dilluns, 7 d’agost del 2017

Chinchero

Avui diumenge és dia de mercat i dia de descans. Així que hem fet el que toca. Per una banda descansar una mica després del tute que portem i, per l'altra, anar al mercat de Chinchero que diuen que és molt bonic i vistós.

El concepte de descansar comença per aixecar-se una mica més tard i en lloc de sortir escopetejats cap a algun lloc, anar tranquilament a esmorzar a Antojitos, lloc perillós per els esmorzars que preparen. De moment ens hem contingut i potser només jo m'he demanat un "desayuno cusqueño" que consta que dos tamales, un platan fregit, formatge i un ou ferrat.



Els altres no s'han quedat curts, amb l'hamburguesa amb formatge i ou ferrat, la Laia amb un sandvitx de salchipapas i la Rosa un megacroisant de xocolata amb el seu suc de taronja.

Ben alimentats hem anat a busca rel autobus que portava a Chinchero. Com ja sabeu el transport aquí és força barat. Per fer 30 km hem pagat un bitllet de 3 soles cadascun (no arriba a un euro això). També cal dir que si l'autobus s'omple doncs a aguantar-se i a apretar-se.


Quan hem arribat a Chinchero hem fet una volteta pel poble i hem anat pel camí d'accés al Parque Arqueológico de Chinchero abans de passar pel mercat. Cal dir que el "camí d'accés" hem fet servir la que es coneix com la ruta Emiliano-Mari-David :)

Quan hem entrat i estàvem mirant les primeres wakas, ens ha aparegut un vigilant dient-nos que havíem entrat per a dalt i si ens havien "picat" els "boletos". Jo li he dit que no, que de fet anàvem cap a la ruta inca de Chichero a Urquillos però que si volia "picar-los" cap problema. Ens ha dit que sí i quan els hi he ensenyat ens ha marcat el meu i el de la Rosa i llavors m'he donat compte que curiosament havíem agafat els boletos dels nostres cosinets Mario i Núria (els Zaragoza) en lloc dels del Guillem i la Laia. Quina errada! El vigilant ha estat comprensiu i ens ha deixat passar igualment. I no faré més comentaris en públic.


A dins hem mirat una mica la immensa esplanada de Chinchero, l'esglèsia colonial i també les senyores que tenen les "papas" al sol per deshidratar-les. Després ens hem anat per l'escala cap avall a veure les altres wakas i a agafar un tros del camí inca. Encara em segueix impressionant com els inques treballaven la pedra sense conèixer el ferro i les hores de treball que hi havia d'ahver per aconseguir aquestes formes tallades a les pedres.



Pel camí inca hem trobat uns quants chanchitos i mules que estaven per allí pasturant, així com dues alpaques. Seguint el camí i desviant-nos a l'esquerra hem anat a parar a la waka més gran de tot el complex i on ja poca gent s'hi acosta doncs queda una mica apartada. Allí hem pujat la Laia, el Guillem i jo mentre la Rosa ens feia la foto des d'abaix.


Després, rodejant aquesta waka hem trobat un altre treball a la pedra interessant on hem aprofitat per fer meditació i altres equilibris estranys per part d'alguna... D'aquí hem retornat al camí inca per anar a trobar el mercat de Chinchero.



Per allí ens hem trobat una dona, que no sé pas d'on venia (el camí ve de la Vall, Urquillos, i hi ha 800 metres de desnivell fins a Chinchero) i anava cap a mercat. I era venia xino xano com si res...


Quan hem arribat al finald el camí ens hem adonat (bé de fet ja ho sabíem només ho hem constatat) a l'altitud a la que estavem sobre el nivell del mar: 3.765 metres sobre el nivell del mar.


Hem anat finalment cap al mercat que, tot i ser molt vistós en colors, tampoc ens ha sorprès tant com altres coses deles que hem vist durant aquesta setmana llarga que portem fent les visites al Valle Sagrado de los Incas.


Ja vist tot eren les 12:30 i hem decidit tornar cap a Urubamba a dinar. Autobus de tornada ui en 45 minuts estàvem a Urubamba. Volíem a anar al restaurant Los Delfines però curiosament estava tancat i desallotjat!! Aquest han canviat 3 cops de lloc en els 5 anys que porto venint.

Com que jo estava frisant per un bon ceviche hem anat a Pa mi Gente que recordava que també el feien molt bo. De fet llavors m'he demanat una Causa acevichava que ha fet les delícies del paladar...


Finalment, no sé si ha estat un dia de massa descans tampoc. el que sí és cert és que l'he aprofitat com els altres. La tarda a descansar i a veur ecom planifiquem els 3 darrers dies per Urubamba, que dijous ja tornem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada