Així no, @FCBQ, així no.

Estic indignat. Segurament el que primer que pensareu és que això és una pataleta d'una persona que està enfadat perquè l'equip de la seva filla li han donat per perdut un partit que havia guanyat (bé, de fer no un partit sino ja van dos). Potser pensareu que ens importa més guanyar que qualsevol altra cosa. Si és així deixeu de llegir que això no va per vosaltres.

El que més ens important quan parlem de bàsquet per nens i nenes, és la part més formativa, la part més educativa. Ens interessa que aquestes edats l'espoert sigui un element més de creixement com a persones i aporti valors. Jo pensava que la Federació Catalana de Bàsquet també apostava per això. Només cal llegir el seu reglament de minibàsquet aprovat el 17 de juny de 2017. Entre les diferents frases en destacarem algunes:

• "Aquestes regles tenen l’objectiu d’adaptar les normes del basquetbol al procés de maduració dels joves jugadors, havent d’utilitzar una metodologia que beneficiï el millor desenvolupament, tant tècnic com humà, dels jugadors." (pàg. 3)
• "Els nens i nenes han de jugar i participar el màxim possible" (pàg.5)
• "Com tot instrument, les regles de joc no són ni bones ni dolentes per si mateixes, sinó que allò que les fan bones o dolentes, és la capacitat i la voluntat de tots per aplicar-les d’una manera justa, utilitzant la metodologia necessària i pensant que el receptor d’aquesta tasca conjunta  d’entrenador i àrbitre, és el jugador." (pag.5)

Tot molt correcte, l'esperit, les intencions, els objectius formatius etc. I després passen coses com les que explicarem.

Partit del passat dia  Lliçà - Escolapis de Sarrià (vegeu crònica). Un partit que estava més que decidit (guanyava l'equip d'Escolapis de Sarrià de més de 30 punts) i ja en el darrer quart una jugadora deixa la pista per trobar-se malament. Justament en aquell mateix darrer quart tenen la mala sort que una jugadora queda eliminada per 5 faltes personals. Així que l'entrenador decideix fer el canvi una jugadora de la banqueta que ja havia jugat 5 quarts (de fet totes les que quedaven a la banqueta ho havien fet). Resultat? Partit perdut per 2-0 perquè una jugadora ha jugat 6 quarts.

Evidentment, davant la sorpresa de tot l'equip, l'entrenadora presenta una al·legació indicant que si bé s'estava incomplint l'article 18.1 del reglament (Tots  els  jugadors  jugaran  des  del  començament  d’un  mínim  de  tres períodes abans del setè període, inclòs, i un màxim de cinc durant tot el partit) com que una jugadora va haver de marxar per indisposició i la resta ja havien jugat 5 quarts no quedava cap altre possibilitat que infringir la norma. Resposta a l'al·legació? s'ha infringit l'article 18.1 i el partit es dona per perdut. L'entrenadora torna a al·legar demanant una explicació de com procedir en casos com aquest. Resposta de la Federació Catalana de Bàsquet? la mateixa. Tot molt "formatiu" com es pot veure. No entrarem per no fer demagogia en les sensacions de les noies en rebre la notícia durant la setmana...

Però la cosa no acaba aquí. Partit del passat diumenge: Mataró - Escolapis de Sarrià (veure crònica). Portem a 9 jugadores a l'equip. Però en el primer quart, als 2 minuts de començar, tenim la mala sort que una jugadora, la Silvia Mulas, es resent d'una lesió al turmell i no es veu capaç de continuar jugant. Vista la situació anterior, la nostra entrenadora para el partit i li diu a l'àrbitre que haurem de fer el canvi, tot i no estar permesos els canvis abans del darrer quart del partit a no ser que sigui per 5ª falta personal, per desqualificació o per lesió. L'àrbitre ho autoritza i com marca l'article 19.1 fem el canvi. El partit continua jugant-se i com no podia ser d'una altra manera en el darrer quart una jugadora de nou haurà de jugar 6 quarts degut a la lesió d'una jugadora a una altra que ha estat eliminada per 5 faltes personals.

Aquest cop estem tranquils. Tenim clar que per culpa d'una lesió no infringim les regles. Resultat? Partit perdut per 2-0 per alineació indeguda d'una jugadora (6 quarts). El partit s'havia guanyat per un altre clar 24-48. La pobra entrenadora ja no sap què dir ni com dir-ho a les nenes. De totes maneres primerament truca a la Federació Catalana de Bàsquet, vist la "educativa" resposta sense cap explicació de les al·legacions del dia anterior. Els explica la situació i insisteix que l'article 19.1 que diu "No es concediran substitucions en els set primers períodes, excepte per canviar  un  jugador  lesionat, desqualificat  o  que  hagi  comès  la  seva cinquena falta personal; als quals és necessari substituir sempre que es disposi de jugadors per fer-ho, malgrat que amb la substitució s’infringeixi la  norma  que  regula  l’actuació  dels  jugadors  i sense  perjudici  de la responsabilitat que s’incorri per aquest fet." Sembla evident que una interpretació de la part final de l'article és que per aquestes causes, i segurament degut a una lesió hauria de ser més clar encara, obre la porta a saltar-se la normativa per aquest motiu. La resposta telefònica de la Federació encara va ser més sorprenent del que esperava: partit perdut per alineació indeguda. "Així doncs què podia fer? Si us plau, orienti'm" - demana l'entrenadora. "Hauria d'haver jugat amb 4 jugadores. Resposta: "doncs no, també hagués perdut el partit igual. El que has de fer és venir amb més jugadores perquè no et passi això". 

Fantàstic. Aquest és l'esperit que buscàvem. Queda claríssim que aquestes actituds ajudaran, com diuen les frases de la normativa, al procés de maduració d eles nostres jugadores, a fomentar que juguin el màxim possible o la volutat d'aplicar les normes d'una manera justa. Increïble quan llegim el reglament. Potser si es vol ser mínimanent coherent i no es vol tenir la molèstia o esforç d'analitzar les situacions particulars per a que aquestes siguin formatives de veritat, l'eliminació de gran part de l'ideari seria una bona solució perquè no predicar amb l'exemple no és formatiu ni educatiu.

Per nosaltres, les nostres noies de 11 anys tenen tot el nostre suport, guanyin o perdin, només demanem que gaudeixin de l'esport i facin pinya i aquest sigui un integrador social. Actituds intransigents i poc flexibles con les que darrerament hem detectat a la Federació (i desconeixem molts altres 2-0 que hem vist en les marcadors) no creiem que siguin les maneres més adients de fomentar l'esport i afavorir la motivació de les nostres joves jugadores. Esperem i desitgem que aquest escrit si algú té a bé llegir-lo serveixi de reflexió per algun estament de la Federació Catalana de Bàsquet (@FCBQ, @FederacioCatalanaBasquetbol). De totes manares, ens temem que la única  resposta serà: partit perdut per incompliment de la norma.