dimecres, 2 d’agost del 2017

Círculos de Moray: Watakallary

Avui no ens hem aixecat tant aviat. Bé, jo sí: a les 7:00 a.m. per anar al mercat a comprar una mica de queso andino i uns pans per fer bocates. Avui, dimarts 1 d'agost, és el Nuevo Año Andino i teníem previst, juntament amb el hno. José Luís, anar als Círculos de Moray a veure el Watakallary: els rituals que fan per agrair a la Pachamama (a la Mare Terra) de tot el que ens dona.


El Guillem ja estava recuperat i hem esmorzat els entrepans de formatge i hem esperat que el Hno. Vadillo ens vingués a indicar com arribar fins allà. Hem anat fins al grifo (benzinera) en mototaxi (tot una experiència per la Rosa, Laia i Guillem) i allí hem trobat una combi que ens portava fins a Moray passant per Maras.


Quan hem arribat encara no hi havia massa gent. Els rituals encara no havíen començat. Eren les 10:15. Però d'entrada ens hem quedat parats de la immensitat dels Circulos. Només cal fixar-se en la foto i veure la diferència entre els cercles concèntrics i la mida dels senyors que estaven preparant la cerimònia.


Mentre el José Luís Vadillo anava trobant-se gent coneguda i anava xerrant amb ells també anava documentant fent fotos a tot el procés de vesrtimetna dels actors implicats en la cerimònia. Mentrestant nosaltres anavem fent tot el recorregut al voltant dels Círculos, avui més vigilats que mai i amb més cura donada la celebració.



La veritat és que la cerimònia és preciosa, no sabria dir quantes persones hi participen però en els diferents actes es van incorporant gent i més gent al voltant dels Círculos, tot això ben acompanyat de música pels quatre costats gràcies a uns immensos parlantes (altaveus) molt ben situats. Però a la vegada la cerimònia és lenta i llarga i això ens ha fet pensar que amb l'acumulació de gent que hi havia potser era millor no esperar al final i baixar cap a Urubamba per no tenir problemes de trobar transport.

En arribar a Urubamba ja era tard però hem tingut temps d'anar a Corralitos a menjar uns bons trossos de pollastre i patates fregides. Després hem descansat per la tarda, amb el Guillem i la Laia aprenent a fer trucs de màgia amb les cartes i jo acabant uns certificats per lliurar als alumnes de La Salle Urubamba dels tallers que vam fer la passada setmana. I per acabar, com no, hem fet un Antojitos de sopar amb les fantàstiques empanadilles de formatge, pollastre i carn, entre altres coses, per finalitzar el dia encara recordant les meravelles de Moray.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada