	14	63
Sferic		19	18	21	13	71

Collblanc - 43 Escolapis Sarrià - 41

Veníem d'un mes sense jugar, encara no entenem ben bé perquè. No sabem si ha estat això però ens ha passat factura. Un partit fluixet fluixet de les nostres noies en la represa, a la segona volta de la Fase Regular. Ja començavem malament amb la lesionada a la graderia...

Avui teníem un partit contra Collblanc, però ja des del principi se les ha vist sortir tovetes tovetes. Massa obsessió amb la seva 14 i la veritat tampoc n'hi havia per tant si nosaltres fèiem el nostre joc. Però no l'hem fet. No hem jugat gaire a res. Ni en atac, completament estàtiques, sense donar espais i sense idees i, a més, massa individualistes.

En defesna no hem estat millor. De fet pitjor. No hem agafat ni un rebot ni en atac ni en defensa. Tot i aquest desastre majúscul tot el partit hem anat força igualats perquè, com dèiem, Collblanc tampoc tenia gaire més.

Si el dia no ens ho estava posant prou difícil les errades i errades de tirs lliures no ens han permès guanyar el partit. Una llàstima perdre un partit que en condicions normals no ens hauria d'haver suposat cap dificultat. Però a la categoria A2 si bades qulasevol rival et pot guanyar. Només cal veure que Pia Sabadell només haguanayat de 2 punts a al Penya a casa seva o sigui que ja sabeu: a aprendre la lliçó i per feina a la propera jornada a casa contra Les Franqueses.

Per animar una mica el dissabte, dolent esportivament, sort n'hi ha hagut amb la Calçotada que ens havia organitzat el mestre de festes, en Toni Ruiz (aquí cadascú té el seu rol). Ens ho hem passat bé i ens ha fet oblidar una mica el mal matí que havíem tingut.

Ara, el dissabte a per totes i a tornar a agafar ritme!

Escolapis Sarrià - 73 IPSI - 67

De nou un partit sense cronista i sense relleu. Però altre cop no deixarem de fer una entrada per mantenir-nos fidels a tenir TOTES les cròniques del Júnior masculí d'Escolapis de Sarrià durant la Temporada 2018-2019. Que no sigui dit!

Aquest partit a casa contra IPSI, una oportunitat per aconseguir la vuitena victòria de la temporada contra un equip al que vam aconseguir la primera victòria a la Fase Interterrotorial a la primera volta i al seu camp lluitant fins el darrer moment i guanyant tan sols per 5 punts... Veurem.

Altre cop un partit similar a l'anterior contra AESE, però aquest cop vam entendre abans que calia defensar per guanyar el partit. Si us fixeu en els parcials, (18-22, 15-12, 19-15 i 21-18) es veu clarament que els dos quarts centrals la defensa va ser millor i vàrem aconseguir obrir una mica el marcador. Si això li sumem jugar a casa, que sempre dona un plus en atac, aquests punts de diferència ens vam donar la victòria.

No val a badar contra cap equip de l'Interterritorial i auqest proper diumenge contra l'Sferic Terrassa en serà un bon exemple. Si ens confiem i no treballem no guanyarem, encara que sigui contra el cuer...

NOM		1	2	3	4	TOTAL
Guillem	6	4	10	5	13	32
Àlex T.	7					0
David C.	8	2	2	4	3	11
Max C.	9	1				1
Alex M.	10					0
Lluís	11					0
Jacobo	20			3	3	6
Max M.	22	4		2		6
Dani	24					0
David D.	95	7		5	2	14
Lucas	00		3			3
Escolapis		18	15	19	21	73
IPSI		22	12	15	18	67

A.E.S.E. - 68 Escolapis Sarrià - 64

Partit sense cronista, sense fotògrafs dignes i, a més, sense gaire sort als moments finals doncs després d'un partit fluixet sobretot en defensa vam arribar a posar-nos 61- 61, tal i com reflexa una de les poques fotos que hem aconseguit recuperar. Però no va ser possible. El 68-64 es treia la victòria en un partit molt igualat on hem de treure en positiu un bon atac però una tova defesna per la categoria on ens trobem.

Si mirem una de les poques dades fiables que tenim del partit, podem veure que en un partit igualat i on en el tercer quart vam fer una bona defensa i vam obrir marcador, la clau del partit va estar en el darrer: no es potguanyar un partit encaixant 28 punts en el darrer quart! Només si haguéssim estat en els barems dels quarts anteriors hauríem guanyat el partit, independentment dels pobres 11 punts anotats en atac.

Res, un punt més per reflexionar i aprendre i a pel següent a casa contra IPSI: una oportunitat clara per sumar una nova victòria en aquesta difícil categoria d'Interterritorial.

NOM		1	2	3	4	TOTAL
Guillem	6	6	6	5	6	23
Àlex T.	7		2			2
David C.	8	7			2	9
Max C.	9			2		2
Alex M.	10			5	2	7
Lluís	11	3	2			5
Max M.	22	4		2		6
Dani	24			2		2
David D.	95	2		1		3
Lucas	00		4		1	5
Escolapis		22	14	17	11	64
AESE		20	15	5	28	68

Escolapis Sarrià - 61 La Llauna - 69

Més que grans cròniques avui posarem tota la informació que dona la gent de Copa Colegial. Realment és un gust veure com s'ho treballen i la quantitat d'informació que treuen dels partits. Encara ens falten les fotos que pengen (que sempre són bones) així que tirem de les poquem que tenim nosaltres.

