Els antecedents del partit Manresa - Escolapis Sarrià no pintaven molt bé. Arribem a les 8.15 a Manresa a -3ºC amb un fred que pela. La part positiva : tenen un pavelló amb calefacció. Però seguim. La Silvia Mulas semblava Eduardo Manostijeras, entre la Carla Erroz i la Laia Canaleta no feien un pulmó sa, la Giulia sense poder venir, la Silvia Gibert com el Frank Sinatra (New York, New York) i/o també malaltona i per acabar-ho de fer la nostra Aina Mir fent de Sr. Fantástico amb el turmell de goma. Però, com diria el Sabina, "con un par" a les 9.00 a pista!!
I en el partit ha passat el que era previsible (malauradament). Jugàvem contra les líders juntament amb la Penya. Equipàs. Tot i començar bé de seguida el físic i la potència de Manresa ens ha superat. Amb 22-5 poques coses es poden dir. La nostra defensa no era dolenta però entre el rebot defensiu inexistent i les pèrdues de pilota donàvem cistelles fàcils a Manresa.
Però no tot són males notícies! Les 3 noies del cadet que ens han vingut a ajudar han estat clarament la nota positiva del partit d'avui! Nora, Berta i Inés mil gràcies per venir i després haver de sortit corrents, doncs tenien partit a les 12.45 a Premià. Molt bon nivell i ganes!!
Tot i així un altre 23-2 ens deixava KO al final de segon quart. Massa pèrdues, 14 tirs lliures errats (no hem fotut un, noies, en tot el partit), pèrdues constants en passades horribles, massa bot de pilota, no tanquem el rebot... Però clar era el Manresa i això ens ha destrossat. Però el 45-7 feia mal, sobretot pel 7.
A la segona part del partit sembla que hem millorat una mica l'encert. De ma de la Carla Peiró (12 punts avui) hem aconseguit fer un tercer i quart periode sumant 19 punts! Cap meravella però més digne per jugar contra qui jugàvem.
Elles no han baixat el ritme, ni han deixat de pressionar ni d'atacar ni de rebotejar i anar a totes. Així que han seguit anotant més de 20 punts per quart per acabar amb un total de 93. Un gran equip, molt ben treballat i amb molta qualitat, noia per noia.
I bé, després de "passar-nos per sobre" com dirien elles, només lamentar la lessió de l'Aina Mir que té mala pinta. Ànims Aina!! A veure si tenim sort. Ja ens vas explicant. La resa sempre és bo acabar amb un somriure i a seguir treballant! Tot l'aprenentatge mai cau en pou buit i ens donarà segur rèdits en una futura temporada. Ens estem emfrontant contra les millor de Catalunya en aquesta categoria Júnior femení de Primer Any.
Finalment agrair a tots els pares la matinada, el viatjar fins a Manresa i el bon ambient típic en el nostre equip. Agrair molt especialment als pares de les noies del cadet l'esforç de venir i també a les 3 magnífiques. Segur que tornarem a compartir bàsquet!! Jordi, endavant i força!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada