Hem començat molt i molt bé. Un equipàs el que té Claret: físic i tècnic. Grans jugadors. Però en cap moment els hi hem perdut la cara. D'un 9-2 inicial on encara alguns es fregaven els ulls per veure com havia passat, vàrem passat a un 11-16 amb un cop d'efecte de Claret. Final de quart més igualat però sobretot cal destacar un gran bàsquet per ambdues parts. Un primer quart amb un 16-20 deixava les coses molt igualades. Però la intensitat havia estat màxima.
En els primers minuts del segon quart va haver-hi una lluita de poder a poder, però amb Claret no es pot donar ni un alè durant un segon. Sense jugar malament però amb 4 tirs lliures errats per la nostra part, Claret anava fent de piconadora i en el minut 6 del segon quart s'havia posat 10 a dalt: 21-31.
Temps mort ben demanat pel David Fajardo i el Borja Costa (crec que no havia sentit cridar mai tant al David Fajardo com en aquest partit) va servir per seguir lluitant igual i veure que estàvem a un alt nivell. Havíem de persistir. Així doncs vam fer un gran final de segon quart i amb 4 minuts vàrem poder eixugar una mica la diferència: 34-40. El ritme era trepidant però per sort la Llei d'Oms de moment, a igual que el seu creador, no apareixia per la pista d'Escolapis.
Arribava el temut tercer quart, on acostumem a davallar en concentració i rendiment. Por ens feia i més contra u equip com aquest. Però de cap de les maneres! El David Caballol era l'amo del rebot defensiu, tot i la categoria dels pivots de Claret (14 rebots en tot el partit). El Max Calzada barallant-se a cada acció amb pivots que el superaven físicament (7 rebots en el partit). I a més de l'encert i determinació del Guillem Canaleta (9 punts en aquest quart), vam començar a encertar en els triples: Alex Miguel, David Diaz i Jacobo (que bueno que viniste Jacobo!!) van fer que ens tornéssim a posar per davant i acabéssim el quart a tant sols un punts: 59-60. Fantàstic.
Els pares del Claret es preguntaven si aquest equip era el que havia perdut de 40 punts a la primera volta. Què havia passat? Doncs que tenim molt de bàsquet per treure i molt recorregut en aquesta categoria. I així vàrem entrar al darrer quart amb totes les espases en alt. Ja era igual el que passés. Quina lliçó de bàsquet havien donat els dos equips.
Si en faltava algun, el darrer quart ens va aparèixer el Dani Reyes (felicitats per cert Dani pel teu aniversari): un triple i una cistella de dos i 2 tirs lliures ens permetien seguir amb un partit més que igualat a falta de dos minuts: 78-75. Però aquesta gent del Claret són molt bons i per alguna cosa porten un any i mig sense perdre. 8 punts del seu capità i líder, el seu dorsal 10, van fer girar un partit en el darrer instant. Una llàstima.
Però ens hem de quedar amb el gran partit i la consistència que hem demostrat: 4 quarts a tope, concentrats i lluitant. Tots els nostres jugadors a un nivell espectacular. Només així s'entén un partidàs com aquest. Per cert, som el primer equip que li fa 79 punts a Claret (només Llefià havia arribat a fer-li 70). Què ens cal? Doncs ho tenim clar: donar-li continuïtat. Ens heu mostrat el camí. Ara cal repetir-ho! Felicitats i a per més partits. Les victòries jugant així vindran.
I volem donar les gràcies a la Maite Gregorio (segona entrenadora del Sénior B) que avui ens ha fet les estadístiques a nivell professional. Gràcies Maite. El partit s'ho mereixia. També volem agrair a tots els que heu vingut a donat suport en un partit difícil: un Àlex Tort encara lesionat, Borja Royo, Marcel Ninot, Oscar Sancho i un llarg etcètera. Heu pogut gaudir d'un gran partit de bàsquet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada