Virolai - 44 Escolapis Sarrià - 55

Aquest cop hem deixat passar dos dies expressament abans de fer la crònica. Dic expressament perquè les sensacions just després del partit sempre acostumen a ser distorsionades i si es deixa passar un temps prudencial i s'analitza el partit amb més calma segurament les coses no són ni tan blanques o tan negres, sino que admeten moltes tonalitats de grisos.

I gris va ser el partit. això sí. Un partit molt estrany. començàvem amb les baixes d'entrada del Lluís Oms (per temes acadèmico-laborals) i també la ja coneguda del Miguel Sánchez (recuperant-se de la seva espatlla). A més teníem al Guillem Canaleta tocat en un turmell d'una torçada en l'entrenament de dimarst amb el sénior.

Però el partit no va ser gris per això. Va ser gris segurament perquè davant teníem un rival fluix: a l'anada els havíem guanyat de 49 punts (crònica). Això segurament es devia fer confiar amb allò de "aquest partit està fet". Però per altra banda el joc de Virolai és molt caòtic: joc ràpid, anàrquic, amb pèrdues constants de pilota, anades i vingudes, intents infinits de triple sense posició... i va passar el que pitjor ens anava: que ens vam acoblar al seu joc.

Només així s'entén d'entrada la multitud d'errades en les passades, en la precipitació de les accions, en la mala selecció de tir, etc. Només així s'entén que en una pista que donava goig de veure féssim tan sols 11 punts en el primer quart i 13 en el segon. Tot i així, en un altre partit ens haurien matxacat, aquí a la mitja part anàvem per davant amb un 18-23 favorable. només amb una mica més d'encert i criteri estaríem 15 o 20 punts per sobre.

En el tercer quart va sortir el Guillem Canaleta per veure si així podíem aserenar el joc. Però l'equip estava contagiat i jugàvem a ratxes. El Guillem també va errar dues passades fàcil i no trobava el ritme per l'equip, que seguia estàtic i desaparegut en atac. Si bé ens vàrem posar 14 punts per sobre a la meitat del quart, vam acabar guanyat el quart amb un 15-16 que posava el marcador a 33-39 favorable, però només de 6 punts.

I en el darrer quart van saltar totes les alarmes. Després d'un començament erràtic per ambdues parts, Virolai en un partit estil "correcalles" va poder encadenar 2 contratacs seguits i per primer cop, sí per primer cop, els va entrar un dels infinits triples que van llençar. Resultat? Es varen posar 43-41.

En mig d'aquella devacle de joc caòtic, que nomes afavoria les poques possibilitats que tenia Virolai per guanyar el partit, podem destacar un fet positiu en el nostre equip: no ens vàrem posar nerviosos. Al contrari, sembla que Escolapis de Sarrià en situacions complicades aconsegueix aserenar el joc i jugar amb una mica de criteri. La defensa seguia ferma i la inconsistència de Virolai en atac va deixar clar que el triple miraculós havia estat flor d'un dia i des del 43-41 fins al final del partit tan sols van ser capaços d'anotar un sol punt. Mestrestant nosaltres amb un parell d'atacs ben jugats i explotant els tirs lliures que ens donava l'equip contrari amb les múltiples faltes vam fer un parcial de 1-12, deixant el partit amb una diferència que a 5 minuts del final era inexistent: 44-55.

Diuen que de tot s'aprèn. "Un partit lleig" comentava el Lluís Tort. "Un partit on hem tingut aquell moment de calma i no hem perdut els papers quan ells s'han posat per davant" comentava el pare del Max Calzada. No comentava res, però tenia una cara de mala òstia, el Borja Costa. Després sí que comentava que "per alguna cosa aquest camp no és fàcil pers rivals. Aquí Guinardó només va guanyar de 7".

Com us deia al principi, fer la crònica un parell o tres de dies després dona perspectiva i relativitza les sensacions. També a la primera volta vàrem fer partits grisos contra Santa Coloma o Badalonés, però després vàrem tornar a ser nosaltres amb un joc exquisit. És difícil mantenir un nivell alt i constant en una Lliga de Junior B on hi ha 26 partits. Esperem que la lliga no se'ns faci massa llarga i podem mantenir l'avantatge que tan bé ens hem guanyat.

Per acabar-ho de fer, la jornada ens va sortit quasi rodona: Roser i Guinardó van perdre els seus partits. Així doncs, dos dels tres rivals més directes que teníem més a prop els hem distanciat una mica més: nosaltres estem amb 13-1 mentre que Roser i Guinardó estan en 10-4, però La Salle Gràcia segueix en 11-3 més aprop.

Però, què volem? Volem guanyar la Lliga o volem jugar bé i ser un equip aquest primer any d'aprenentatge a la categoria Junior amb molts jugadors encara cadets? Els entrenadors (si més no un) dirà clarament jugar millor i fornar-nos com equip. Alguns pares potser diuen guanyar la lliga. Jo ho tinc clar: AMBDOS!! Proper partit a casa contra Santa coloma dissabte 10 a les 12:00. No val a badar!! a per totes!!

		1	2	3	4
GUILLEM	6			6	8	14
ÀLEX	7	2	2		2	6
MARC	10		2			2
MAX	00			2	3	5
SERGIO	13			1		1
OSCAR	16		2			2
DAVID D.	18	7	3	2	3	15
DAVID C.	8		2	2		4
ARNAU	11	1	2	3		6
POL	77					0
ESCOLAPIS		10	13	16	16	55
VIROLAI		11	7	15	11	44