Escolapis Sarrià - 47 Gaudí - 72

Poca crònica tenim d'aquest partit però no per això ens el volíem saltar. Jugàvem contra el líder del grup amb les conegudes baixes del Guillem Canaleta i el David Caballol. A més s'acomplia la tradició sobre els àrbitres: "com més prepotents són, més dolents en quant a arbitratge". Resultat? Ball de bastons.

Tot i així l'equip vam donar la cara durant bona part del part i va deixar bones jugades contra un dels equips intractables a la Fase Regular de la Lliga. El que sí tenim són les estadístiques que ens ofereix la Federació catalana i també alguns vídeos que sempre alguns dels nostres supporters ens aporten desinteressadament. Aquest cop, gràcies Ale Bonmatí!!

Escolapis Sarrià - 76 Terrassa - 27

Després de l'innombrable partit el passat diumenge a casa l'Almeda, aquest dissabte tocava tornar les coses al seu lloc. Jugàvem a casa i contra un dels rivals més assequibles del grup. I les nostres noies no van fallar, al contrari van tornar al camí de les victòries i bon joc.

Tot i així sortíem en quadre: a la baixa coneguda de la Carlota per stage a canadà, cal sumar-li les baixes de l'Aina Mir i l'Oona per problemes físics. Total 8 jugadores per un partit que segur que ens exigeix.

Després d'un primer quart de temptteig (8-6 favorable), en el segon ja vàrem estar molt millor en defensa i per suposat en atac. Això va fer un parcial de 8-3 i obríem la primera escletxa en el marcador: 16-9.

Marcat el camí a seguir, el dos següent quarts abans del descans van ser molt i molt bons. Els dos en especial en defensa, deixant els 2 quarts en 1 i 2 punts per Terrassa. Però el darrer quart de la primera part en atac va ser excepcional: 15 punts. Així que 36-12 és el que lluïa al marcador al descans.

I un cop hem agafat la tònica, doncs els dos següents quarts del segon periode igualets: 10-1 i 10-0. Especial encert en tir i apoartacions de totes fins i tot en triples i tot això venint d'una defensa asfixiant sobre la rivals. Partit més que trencat i decidit i bé que va per agafar la confiança que ens cal pels propers enfrontaments.

Els dos darrers quarts van ser més relaxats, tot i que els vàrem guanyar també amb claredat i amb totes les jugadores aportant. En resum un gran partit que volem tancar amb una fotografia solidària: l'equip amb els cordons de les vambes solidaris.

		1	2	3	4	5	6	7	8	Total
Laia	6	2						5	2	9
Ale	7				5		4			9
Laura	4	2		2		2				6
Silvia G.	9		2	3				4	2	11
Silvia M.	10	4	4		1					9
Carla	12				6		6		2	14
Aina R.	13					6				6
Sofia	14		2		3	2		3	2	12
Escolapis		8	8	5	15	10	10	12	8	76
Terrassa		6	3	1	2	1	0	9	5	27

Almeda - 57 Escolapis Sarrià - 53

Estic indignat. Sí, ja ho sé. Només és un partit de bàsquet. Només un partit de bàsquet d'Infantil femení. I d'aquests ens hem trobat i ens en trobarem... però estic indignat. Estic indignat perquè nosaltres ens agrada veure bàsquet, no rugby. I guanyem o perdem volem intentem jugar amb noblesa. I avui no no ens ho han permès ni el sistema de joc, entrenat clarament, ni la que té tota la responsabilitat que no és veiés bàsquet: la senyora de sota.

I havíem començat bé. Un molt bon primer quart quan amb la nostra agilitat, rapidesa, encert en el tir exterior etc. ens han permès gunayar de de 8 punts el primer quart amb un, em sembla rcordar, 6-14 clar. Però llavors el marcador s'ha anat ajustant. En els següents quarts han començat a repartir. Res nou. Com va passar en el partit d'anada. Però aquí la diferència ha estat que la senyora de dalt se li ha oblidat pitar. Cops de maluc, empemtes laterals, mans a totes bandes i no precisament a la pilota han anat desquiciant a les nostres jugadores.

Llavors hem volgut entrar en el seu joc. I llavors ens han assenyalat faltes a nosaltres!! Increïble. Acabàvem els quarts amb més banderes aixecades per part nostra que seva. Tot i així tota l'estona anàvem mantenint entre 3 i 5 punts per sobre el marcador.

La segona part ha seguit la mateixa tònica. Bé, la mateixa no. Pitjor. Encara més permisivitat, més faltes no xiulades, més colzes, més duresa,... Més enllà del resultat el que pot provocar això és que les infantil es facin mal. Però clar, suposo que era més important el partit de Preferent que tenia després que unes pobres nenes infantils de categoria A per la senyora àrbitre. Parcialitat inadmissible.

Podem dir que hem comès l'errada d'entrar al seu joc? Sí. De no saber jugar amb aquesta duresa? sí. Però també quan reps reps i reps és molt fàcil des de fora dir que no hem jugat bé. I després de moltes pilotes perdudes per part nostra (segurament degudes a la precipitació que no se't tirés una noia de l'Almeda a sobre i no passés res) i de desencert, elles cal dir amb dues faltes sobre la Laia no pitades han fet dues jugades que sí que les han entrat.

Felicitats. Han guanyat. Però si aquest és el camí de la victòria ja se'l poden ben quedar. Si l'entrenament de les seves filles (com reconeixia un dels seus propis pares parlant amb el David Mulas) és ensenyar-les a jugar així en aquest club o en aquest equip que no m'hi busquin. Tot i així cadascú juga amb les seves armes i qui els hi permet és el responsable.

No sé si us ho havia dit, però estic indignat. Sort que no sóc entrenador perquè avui m'haguessin caigut les dues tècniques ben maques com a mínim... Noies, avui res a retreure. A veure si la propera setmana ens deixen jugar a bàsquet... independentment del resultat.

Escolapis Sarrià - 66 Laietà - 56

Després de la lesió del Guillem Canaleta aquest mateix dijous i la ja coneguda baixa del David Caballol, aquest dissabte se'ns presentava un partit amb incerteses contra el C.B. Laietà. Serien capaços els juniors d'Escolapis de Sarrià de fer el pas endavant que els demanava el seu entrenador a l'inici del partit?

Mentre pujava conduint cap a Escolapis i sabia com anava el partit (guanyant en el darrer quart de poc, però guanyant) curiosament em rondava pel cap el títular que només arribar allà el Borja Royo em va dir: HAY VIDA MÁS ALLÀ DE GUILLEM CANALETA. I això són les millors notícies que poden haver pel nostre júnior després d'aquest partit, més enllà d'una treballada victòria.

I per si teníem dubtes, el partit va començar complicat. Un parcial de 2-8 en els primers 4 minuts. Però l'equip estava centrat i van començar a aparèixer judors. Els Àlex, Tort i Miguel, i un triple del Jeremías, feien que el primer quart acabés ajustat: 16-17.

I altre cop el segon quart va començar fluix. En 3 minuts es van posar 16-25 i nosaltres sense anotar. Però allí va sortir pràcticament tot l'equip aeixugar aquesta diferència: Bruno, Jan, Lucas, Humbert, Jacobo... Així vàrem arribar a la mitja part amb un 36-34 favorable!

Tot això va fer que creixéssim i creiéssim en les nostres possibilitats i així va constatar-se en el 3r quart. Un Jan Alba i un Humbert Torrego excepcional van liderar a tot un equip que va obrir escletxa en el marcador: 54-46 amb un parcial de 18-12 favorable.

Quedava el darrer quart. Sabríem jugar moments decisius quan estem acostumats a donar-li la pilota al Guillem? Doncs sí. Un bon ininci amb cistelles del Jeremías Friese i del Bruno Prignieri van donar aire a l'equip. De totes maneres Laietà no havia dit la seva darrera paraula i va acostar-se al marcador a 4 punts a 4 minuts del final. Però l'equip no estava disposat a deixar-se prendre un partit pel que tant havien lluitat. Així que amb un rush fnal van aconseguir el 66-56, guanyant també el darrer parcial per 12-10.

Bon partit que ens manté a mitja taula però posant força distància amb els 4 darrers. Però el més important i el mèrit de la victòria és les possibilitats que ens obre ara que estem quasi al final de la primera volta. Hem aconseguit que 4 jugadors nostres estiguin per sobre els 10 punts. Si aconseguim combinar això amb els punts del Guillem tindrem un equip encara amb molt marge de millora. Així que a seguir i felicitats per una gran victòria.

