Veníem d'un mes sense jugar, encara no entenem ben bé perquè. No sabem si ha estat això però ens ha passat factura. Un partit fluixet fluixet de les nostres noies en la represa, a la segona volta de la Fase Regular. Ja començavem malament amb la lesionada a la graderia...
Avui teníem un partit contra Collblanc, però ja des del principi se les ha vist sortir tovetes tovetes. Massa obsessió amb la seva 14 i la veritat tampoc n'hi havia per tant si nosaltres fèiem el nostre joc. Però no l'hem fet. No hem jugat gaire a res. Ni en atac, completament estàtiques, sense donar espais i sense idees i, a més, massa individualistes.
En defesna no hem estat millor. De fet pitjor. No hem agafat ni un rebot ni en atac ni en defensa. Tot i aquest desastre majúscul tot el partit hem anat força igualats perquè, com dèiem, Collblanc tampoc tenia gaire més.
Si el dia no ens ho estava posant prou difícil les errades i errades de tirs lliures no ens han permès guanyar el partit. Una llàstima perdre un partit que en condicions normals no ens hauria d'haver suposat cap dificultat. Però a la categoria A2 si bades qulasevol rival et pot guanyar. Només cal veure que Pia Sabadell només haguanayat de 2 punts a al Penya a casa seva o sigui que ja sabeu: a aprendre la lliçó i per feina a la propera jornada a casa contra Les Franqueses.
Per animar una mica el dissabte, dolent esportivament, sort n'hi ha hagut amb la Calçotada que ens havia organitzat el mestre de festes, en Toni Ruiz (aquí cadascú té el seu rol). Ens ho hem passat bé i ens ha fet oblidar una mica el mal matí que havíem tingut.
Ara, el dissabte a per totes i a tornar a agafar ritme!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada