diumenge, 28 de maig del 2017

Es que m'han dit... crònica a distància

Es que m'han dit que hi havia un partit de pares contra fills a Escolapis on els pares dels cadets d'Escolapis de Sarrià tenien la seva darrera oportunitat de conservar el regnat de victòries fins ara als enfrontaments. M'han dit que les apostes però estaven en contra: la més favorable un 3 a 1. El fitxatge de Dusko Tort Ivanovic no feia millorar les espectatives. De fet al contrari. L'equip reclamava un Željko Obradović però ens vam haver de quedar amb això donades les pretensions econòmiques d'aquest segon i que el primer ens sortia regalat.

I m'han dit que el partit no va estar malament. M'han dit que els cadets van anar a mig gas per no desfondar una plantilla curta de pares. M'han dit que l'àrbitrutxu va ser completament parcial i ni així es va poder fer res. He sentit que el fitxatge de darrera hora, Angelo Serrani, un pivot italià veterà vingut a menys, ho va donar tot però tampoc va ser suficient. Els 18 temps morts demanats per Dusko per a que l'equip pugués agafar alè de les ampolles d'oxigen que tenia sota la banqueta tampoc va ser efectiu. I sort que el dolent de l'estirpe Canaleta treballava i no es va ni presentar perquè sino la pallissa hauria estat descomunal. Ni l'ajuda d'un ja entrat en edat Marcel (o Anthony??) va poder fer res. I mira que m'han dit que van posar lastre a l'equip cadet, incorporat al breaker Borsa... Només els moviments tècnics (a càmera lenta però tècnics) del Caballol Senior van donar un punt de dignitat a l'equip de pares. Si això ho arrodonim amb un pericu Díaz (clar! d'un club sense equip de bàsquet) i un (rei) Arturo destronat i desfondat, la derrota va ser on quan van voler els cadets. Final d'etapa.


En fi, el millor m'han dit que va ser la foto d'equip i el bon rotllo. El cronista va anar a cobrar l'aposta clara feta a favor del cadet per poder pagar el dinar on l'entrenador, ja acomiadat, ni es va presentar. Lamentable imatge per un final decadent. Amb l'envalentonament del vi i la cervessa encara un inconscient Oms parlava d'una revancha a setembre... Oh my God, quina manca de realitat i el que fa l'alcohol...


Els xuletons de Girona van tornar a demostrar qui eren els amos del dia i les cames de xai qui eren els losers. Per parlar de cames però tenim al hobbit Borja que va haver de posar-se una sabata del 49 per poder entrar el peu...


En resum, un dia espectacular amb una cohesió d'equip, entrenadors i pares que ratlla l'excel·lència. I això va més enllà de qualsevol altre cosa. Gran temporada i com diria el Gran Wyoming, i la que ve més però no millor perquè és impossible.

Sant Miquel - 42 Escolapis Sarrià - 53

Si pensàveu que per una petita ultratrail de 85 km del cronista ens quedaríem sense la darrera crònica d'una temporada meravellosa, anàveu ben equivocats. Gràcies al reporter gràfic, David Mulas, i als comentaris recollits deles jugadores i supporters incondicionals aquí tenim la darrera crònica d'una temporada immaculada: 6 victòries a la Primera Fase i 11 victòries a la Segona Fase.

El que seria el darrer partit de la temporada (ja ens temíem que el partit a casa de Shalom no es jugaria) va començar com sempre amb les nostres lluitadores a tope! Una sortida en tromba de la Laia (6 punts en aquest quart) i de tot l'equip amb la intensitat habitual ens va permetre ja posar-nos per davant en el marcador en aquest difícil camp: 7-11.


Vam seguir en el segon quart fent la piconadora. La Carla Clemente substituïa a la Laia en l'aspecte anotador (6 punts en aquest quart), ben secundada per l'Aina Mir i la Sofia, que eixamplaven el marcador amb un parcial de 6-12, obrint ja un forat de 13-23.

