Dissabte teníem un primer partit de semis a les 19:00h contra les terceres classificades, Escola Pia Sabadell. Just abans nostre l'equip de Caldes havia eliminat a l'altre semifinal a Collblanc per un petit marge de 4 punts, 61-57, en un partit molt igualat fins al final.
El partit de dissabte no ens va anar gens bé, la veritat. No sabem si va ser l'hora, la darrera derrota contra Pia Sabadell a casa seva, o què però el partit ens va sortir tot a l'inrevés. Tot i fer un bon primer quart i acabant-lo guanyant per la mínima, va venir un daltabaix al segon quart del qual ja no ens vàrem poder aixecar. D'un 11-7 favorable vàrem passar a un demolidor 11-23 que ja va ser un lastre per tot el partit.
La resta del partit no ens vàrem trobar en cap moment i un cop i un altre no vàrem trobar solucions ni en atac ni en defensa per reduir les distàncies al marcador. Partit per veure com no s'han de fe rles coses en un nivell exigent on hi ha molt poca diferència entre les 4 millors i no tenir un bon dia et sentencia: 49-63.
Amb totes les incerteses ens vàrem presentar el diumenge de nou a Caldes, a les 17:00 hores, per lluitar pel 3r i 4t lloc de la Final Four. Un altre equip gens fàcil, Collblanc. Aquest se'ns va creuar a la tornada a casa seva i vàrem perdre allí també fent un mal partit. Especial atencio a la seva número 14 que és pràcticament imparable.
Però les coses van començar molt bé. Sempre diem que no som resultadistes i aquest cop no serà una excepció. Un primer quart amb l'actitud que ens agrada del nostre equip: defensa, intensitat, anar a per totes, donar la cara. I això que vàrem perdre el primer quart per 10-4 i el segon el vàrem empatar a 4-4 però el marcador llavors ensenyava un 14-8. Però res a veure amb el dia anterior. D'aquí vàrem passar a un 16-12 el tercer quart i a un 26-18 en arribar a la mitja part del partit. Però alguna cosa es veia diferent... a més del pèssim nivell d'arbitratge, indigne per una Final Four.
Vàrem començar el cinquè periode com si estiguéssim al final del partit! Gran quart i mentre manteníem a zero a Collblanc poc a poc anàvem remuntant fins arribar al 26-24. Totes les espases en alt i llavors va aparèixer la primera cistella de Collblanc: 28-24.Vam acabar el quart amb un 28-26 amb una cistella al darrer segon de l'Aina Ruiz que va fer aixecar a tota la grada d'Escola Pia!!
Llavors, a l'inici del sisè quart, es va produir un fet que potser marcaria (o no) l'esdevenir el partit. Sempre hi ha detonants que, a vegades, fan que l'equip reaccioni o no; i, a vegades, fets negatius ajuden i altres no...Després de diferents incoherències de l'àrbitre el David Fajardo es va queixar perquè per accelerar els contratacs les noies de Collblanc treien els fores de banda des de dins el camp. Incomprensiblement l'àrbitre el va desqualificar amb doble tècnica i el va fer abandonar el pavelló. Llavors vaig pensar: aquest partit el guanyarem.
Tot i els 2 punts dels 3 tirs lliures que van encistellar Collblanc i els va servir per posar-se 30-26, la reacció no es va fer esperar. Cistelles de la Laia, Carlota, Alejandra i Carla Erroz van posar en un tres i no res el 30-35. Collblanc estava superat totalment i, tot i la cistella del 32-35, un 2+1 de la Laia i una altra cistella in extremis de la Carla Clemente van tancar un quart fabulós amb 32-40. Impressionant.
Això no es podia escapar. Però Collblanc va posar tota la carn a la graella. La seva número 14 anotava i anotava (6 punts en el setè quart!!) però nosaltres tenim moltes jugadores, no una, i la feina anotadora de la Silvia Gibert (amb triple inclós) i les dues Carles (Clemente i Erroz) va permetre tancar el penúltim quart amb 40-51. Imparables cap a la victòria!!
Quedava el darrer quart. El més difícil. Les nostres noies, avui érem tan sols 8 a la banqueta (però semblaven 12) havíen de fer el darrer esforç i mantenir els 11 punts d'avantatge per aconseguir una bona victòria, tancar la temporada amb bon regust de boca i quedar terceres. I no ens varen decebre.
La seva número 14 omnipresent s'ho jugava tot, per la part bona i la dolenta. Però això al final passa factura i va acabar esgotada. Les nostres van acabar el partit exultants, amb dos triples estratosfèrics de la Laia i la Silvia Gibert, tancant un marcador amb 46-61, un reflex del que hem fet a la temporada.
Temporada amb alts i baixos, amb periodes sense poder jugar per un motiu o altre, amb falta de ritme continuat i amb moltes coses per millors i aprendre. També al sarró amb aprenentatge i adaptació a la categoria. L'any que ve a Infantil, amb canvi de mida de la pilota i segur que amb nous reptes. I allí estarem per explicar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada