Escolapis Sarrià - 83 Col·legi Sant Miquel - 20

Tal vegada el millor partit que he vist aquest any de les nostres pre-alevines d'Escola Pia de Sarrià. Potser el millor partit contra el millor rival de tot l'any, el Col·legi Sant Miquel. L'any passat ens van guanyar de més de 20 punts. Aquest any les coses han estat molt diferents.

Quasi em perdo l'inici de partit. Partit ajornat del passat divendres i a jugar entre setmana, un dimarts a les 18:15h. Espectació hi havia. Un equip que ens havia apallissat el passat any i que venia amb una Segona Fase més que bona: 4 victòries i 1 sola derrota. Però nosaltres hem crescut, hem entrenat dia rera dia i jornada rera jornada, treballant tècnica, joc, tir, posició... de manera continua, perseverant, incansable. Veniu qualsevol dia a qualsevol dels entrenaments i veureu perquè ho dic. I clar, se juga com s'entrena. Això vol dir a per totes!!

Potser el marcador del primer quart, 7-0, no reflecteix en números l'espectacular joc de les nostres noies. La seva base que el passat any ens va fer una repassada ella sola la Laia Canaleta la va assecar. I no tan sols això sino que es va permetre en atac fer 4 punts. Una Carla Clemente immensa com ja comença a ser costum, en atac però també defensivament, deixava a Sant Miquel coms i fos un equipet (i no ho són, són un molt bon equip). Una Silvia Mulas lluitadora tampoc deixava pensar al rival. I la nostra pivot Aina Ruiz, poderosa a sota de taulells per no donar segones oportunitats, secundada per l'altra Aina, la Mir, que complementava un equip estelar. No era fàcil però vam deixar a zero a Sant Miquel en 8 minuts de joc.

I us pensàveu que era prou això?, pares espectadors i sempre al peu del canó. Doncs no. El segon quart va ser igual però aquest cop amb un poder anotador immens. Durant més de 3 minuts Sant Miquel no va aconseguir passar del mig del camp. I cistella rera cistella, amb una Sofia González, amb una tècnica depurada fent punts com a xurros, una Alejandra Bonmatí concentrada en defensa, acompanyades per una Carlota Oms, que ha experimentat una evolució que val la pena destacar, van posar un 21-0 de parcial. Final del segon quart amb un 28-0. Sense paraules, sense més paraules.

Això estava sentenciat. Un tercer quart amb menys anotació però de cap manera amb menys intensitat. Jugades mestres. Meravellós veure que con la seva crack base se li escapava algun cop a la Laia sortia al tall l'Aina Ruiz que desfeia la jugada. Es clar, amb tant tirs que van intentar alguna cistella havia d'entrar i d'aquí el 7-5 d'aquest quart. El marcador al descans però era de 35-5.

Si penseu que la segona part ens vam relaxar, ni de broma. Bé és cert que amb la Júlia (mèrit absolut de l'evolució d'aquest equip) qui es relaxa mor, o rep una esbroncada a tall de "deixar de fer la barbie i posa't a jugaaaaaaar!!" que posa en solfa fins i tot als pares que estaven gaudint de l'espectacle.

Doncs el que us deia, parcials de 14-5, 24-3 i 10-7 demostren que relaxació res de res. I així es tanca un partit que oficialment té un resultat de 50-20 però un real impressionant de 83-20, insisteixo, contra un bon equip amb bones jugadores. Sí, bones jugadores però equip a la pista n'hi va haver només un: ESCOLAPIS DE SARRIÀ!!

Cinquena victòria i pendents de quan juguen el partit ajornat contra l'altre equip que tampoc ha perdut res en aquesta Segona Fase: Shalom. Després de l'espectacle d'ahir, tot són bones sensacions, sense eufòries però no podem menys que confiar en les nostres grans jugadores.

	1	2	3	4	5	6
LAIA	4		5	6			15
ALEJANDRA						2	2
SOFÍA		9		6		6	21
SILVIA			2		4		6
CARLOTA		4		2	2		8
CARLA	3	8			11	2	24
AINA R.					5		5
AINA M.					2		2
Escolapis	7	21	7	14	24	10	83
St Miquel	0	0	5	5	3	7	20

PD: les imatges com sempre del gran reporter gràfic David Mulas.