Les noies de Sant Miquel, com ja va passar en el partit d'anada, no es donaven per vençudes i seguien lluitant cada pilota. Però l'aparició de l'Aina Ruiz (8 punts en aquest quart) va aixafar totes les esperances que Sant Miquel pugués tenir: 4-14 contundent per marxar al descans amb un marcador còmode de 17-37.


No vam estar al partit però la segona part va ser estranya, sobretot pel seu final. El quart periode va ser poc anotador, tot i la bona feina de la Silvia Mulas (4 punts en aquest quart). Un altre quart guanyat per un exigu 4-6 deixava el marcador en 21-43.

I en el cinquè quart va tornar a aparèxier la Laia Canaleta amb 6 puntets que ens permetia guanyar el cinquè dels sis quarts del partit: 8-10. El 29-53 deixava el partit més que decidit a falta del darrer quart.


I del darrer quart... res! Res perquè no sé què va pasaar exactament (vosaltres direu) però quan dic res és res!! Ens van clavar un 13-0. Pensàvem que el partit s'havia acabat? Ja estàvem al vestidor? Final de temporada? Sigui com sigui l'accient del 13-0 només va servir a Sant Miquel per maquillar el marcador a un 42-53 final, donant-nos la oncena victòria consecutiva a la Segona Fase i permetent-nos acabar invictes la temporada dins de la Categoria Pre-aleví del Consell Escolar.


Ara a esperar la merescuda festa de celebració el dia 17 de juny a les instal·lacions de la Mar Bella. Amb un partit menys hem estat clares campiones de la Segona Fase, jugant contra els millors equips classificats de la Primera Fase i assolint uns resultats increïbles. Gràcies Júlia per fer crèixer i crear un equip que dona gust veure'l jugar.



1 2 3 4 5 6
LAIA 6 6 6 12
ALEJANDRA 7 0
SILVIA 10 2 4 6
CARLOTA 11 2 2 4
AINA R. 13 8 2 10
CARLA 15 6 2 8
AINA M. 20 4 2 6
SOFIA 23 3 2 2 7
Escolapis 11 12 14 6 10 0 53
Sant Miquel 7 6 4 4 8 13 42


diumenge, 14 de maig del 2017

Escolapis Sarrià Jr - 82 Piera - 45

Donat que no tenim l'acta i, a més, el partit contra el Bàsquet Piera va ser un autèntic bany per part del Junior d'Escolapia Sarrià, creiem que per tancar la temporada millor un bon conjunt d'imatges que expliquen per sí soles el partit viscut, el darrer partit de la temporada.

L'Arnau tenia el dia i ho enxufava tot!

L'Ivan tampoc es quedava enrera!

Tornem-hi! Immortalitzat amb la foto!!

Retorn de l'Òscar amb bons minuts!

L'Òscar deixant enrera a qui li sortia...

Guillem fent de les seves!

Una altra penetració impossible!

Això és rebotejar!!

Un bon contratac!!

Una pinya aquest equip!!

I el que menys pesa...vola!!

Foto al complert! Gran equip!!
Aprofitem des d'aqui per desitjar-li el millor a l'Ivan, doncs se'n va a viure a Valladolid i l'any que ve no estarà a l'equip. De totes maneres mantindrem el contacte!! Sort Ivan!!

Escolapis Sarrià - 70 Joventut Les Corts - 55

Aquest dissabte era el darrer partit de la Fase Regular a Categoria A2 pel Cadet d'Escolapis de Sarrià. Encara no és el moment, però si tirem 4 mesos enrera estàvem iniciant-nos en Categoria A2 una mica espantats i nerviosos. No sabíem si estaríem a l'alçada. Els nostres entrenadors Marcel i Borja deien que sí... Ara, després de 14 jornades a la categoria, hem vist que estem a nivell i, tot i que hem tingut victòries, derrotes o prórrogues i sigui quina sigui la classificació final, podíem haver guanyat a qualsevol com haver perdut amb qualsevol. I avui ha estat un clar exemple. Nosaltres no ens jugàvem res (bé, l'orgull), però Joventut Les Corts s'ho jugava tot. Per ells una victòria era quedar segons en la classificació i poder anar a Fases. Ho sigui que anaven a per totes...