Si voleu veure la crònica oficial la trobareu aquí.

 

Així doncs us deixem amb la quantitat de dades que ofereix la web de la Copa. Hem donat la talla contra un equip que l'any passat ens va superar clarament. Aquí hem tingut les nostres opcions però no les hem pogut aprofitar.

Escolapis Sarrià - 91 Joventut Les Corts - 52

Pallisot terrible al segon classificat de Tercera Catalana, Juventut Les Corts, per part del nostre Sénior B d'Escolapis de Sarrià. Partit fantàstic. Unes imatges que ilustren uns quants moments del bon joc desplegat per l'equip. Quan juguem com un equip i no com un conjunt d'individualitats som difícilment guanyables. I el dia que ens ho creiem i ho entenguem estarem a dalt de la classificació. Per ara, a picar pedra.

Escolapis - Sarrià - 79 Claret - 82

Quina jornada de bàsquet hem pogut viure aquest dissabte a Escolapis de Sarrià. Pel matí arrencava un partit que cal ser sincers: ens feia pànic. Partit contra C.B.Claret. Equip líder invicte del Júnior Interterritorial. De fet porta més d'un any i mig sense perdre un partit i a l'anada a casa seva ens va fer una gran repassada (99-59, veure crònica). Hem crescut molt des de llavors però de cap de les maneres ens esperàvem un partit com el que hem tingut la sort de ciure: bàsquet en estat pur! Partidàs!!

Hem començat molt i molt bé. Un equipàs el que té Claret: físic i tècnic. Grans jugadors. Però en cap moment els hi hem perdut la cara. D'un 9-2 inicial on encara alguns es fregaven els ulls per veure com havia passat, vàrem passat a un 11-16 amb un cop d'efecte de Claret. Final de quart més igualat però sobretot cal destacar un gran bàsquet per ambdues parts. Un primer quart amb un 16-20 deixava les coses molt igualades. Però la intensitat havia estat màxima.

En els primers minuts del segon quart va haver-hi una lluita de poder a poder, però amb Claret no es pot donar ni un alè durant un segon. Sense jugar malament però amb 4 tirs lliures errats per la nostra part, Claret anava fent de piconadora i en el minut 6 del segon quart s'havia posat 10 a dalt: 21-31.

Temps mort ben demanat pel David Fajardo i el Borja Costa (crec que no havia sentit cridar mai tant al David Fajardo com en aquest partit) va servir per seguir lluitant igual i veure que estàvem a un alt nivell. Havíem de persistir. Així doncs vam fer un gran final de segon quart i amb 4 minuts vàrem poder eixugar una mica la diferència: 34-40. El ritme era trepidant però per sort la Llei d'Oms de moment, a igual que el seu creador, no apareixia per la pista d'Escolapis.

Arribava el temut tercer quart, on acostumem a davallar en concentració i rendiment. Por ens feia i més contra u equip com aquest. Però de cap de les maneres! El David Caballol era l'amo del rebot defensiu, tot i la categoria dels pivots de Claret (14 rebots en tot el partit). El Max Calzada barallant-se a cada acció amb pivots que el superaven físicament (7 rebots en el partit). I a més de l'encert i determinació del Guillem Canaleta (9 punts en aquest quart), vam començar a encertar en els triples: Alex Miguel, David Diaz i Jacobo (que bueno que viniste Jacobo!!) van fer que ens tornéssim a posar per davant i acabéssim el quart a tant sols un punts: 59-60. Fantàstic.

Els pares del Claret es preguntaven si aquest equip era el que havia perdut de 40 punts a la primera volta. Què havia passat? Doncs que tenim molt de bàsquet per treure i molt recorregut en aquesta categoria. I així vàrem entrar al darrer quart amb totes les espases en alt. Ja era igual el que passés. Quina lliçó de bàsquet havien donat els dos equips.

Si en faltava algun, el darrer quart ens va aparèixer el Dani Reyes (felicitats per cert Dani pel teu aniversari): un triple i una cistella de dos i 2 tirs lliures ens permetien seguir amb un partit més que igualat a falta de dos minuts: 78-75. Però aquesta gent del Claret són molt bons i per alguna cosa porten un any i mig sense perdre. 8 punts del seu capità i líder, el seu dorsal 10, van fer girar un partit en el darrer instant. Una llàstima.

Però ens hem de quedar amb el gran partit i la consistència que hem demostrat: 4 quarts a tope, concentrats i lluitant. Tots els nostres jugadors a un nivell espectacular. Només així s'entén un partidàs com aquest. Per cert, som el primer equip que li fa 79 punts a Claret (només Llefià havia arribat a fer-li 70). Què ens cal? Doncs ho tenim clar: donar-li continuïtat. Ens heu mostrat el camí. Ara cal repetir-ho! Felicitats i a per més partits. Les victòries jugant així vindran.

I volem donar les gràcies a la Maite Gregorio (segona entrenadora del Sénior B) que avui ens ha fet les estadístiques a nivell professional. Gràcies Maite. El partit s'ho mereixia. També volem agrair a tots els que heu vingut a donat suport en un partit difícil: un Àlex Tort encara lesionat, Borja Royo, Marcel Ninot, Oscar Sancho i un llarg etcètera. Heu pogut gaudir d'un gran partit de bàsquet.