Lesió al Júnior Masculí

Notícia de darrera hora. Ahir el Guillem Canaleta va patir un fort cop durant l'entrenament del júnior masculí. Primer com sempre es va creure que seria només el cop però en acabar l'entrenament el dolor persistia. Així doncs durant el dia d'avui el Guillem ha anat al traumatòleg i en una radiografia s'ha vist una fisura en el cap de l'húmer.

Per sort en no haver-hi desplaçament sembla que tot quedarà en una lesió més lleu del que ens temíem d'entrada. Tot i així el pronòstic són 2 setmanes de baixa i revisió. Una llàstima de cara al partit de demà dissabte contra Laietà i també baixa segura contra el Gaudí, ambdós a casa. Veure si arriba a poder jugar a Andorra.

Ja sabem que la nostra pista no és precisament una meravella en dimensions i en seguretat i com acostuma a dir-se han de passar coses d'aquestes per prendre'n consciència. També cal dir que el Club d'Escolapis de Sarrià ha estat diligent. En menys de 12 hores ha retirat les porteries que tant perill ofereixen on estan ubicades darrera les cistelles. Un pas més per garantir la seguretat mínima als nostres jugadores i jugadores de bàsquet. Si ara aconseguim fixar les proteccions ja seria un pas més.

Ànims Guillem amb la baixa que, tot i ser de 2 setmanes inicialment, segur que se't fa eterna i força a l'equip que estem segur que farà un pas endavant per afrontar els dos propers partits. Seguirem informant.

Força Lleida - 85 Escolapis Sarrià - 51

Viatge llarg de nou cap a Lleida. Cal dir, però, que aquesta vegada hem d'agrair-li al Borja Royo, el nostre entrenador, que ens gestionés un autocar per facilitar el transport de tot l'equip i part dels seguidors incondicionals. Així que diumenge 10 a les 15:00 cap a Lleida a jugar un partit difícil, un dels grans del nostre grup.

L'arribada al Pavelló de Barris Nord de Lleida va impressionar a més d'un. Quin escenari! Com es nota que aquí hi ha equip de LEB Or. Així que nosaltres a gaudir de l'entorn i a donar tot el que puguem en aquest partit.

Partit que es preveia difícil però el primer quart el vàrem aguantar més que bé. Arbitratge estricte que sempre ens afavoreix i un més que meritori 24-22 tot que el Lleida es veia molt potent i que esn varen clavar 4 triples.

Segon quart bastant típic. Equip més dur, més permisivitat arbitral i davant un equip bo ens varen col·lapsar. Un parcial de 22-9 feia posar a la mitja part un 46-31. Res a objectar en quant  actitud. Senzillament podem dir que ens vàrem veure superats.

I el tercer quart va ser una mica d'allò de "más de lo mismo" però a més cosits a triples. Bones jugades, avui gràcies als vídeos de la nostra reportera sobre el terreny Maite Gregorio. Però tot i així Força Lleida té un equip un per un molt complert. Un altre parcial demolidor de 18-6 ja sentenciava completament el partit si no ho estava.

Per acabar un quart de 21-14 denotava que el Força Lleida juga amb el mateix encert i intensitat tots i cada quart. Díficil però estem segur que jugar amb equips com aquest i en pavellons tan bonics també ens ajuda a crèixer i veure on es pot arribar. Així que ànims i a entrenar, competir i pensar ja en dissabte i el Laietà a casa nostra!!

Notícies des de Canadà

Una breu entrada per comentar les informacions que ens arriben des de l'altra banda de l'Atlàntic. Com ja sabeu tenim a la Carlota Oms en un stage escolar aquestes primers mesos del curs. La trobem a faltar en les rotacions i donant força a l'equip del nostre Infantil Femení d'Escolapis de Sarrià.

Avui mateix ens arriben notícies seves que ja queda poc per la seva tornada. Concretament el 26 de novembre acaba l'stage i ja viatja cap aquí. Però, a més, dir-vos que s'està entrenant per mantenir el to i estar a nivell del nostre gran equip. Concretament aquí la teniu amb una amiga seva de l'equip de bàsquet de l'Spencer Middle School, les Wildcats.

Ja tenim ganes que tornis amb nosaltres i ens expliquis les aventures canadenques. En res ja estàs per aquí. Salut i bàsquet.