Però nosaltres hem sortit molt bé. Semblava que Escolapis de Sarrià volia oferir una victòria a la darrera jornada tant als seus entrenadors, com als suppoters incondicionals, com a ells mateixos. La veritat és que ens ho mereixíem tots. Així que un triple del David Díaz, un altre del Guillem Canaleta i una intensitat ben aplicada amb un joc molt fluid de tot l'equip han obert un marcador de 10-0. Hem seguit igual tot el primer quart amb aportacions de tot l'equip defensivament i també en atac...Max, Sam, David Caballol... Total, un 20-9 ho diu tot del quart realitzat.


El segon quart ha començat de manera força diferent. Passada una cistella inicial nostra, hi ha hagut una sequera anotadora pràcticament de 3 minuts. El 22-11 s'havia isntal·lat al marcador i semblava que no s'en volia anar. Joc molt trabat on les defenses i els errors superaven clarament als atacs. Però uns quants tirs lliures del Guillem Canaleta (100% de tirs lliures en el partit, Borja!) han permès obrir una mica més l'escletxa i guanyar el parcial: 11-9. Ens anàvem al descans amb un clar 31-18.

A la mitja part hem estat conversant amb el Profeta Puit i el Gafe Oms. El Profeta Puit, clarivident sempre, vaticinava que si arribàvem a 50 punts la cosa estava feta. El Gafe Oms, pel contrari, ja començava a apuntar la davallada física i de concentració que patiríem a la segona part. Però no sé perquè, es palpava en l'ambient que les coses avui eren diferents. Èrem 11 jugadors, amb l'ajuda inestimable de l'Humbert i el Jacobo dels Infantils i també podíem comptar amb el Jaume Puit. Tot això ens ajudava a donar minuts i rotacions a l'equip. Esperàvem un final diferent...alguns esperàvem un final diferent.

Joventut Les Corts ha sortit a per totes a l'inici del tercer quart. Es jugaven la segona plaça en la classificació i han apretat de valent. Del 31-18 hem passat a un 31-24 en un tres i no res. Llavors hem creuat un parell d etriples a banda i banda que posaven el 34-27. I quan el quart estava complicat ha aparegut la determinació de dos jugadors claus en aquest quart: David Caballol i Pol Sánchez. El primer per dues cistelles en moments delicats, especialment una que feia mal per tancar el quart. I el Pol pel triple anotat i dos tirs lliures en un moment que ens ha permès mantenir el tipus en el quart. El 13-15 de parcial posava un 44-33 a falta del darrer quart.

El Pitoniso Puit seguia convençut al 100% que si arribàvem a 50 punts això estava fet. El Cenizo Oms seguia mantenint-se ferm que ara venia el més difícil i la davallada era clara...


Ha començat el darrer quart. Intercanvis de cistelles a banda i banda. El David Díaz ens ha permès estar en el partit gràcies a un triple (ben seleccionat) i dues cistelles. Ha fet un primera pat de quart immensa, amb criteri, seleccionant el tir i sense precipitacions. L'Àlex Tort, molt castigat per les faltes, ha aportat el seu gra de sorra per posar el 56-42. L'entrenador de Joventut Les Corts ha demanat temps. Se li escapava el partit i les aspiracions de la segona plaça. El Pitoniso Puit comentava que ja no calia jugar més, que ja passàvem de 50 punts i aquests minuts eren innecessaris. La victòria era clara.


Quan les coses van de cara, tot acostuma a sortir bé. Ens ho mereixíem. I el tram final del partit ha estat un goig veure al nostre equip. Davant els estralls que ens estava fent el seu número 16 ha aparegut un rush final del partit del Guillem Canaleta. Dos triples i 4 tirs lliures han destrossat les darreres aspiracions del Joventut Les Corts. Si això li sumem un triple del Lluís Oms (el jugador, no el Gafe), que per cert li han donat de dos, i una darrera cistella del Gladiador Max hem gaudit d'un final de partit amb una victòria per 15 punts: 70-55.


Potser el millor partit de la temporada a la Categoria A2 en quant a joc i resultat. Molt bon joc d'equip i molt ben equilibrat en tots els quarts. De fet n'hem gunyat 3 dels 4 i el que hem perdut només de 2 punts. I sobretot amb un darrer quart com mai (26-22). Felicitats a tot l'equip i als entrenadors. Com dèiem: ens ho mereixíem tots tancar la temporada de competició així.



1 2 3 4
HUMBERT 4 0
POL  5 5 5
GUILLEM 6 5 9 3 12 29
ÀLEX 7 1 1
DAVID C. 8 3 3 6
MAX 9 2 2 4
JAUME 10 0
LLUÍS 11 2 2
JACOBO 16 0
DAVID D. 18 8 2 2 9 21
SAM 50 2 2
ESCOLAPIS
20 11 13 26 70
LES CORTS
9 9 15 22 55

divendres, 12 de maig del 2017

Escolapis Sarrià - 51 Shalom - 20

Qui no esperava aquest partit? Amb 9 victòries i cap derrota les gladiadores d'Escolapis de Sarrià ja tenien ganes (portàvem esperant tota una volta) de jugar contra les segones del grup, Shalom. Shalom venia amb un bagatge de 7 victòries i 2 derrotes. L'únic equip que encara podia lluitar per desbancar-nos de la primera posició en aquesta Segona Fase. Campiones el passat any del seu grup venien a casa nostra per creuar espases, esperant llavors que, amb el partit ajornadíssim pendent, puguessin atacar el liderat. I nosaltres, per fer-ho més difícil encara, en quadre: l'Alejandra amb neumonia i la Carla amb una fisura al dit. Total 6 guerreres. Serien prou per la lluita pel títol?


Primer quart immens per deixar les coses clares. Només dir-vos que les 5 jugadores han encistellat en aquest quart. Les noies de Shalom eren guerreres, sobretot en defensa, però en atac han estat molt ben parades per tot l'equip. Gran despesa física per aconseguir aquest gran parcial: 13-0.

En el segon quart ens hem atabalat una mica i potser en certs moments en ha pogut la precipitació. Shalom amb més rotació ens ha posat pressió i, feia temps que no ens passava, ens ha aconseguit guanyar el quart per un 4-8, recuperant d'aquesta manera una mica de terreny en el marcador: 17-8. Les nostres, tot i la permisivitat arbitral de cara les nostres i la manca d'equitativitat, han perseverat i seguit lluitat i defensant amb tot.


Just abans del descans un altre bon quart, reprenent les bones sensacions tot i que no ens acabàvem d'anar com altres cops. Les de Shalom tenien ofici. Clar, penseu que estem massa ben acostumats. I un parcial favorable de 10-6, que deixava un marcador clar de 27-14, ens sabia a poc. El que dèiem, massa ben acostumats estem.

En tornar de la mitja part un quart molt molt estrany. Moltes errades per ambdues bandes. Molta imprecissió i, cosa que no ens acostuma a passar tampoc, acabaem el quart sense anotar. Res crític, doncs el parcial al final ha estat de 0-2 favorable a Shalom i el marcador encara ens donava un clar 27-16. Potser la nostra única preocupació era la gran despesa física essent només 6 jugadores les que teníem avui a l'alineació.


Doncs, si algú es pensava que el cansament físic ens doblegaria, Escolapis de Sarrià ha sortit a sentenciar el partit en el cinquè quart i ho ha bordat.Uns 3 minuts de un joc espectacular a meitat d'aquest quart han finiquitat el partit per si algú tenia algun dubte. Amb una Silvia i una Carlota desmelenades en atac (6 punts cadascuna en aquest quart) han destrossat la cistella rival i la resistència que els podia quedar per clavar un 14-0 definitiu. El 41-16 ho deia tot.

