Almeda - 57 Escolapis Sarrià - 53

Estic indignat. Sí, ja ho sé. Només és un partit de bàsquet. Només un partit de bàsquet d'Infantil femení. I d'aquests ens hem trobat i ens en trobarem... però estic indignat. Estic indignat perquè nosaltres ens agrada veure bàsquet, no rugby. I guanyem o perdem volem intentem jugar amb noblesa. I avui no no ens ho han permès ni el sistema de joc, entrenat clarament, ni la que té tota la responsabilitat que no és veiés bàsquet: la senyora de sota.

I havíem començat bé. Un molt bon primer quart quan amb la nostra agilitat, rapidesa, encert en el tir exterior etc. ens han permès gunayar de de 8 punts el primer quart amb un, em sembla rcordar, 6-14 clar. Però llavors el marcador s'ha anat ajustant. En els següents quarts han començat a repartir. Res nou. Com va passar en el partit d'anada. Però aquí la diferència ha estat que la senyora de dalt se li ha oblidat pitar. Cops de maluc, empemtes laterals, mans a totes bandes i no precisament a la pilota han anat desquiciant a les nostres jugadores.

Llavors hem volgut entrar en el seu joc. I llavors ens han assenyalat faltes a nosaltres!! Increïble. Acabàvem els quarts amb més banderes aixecades per part nostra que seva. Tot i així tota l'estona anàvem mantenint entre 3 i 5 punts per sobre el marcador.

La segona part ha seguit la mateixa tònica. Bé, la mateixa no. Pitjor. Encara més permisivitat, més faltes no xiulades, més colzes, més duresa,... Més enllà del resultat el que pot provocar això és que les infantil es facin mal. Però clar, suposo que era més important el partit de Preferent que tenia després que unes pobres nenes infantils de categoria A per la senyora àrbitre. Parcialitat inadmissible.

Podem dir que hem comès l'errada d'entrar al seu joc? Sí. De no saber jugar amb aquesta duresa? sí. Però també quan reps reps i reps és molt fàcil des de fora dir que no hem jugat bé. I després de moltes pilotes perdudes per part nostra (segurament degudes a la precipitació que no se't tirés una noia de l'Almeda a sobre i no passés res) i de desencert, elles cal dir amb dues faltes sobre la Laia no pitades han fet dues jugades que sí que les han entrat.

Felicitats. Han guanyat. Però si aquest és el camí de la victòria ja se'l poden ben quedar. Si l'entrenament de les seves filles (com reconeixia un dels seus propis pares parlant amb el David Mulas) és ensenyar-les a jugar així en aquest club o en aquest equip que no m'hi busquin. Tot i així cadascú juga amb les seves armes i qui els hi permet és el responsable.

No sé si us ho havia dit, però estic indignat. Sort que no sóc entrenador perquè avui m'haguessin caigut les dues tècniques ben maques com a mínim... Noies, avui res a retreure. A veure si la propera setmana ens deixen jugar a bàsquet... independentment del resultat.