Gavà - 64 Escolapis Sarrià - 76

Fem la primera crònica sencera d'un bon partit d'Escolapis de Sarrià (Sénior A) a la pista del Gavà, un camp sempre difícil.  Però Escolapis Sarrià ha anat creixent en el seu joc i ocm equip i cada cop ens fa gaudir de millor bàsquet. Així que endavant amb el partit.

Un inici de partit estrany i que hagués fet atabalar a més d'un. Després d'un triple inicial de Jus Alet per part d'Escolapis vàrem rebre 4 triples seguits del Gavà en un encert increïble. Això posava un 12-3 en el marcador. Tot i així l'equip no perdre la compostura i va minimitzar aquest inici, amb una gran actuació del Xavi Saura (7 punts en aquest quart), tancant el quart amb un parcial de 22-18.

El segon quart va començar fantàstic. Dos triples del Xavi Assalit ens feien posar-nos per davant. I la resta de quart va estar molt disputada, dos punts per davant d'un o altre equip. Només un altre triple al final del quart del Xavi Saura ens van permetre anar a la mitja part amb 2 punts d'avantatge: 35-37.

L'inici del tercer quart va ser determinat per l'esdevenir del partit. Escolapis Sarrià va sortir en tromba i dues cistelles del Xavi Assalit (una de 2 i un triple), com sempre determinant quan surt a pista, i una del Gerard Díaz, que ja s'estava fent amo i senyor a sota els taulers, ens van permetre obrir escletxa en el marcador: 35-44. I a partir d'aquí cal dir que fent més o menys la goma i oscil·lant amb avantatges entre els 4 i els 11 punts vàrem fer un quart força bo. Aquí tot l'equip va aportar el gra de sorra i un triple final del Guillem Canaleta, tot i la badada posterior quasi sense temps que ens va costar dos puntets, vàrem tancar el quart amb un altre parcial favorable de 14-19 per deixar el marcador en un 49-56.

I el darrer quart va ser una repetició en quant a joc col·lectiu i criteri del tercer periode. Aquí varen canviar els protagonistes en atac. Tant en atac i en defensa el quart del Gerard Díaz i del Marcel Ninot va estar per emmarcar. El Gerard ens donava autoritat en ambdues cistelles rebotejant i encistellant pilotes doblades per part de l'equip. El Marcel va estar molt bé en defensa i, amb un triple i dues cistelles de dos punts, va ajudar a obrir l'avantatge  de 12 punts, que al final va ser definitiu.

Al final, cares de satisfacció en tot l'equip per la demostració de bon joc exhibit sobra la pista del Gavà. A destacar a 4 jugadors per sobre dels 10 punts i les aportacions, no menors, de la resta d'integrants de l'equip. Jugant així podem aspirar a estar en la part alta de la classificació sense dubte.

C.B.Molins - 59 Escolapis Sarrià - 38

Darrer partit de la primera volta de la Fase Prèvia a casa del C.B. Molins. Diumenge fred a les 9:00h del matí i constatar que les nostres noies avui no han vingut al partit. Primer i un dels pocs moments on les hem vist a la petita pista de Molins: en el salt inicial.

Seguidament i durant dos quarts, completament desaparegudes. I podem donar la culpa a la pista que era estreta i petita (però ho era pels dos equips) o la permissivitat inicial d'un nefast àrbitre en els dos primers quarts o al que vulgueu però dos parcials de 7-2 i 15-2 només denota el que ha ocorregut a la pista: ens han passat per sobre en atac, en defensa, en rapidesa, en intensitat, en joc, en tirs lliures, en rebots... en tot!

Després de veure la foto de l'equip aquest dos primers quarts (a les noies d'Escolapis de Sarrià encara se les espera) mirem una mica més enllà i fem una anàlisi global. Següents dos quarts: 4-4 i 3-3. Res a dir. Desencert per ambdues bandes però el peix ja estava venut.

Retorn de la mitja part. Un moment d'intensitat per part nostra en pista i un parcial de 0-6 que ha sabut parar molt bé els entrenadors de Molins. 6-10 de parcial retorna immediatament al següent per 10-6 per part de Molins.  I per acabar 4-4 en el setè i 10-7 en el vuitè i, per sort, darrer quart que deixava el conegut i lamentable marcador de 59-38.

Però això us pot semblar rabieta del cronista, però per sort el Lucas Bonmatí (Gràcies Lucas) ens ha passat les estadístiques del partit. És evident que amb 38 punts es va difícil, per no dir impossible guanyar un partit a Categoria A. És evident que aixecar un 22-4 dels dos primers quarts també. Per què si mireu la resta del partit seria un resultat de 37-34 traient els dos primers quarts. Com sempre diem es pot perdre, però no així.

Seguim. 54 pèrdues!!! Calen més comentaris. Tirs lliures: 6 de 25!! Un 26%. Només amb una mica d'encert (hem perdut 19 punts en tirs lliures) haguéssim ajustat el marcador. Cistelles de 2 punts: només dues jugadores per sobre el 50% i amb al voltant dels 10 punts. La resta desaparegudes... I no he repartit estopa als entrenadors (tot i que podria) perquè se m'acaben les ganes...

Esperem que aquest partit serveixi per fer-nos veure com NO s'ha de jugar un partit i com no s'ha de sortit a la pista. Cap tragèdia. Estem a final de la primer volta i portem un 4-1 i seguim co-liders, però esperem que el proper partit a casa l'Almeda el diumenge 17 de novembre a les 10:45 recuperem el nostre nivell i ganes. Perquè si no qualsevol equip ens pot guanyar aquí. Així doncs a entrenar bé i a jugar millor. I si busqueu la foto de l'equip, ja la teniu: és la segona de la crònica.

Escolapis Sarrià - 56 Joventut Les Corts - 41

Anem amb una mica de retard amb les cròniques i llavors no ens serveixen ja per reflexionar sobre el partit. Ha passat massa temps. Intentarem tornar a la normalitat aquesta setmana, ara que ens venen partit amb rivals de certa entitat i segur que haurem de donar-ho tot a la pista per estar a l'alçada.

De moment, comentarem el partit que vàrem jugar en el bell mig del pont de Tot Sants. Un partit a les 12:30 del dissabte dia 2 de novembre a casa contra Joventut Les Corts. De manera directa direm que quan es diu allò de "lo mejor, el resultado" queda clar que poc bàsquet hi va haver.

Un començament esperançador es va tornar ben aviat en un partit sense ritme i avorrit. És ben cert que Les Corts ja buscaven un ritme lent de partit i el problema va ser que nossaltres ens hi vàrem acoblar. Un marcador curtíssim de 14-7 en el primer quart reflexa exactament el que estava passant a pista: guanyàvem bé sense patir però amb un bàsquet de despropòsits i sense cap encert encistellador.

La segona part no va ser gaire millor. Van baixar les defenses però ni així millorava l'encert. Amb un 9-13 en contra de parcial marxàvem al descans amb un marcador de 23-20. Semblava que haguéssim acabat el primer quart i no que estiguéssim a la mitja part. A casa podem guanyar o perdre però anotacions tan baixes feia temps que no les vèiem.

Va començar el tercer quart i les coses no milloraven. La tasca arbitral, sense influir en el resultat, tampoc afavoria gaire res el joc. Un joc de despropòsits no ajudaven gens. Joc gens vistòs i el millor el que dèiem: el 15-11 de parcial que obria una mica el marcador, 38-31.

I el darrer quart tampoc va canviar una dinàmica rància de partit. Això sí, el 18-10 feia justícia, no ho negarem pas, del que es veia a la pista. El 56-41 deixava palès el poc bàsquet existent. Però com deia el nostre entrenador, si algun partit havíem d'anotar poc potser millor que fos aquest. Si ho mirem objectivament 15 punts d'avantatge amb un marcador tan curt no és mala renda.

Tot i així hem perdut una mica la frescura i ritme que havíem vist en els primers partits. Independentment de les victòries o derrotes, l'equip jugava bé (recordeu una bona primera part contra SESE, un gran equip, per no dir el millor del grup?). Però un 4-2 a aquestes alçades de Lliga ja hi hauríem signat la temporada passada oi? En un campionat curt amb 11 equips estar ara a la part alta sempre ajuda en aquesta Fase Regular.

Tenim equip i ens falta acoblar-nos encara. Ens falta fluidesa i creure més en nosaltres mateixos. Venen partits difícils (Força Lleida, Andorra). Cal posar-se les piles i anar entrant en joc. Sabem que ho podeu fer així que nosaltres estarem allí per donar suport com sempre. Salut i bàsquet.