Per tancar el partit un darrer quart ja sense cap patiment i amb una estona per gaudir de les nostres jugadores i emmarcar un altre partit espectacularment conduït des de la banqueta i executat des del camp amb un equip cohesionat a tope. L'Alejandra i la Carla fent pinya a la banqueta celebraven la desena victòria consecutiva de l'equip invicte.


Doncs sí un parcial de 10-4 ha tancat el partit amb un definitiu 51-20 que corona Escolapis de Sarrià com les líders indiscutibles de la Lliga de bàsquet pre-alevi del Consell Escolar, a falta de dos partits per tancar la Segona Fase. Amb aquest momentani 10 victòries 0 derrotes ens hem posat inabastables per cap equip doncs el mateix Col·legi Shalom qu eva segon classificat té ja 3 derrotes.

A veure doncs el següent repte: tancar la temporada amb tots els partits guanyats. Ens resten dos partits a camps difícil de Sant Miquel primer i Shalom després però amb aquestes noies ho poden tot. Recordem aquesta temporada perquè serà difícil de repetir. Nous reptes de futur i noves il·lusions. Però gaudim el moment.




1 2 3 4 5 6
LAIA 6 4 4 8
SOFIA 23 2 2 2 6
CARLOTA 11 2 2 6 2 12
SILVIA 10 2 2 6 2 12
AINA R. 13 3 4 4 11
AINA M. 20 2 2
Escolapis 13 4 10 0 14 10 51
Shalom 0 8 6 2 0 4 20

dilluns, 8 de maig del 2017

La nostra entrenadora en acció!

Aquí fem reportatges de tot. Si penseu que només sortirien els entrenadors del cadet masculí d'Escolapis de Sarrià, en Marcel i el Borja, en aquest blog quan juguen en els seu equip... error!!


Ahir diumenge vam poder assistir al Jesús-Maria a veure un bon partit de bàsquet de l'equip la Júlia contra el Sant Just. Aquí la teniu en acció.


Una llàstima doncs la felicitat no va ser complerta ja que malauradament van acabar perdent d'un sol punt!! Però els ànims de les nostres nenes cap a la seva entrenadora actual (i de futur clar) sempre a tope!!

diumenge, 7 de maig del 2017

Sant Just - 64 Escolapis Sarrià - 55

Gran partit aquest dissabte contra els líders (i podem dir també campions de la Categoria A2) el Sant Just. Aquest equip té una plantilla molt complerta i molt compensada i només ha patit dues derrotes en aquesta Fase Regular. De totes maneres, el partit es va sortir una mica del guió que ens té acostumats Escolapis de Sarrià.

En Max Calzada lluitant el salt inicial

Primer de tot perquè vam començar malament, força malament, cosa que no és habitual en nosaltres. Moltes pèrdues tontes de pilota, males passades i defensa poc intensa. Sant Just ens passava per sobre els primers minuts del partit. Ens recordava aquell primer partit a Categoria A2 on vam sortir amb por i nerviosos. Per sort els temps morts demanats pels nostres entrenadors Borja i Marcel van fer bona feina i van poder recuperar una mica el marcador, deixant-lo però en un 22-13 al primer quart.

El Guillem Canaleta amb un bon percentatge de tirs lliures

El segon quart sí vam jugar molt bé. Potser no vam estar molt fins en atac, doncs la defensa de Sant Just desgasta molt i recordeu que aquest cop anàvem amb 7 jugadors (degut a que el David Caballol el teníem lesionat d'un ull i el Jaume Puit tampoc estava bé) i els infantils aquest cop no podien venir a donar-nos un cop de ma. Tot i així vam aconseguir que Sant Just fes tan sols 5 punts en aquest quart i amb un parcial de 5-9 favorable vam ajustar el marcador a la mitja part a 27-22.

