C.N.Terrassa - 54 Escolapis Sarrià - 51

Avui diumenge, partit contra el Terrassa. Teòricament el rival més fluix del grup. Teòricament un partit assequible. Teòricament fins i tot fàcil perquè a casa havíem guanyat 69-28. I dic teòricament perquè en categoria A2 no hi ha rival fàcil si no hi posem el que hi ha que posar. Així ha estat avui.

Partit a les 16:00h d'un diumenge. Aquesta hora fa mandra però diria que deu fer mandra als dos equips, no? Ho dic perque hem fet una primera part del quart per oblidar. Sense defensar absolutament res i sense jugar a res en atac. Per sort, després d'un temps mort i una merescuda primera esbroncada del Borja i Marcel sembla que hem redreçat el quart i l'hem acabat guanyant d'un puntet.

Podria anar detallant tots els quarts de la mateixa manera fins arribar al 54-51 però crec que no val la pena. quan hem jugat a alguna cosa ens hem acostat al marcador i fins i tot hem tingut entre 3 i 5 punts d'avantatge i quan hem plegat de jugar ens han remuntat tot el que anàvem gunayant.

Però no ens equivoquem. Si llegiu les cròniques dels dos passats partits contra Joventut Les Corts i contra Cerdanyola, que també vam perdre, recordareu que vaig defensar el joc de l'equip i l'entrega i que arribàvem cansants física i mentalment al final del partit. Però no us equivoqueu: avui no ha estat així. Durant tot el partit no hem jugat bé (com sí que ho vam fer en partits anteriors) i el final ha estat un desastre.

No podem posar excuses d'àrbitres, ni de joc dur del rival, ni de res. No hem estat bé i prou. En defensa semblava un passadís amb moqueta i tot la nostra pintura i en atac no pot ser que no apareguin més jugadors i ens movem més. Necessitem tot l'equip a tope i tot l'equip sencer que es mostrin. L'atac no és cosa d'un o de dos jugadors. Tenim qualitats però ens amaguem. I si després fallem, doncs mala sort però no pot ser per no haver-ho ni provat.

I què farem ara? Millor dit, què fareu jugadors? Nosaltres ja sabeu que sempre estem donant suport, però amb això no n'hi ha prou. Només teniu dues opcions. Primera: posar-se a fer el ploramiques i seguir igual i anar cremant partits fins a final de temporada. O, segon, fer el toca: aixecar el camp, entrenar, lluitar cada jugada com si fos la darrera del partit, aprofitar cada partit per aprendre i crèixer i tancar una temporada més que meritòria a Categoria A2. Vosaltres decidiu. Els entrenadors us ajudaran, estaran al vostre costat, però no depén només d'ells. Només depén de vosaltres. Tant els entrenadors (segur) com nosaltres tenim clar quin és el camí. Ara només falta allò que diuen a vegades: pit i collons! No deixeu perdre el que heu aconseguit fins ara aquesta temporada.

David Caballol, em sap greu que no surtis a la foto però no t'hem trobat a la sortida. A la propera no t'escaparàs!! :)