Tercer quart també diferent de la resta de partits. Sovint tenim uns primers minuts força dolents i després hem d'anar a remolc tot el quart. Res més lluny de la realitat aquest cop. Tot i que Sant Just al final va guanyar el quart 20-16 cal dir que vam anar retallant avantatges fins a posar-nos fins i tot per sobre en el marcador en algun moment. Un Guillem Canaleta espectacular en atac, amb penetracions increïbles i un repertori de cistelles a mitja distància i de tres (11 punts en aquest quart) ens va permetre estar allà.

L'Àlex Tort fent un bloqueig pel David Díaz

Però la feina és de tot l'equip i si cal destacar també algú avui va ser el pas endavant que va fer el Max Calzada en atac. Sempre li hem reconegut al Max, el nostre gladiador per excel·lència, la gran tasca en defensa i en rebot que fa a tot moment. Però aquest cop li hem d'afegir l'aportació en atac a falta del David Caballol. 10 Punts en total molt ben rebuts per tot l'equip i en especial pels supporters que tenia en el dia d'avui.

Els germans del Max amb el seu pare

I si dèiem que el partit va estar molt bé, és perquè aquest cop vam fer un darrer quart molt complert. Sí, és cert: segurament el partit se'ns en va anr al primer quart amb aquell avantatge que vàrem concedir però un 17-17 en el darrer quart, contra un equip com Sant Just cal valorar-lo de forma positiva. Amb tot això penseu que a falta de 6 minuts del final estàvem amb 5 jugadors en pista doncs el Max i l'Àlex havien estat eliminats per faltes. Encomiable l'esforç i bon joc de tot el quart sabent que el partit estava molt complicat.


Ens queda un darrer partit el proper dissabte a casa, contra el Joventut Les Corts. Soi juguem com avui no sé si guanyarem o no, però tancarem una bona temporada a Categoria A2 amb un aprenentatge intens i un creixement de l'equip destacable. Això és el més important.




1 2 3 4
POL  5 1 1
GUILLEM 6 6 5 11 7 29
MAX 9 2 2 4 2 10
ÀLEX 7 2 2 4
LLUÍS 11 0
DAVID D. 18 3 8 11
SAM 50 0
ESCOLAPIS
13 9 16 17 55
SANT JUST
22 5 20 17 64

Escolapis Sarrià - 74 Jesuïtes Gràcia - 21

Un partit esperat amb ganes doncs el partit d'anada va ser força accidentat a casa de Jesuïtes Gràcia. La Laia va caure de cara a terra i va haver de deixar el partit amb un ull ben colpejat, partit molt dur amb moltes faltes... tot o així el vam guanyar amb la solvència habitual: 24 - 51.

El partit va començar força igualat. Les noies de Jesuïtes ho feien bé i nosaltres també. Va ser més mèrit de Jesuïtes aguantar el resultat que errades nostres. Tot i així el joc combinatiu de l'equip (gran visió de joc i excel·lents passades a la nostra pivot Aina Ruiz) va ser d'alt nivell i qualitat. Fins i tot el Marcel Ninot, entrenador del cadet masculí d'Escolapis de Sarrià, es meravellava de la gran visió de joc col·lectiu que depslegava l'equip. De totes maneres, al final del primer quarts un 8-3 favorable.

La Carlota Oms, en un gran segon quart

Però llavors va arribar el segon quart. I ara que tant es parla del l'equip A i l'equip B en futbol, aquí les pre-alevines d'Escolapis de Sarrià tenen equip A i equip A. Jugui qui jugui no es noten els canvis. Tot i la baixa de l'Alejandra Bonmatí per una bronquitis, les 7 xicotes nostres estan a tope, de la primera a l'última. Què volem dir amb això? Doncs 17-2 !! Sí, si. Un parcial de 17-2 avasallador on la Carlota Oms (tal vegada per donar encara millor joc en presència dels avis) amb 6 punts i una Aina Mir, que no feia res més que robar pilotes i encistellar van obrir una escletxa insalvable al marcador, que ja es posava en un 25-5.

La Silvia Mulas en una fantàstica entrada a cistella

El tercer periode abans del descans, altre cop Jesuïtes va treure el seu equip més fort i va fer un bon esforç per estar en el partit, doncs va aconseguir 8 punts en aquest periode. De totes maneres, l'Aina Ruiz de nou, molt ben ajudada en atac per la Carla Clemente, van fer impossible qualsevol intent d'acostar-se en el marcador. El parcial de 11-8 favorable deixava un marcador abans del descans de 36-13.

La Carla Clemente, elevant-se per fer una cistella

I en la repressa del partit després de la mitja part, la piconadora incansable d'Escolapis de Sarrià va tancar ja el marcador oficial. Aquí cal destacar de nou la Carla Clemente i la Sofia González amb 5 punts cadasacuna que van liderar el 14-2 de l'equip de casa. El partit estava més que sentenciat: 50-15.
La Sofia González en una de les entrades per banda esquerra

Ja estava fet tot però en el cinquè periode tampocvàrem baixar el ritme. La Júlia no ho permet, i fa bé de cara a objectius de futur. La Laia Canaleta seguia defensant molt bé a la millor jugadora de Jesuïtes, la número 7, que es desesperava i cada cop feia intents de cistella més descontrolats. A més, la Laia, poc a poc, molt regular, anava aportant cistella a cistella els 10 punts que finalment va donar a l'equip. Un altre parcial al nostre favor: 10-6.

La Laia Canaleta, en una de les entrades a canasta
Per rematar el partit, tot i ser només 7 jugadores mentre que l'equip contrari en tenia 10, de manera incansable vam tornar a fer un darrer quart de partit espectacular deixant l'equip rival sense poder anotar. Aquí totes van estar molt encertades, destacant l'Aina Ruiz en anotació aprofitant les bones assistències de les seves companyes.  En resum un altre parcial guanyat amb 14-0 que va fer tancar el marcador en el final real de 74-21, tot i que el taula, una mica empanat, creiem que es va deixar d'anotar unes quantes cistelles nostres.


L'Aina Ruiz, immensa tan en defensa com en atac

A falta de 3 partits per acabar la Segona Fase, seguim imbatudes però el que és més important amb un joc espectacular i una intensitat no vista fins al moment en cap altre equip de Consell Escolar de la categoria pre-aleví. Ens queden dos partits incògnita amb Shalom, l'únic equip que només ha perdut un partit i un partit final a casa de Sant Miquel que pot ser complicat, tot i que si juguem com sabem crec que pocs equips en poden fer ombra aquest any.

L'Aina Mir, entrant a cistella amb decisió

Tanquem doncs aquesta crònica amb la foto d'equip habitual i també amb el quadre d'anotació. Altre cop totes les nostres noies aportant a l'equip. Felicitats!!




1 2 3 4 5 6
LAIA 6 2 2 2 2 2 10
SOFIA 23 5 5
CARLOTA 11 2 6 2 10
SILVIA 10 2 2 4
CARLA 15 4 5 4 13
AINA R. 13 4 5 2 4 6 21
AINA M. 20 9 2 11
Escolapis 8 17 11 14 10 14 74
Jesuïtes 3 2 8 2 6 0 21

Per acabar l'entensa crònica d'avui, fer un petit homenatge als animadors incondicionals d'aquest equip que tantes alegries i bons moments ens ha donat aquest any. Avui ho fem amb la imatge dels avis de dues de les jugadores: els avis de la Carlota i els de la Laia. Gràcies per venir a recolzar a les nostres jugadores!


I, una notícia de darrera hora: la Carla Clemente, després d'un cop a la ma durant el partit que semblava que no tindria conseqüències, va anar al metge dissabte i ens envia aquesta imatge amb aquest aparatós embenat. Recupera't Carla i esperem que no sigui res. Et necessitem per l'sprint final de temporada!