Escolapis Sarrià Jr - 57 Vilanova - 55

I després de la derrota que hem tingut amb el Cadet (vegeu crònica), tocava que l'Àlex, Sam, Guillem i David passessin a ajudar al nostre Junior en un partit que es preveia difícil: C.B. Vilanova. Aquest equip feia unes setmanes ens havia apallissat per 32 punts de diferència a casa seva. A més aquest equip va segon en la classificació i just darerra estem nosaltres. Així que caldria donar la cara i posar tota la carn a la graella.

Avui teníem una plantilla ben reforçada, 12 jugadors, amb una gran notícia: el retorn de l'Iker Asensio, lesionat tota la temporada i que avui ha tingut els primers minuts. Felicitats Iker. Finalment tenim una imatge de la plantilla al complert!! La foto fa patxoca.

L'equip ha sortit ben posicionat. Potser fins i tot diria que hem enganxat al Vilanova que no s'ho esperava després del resultat d'anar. Amb molt bona aportació de tot l'equip hem pogut tancar el primer quart amb un marcador curt però favorable: 13-9. El segon quart ha estat més disputat i ajustat. Tot i l'encert en el tir exterior del David Díaz o l'Arnau Sánchez i les penetracions impossibles del Guillem Canaleta hem perdut el quart per la mínima: 13-14, deixant el marcador al descans en un 26-23 favorable.

Després de la mitja part la mateixa tònica: cistelles a ambdues bandes i errades també repartides. Per si calia emoció el 12-14 parcial deixava el 38-37 a falta d'un quart i amb tot per decidir. He arrencat el darrer quart concentrats i de la millor manera, eixamplant una mica el marcador i posant-nos sempre amb un avantatge entre els 3 i 6 punts. I el punt àlgid l'hem tingut quan el Guillem amb un triple ha posat el 49-40 que semblava definitiu.

Semblava que la feina estava feta. Però ja sabeu allò de no diguis blat fins que és al sac i ben lligat. Hem jugat un fatal final de partit, fallant en defensa, donant un 3+1 al contrari que els ha fet creure en la victòria i que ens podien remuntar el partit. Tampoc hem tingut el criteri que cal tenir en atac allargant les jugades quan l'avantatge era nostra. Hem patit fins al darrer segon però aquest cop la feina prèvia ens ha donat la victòria. Cal aprendre, doncs un partit controlat i que semblava tancat hem estat a punt d'anar a la prórroga o fins i tot de perdre'l en el darrer instant.

Felicitem-nos doncs i gaudim que ens hem posat segons en la classificació amb 6 victòries i 3 derrotes pel davant el propi bàsquet Vilanova que té ara 5 victòries i 4 derrotes. Seguim treballant i entrenant per poder consolidar aquesta posició de cara a final de temporada. Seria un bon resultat final doncs Bonanova, encara amb cap derrota sembla inabastable a aquestes alçades de campionat.

		1	2	3	4
IVAN	25					0
GUILLEM	6		5	5	5	15
ÀLEX	7	2		1		3
MARC	10	2			4	6
ARNAU	11		3		2	5
MIGUEL	12	2		2	5	9
SERGIO	13			2		2
IGNACIO	17	4			3	7
DAVID	18	3	5	2		10
IKER	5					0
RICARDO	32					0
SAM	50					0
ESCOLAPIS		13	13	12	19	57
VILANOVA		9	14	14	18	55

Escolapis Sarrià - 75 C.B. El Prat - 78

Res a veure el partit d'avui amb el partit de l'altre dia. Només una cosa: que hem perdut el partit. Però això ho trobo anecdòtic tenint en compte el joc desplegat i el bon partit que hem fet. Ja se´que segurament els que esteu llegint direu que no cal, però jugant com hem jugat avui tot l'equip no ens importa en aquest primer any de cadet per la majoria dels Escolapis de Sarrià perdre, i menys en una categoria A2 on no s'hi havia jugat mai.

Però anem a pams. Hem començat el partit bé. Bé però curiosament El Prat ficava tot el que tirava. Els percentatges d'encert en tirs de dos i de tres punts eren increïbles. Els hi entrava tot. Semblava que hi havia una mica de desesperació a l'equip. Es palpava. Però, excepte algunes errades puntuals en el marcatge defensiu insistim que no estàvem jugant malament. Tot i així un 13-23 al primer quart deixava preocupació.

Però no hem baixat el braços ni ens hem deixat endur pel nerviosisme. Hem seguint treballant. Hem ajustat la defensa en el segon quart i hem controlat molt millor el rebot defensiu. I tot i que inicialment El Prat ja seguit amb un encert fora de qualsevol estadística i s'ha posat 14 a sobre amb un 17-31, a poc a poc hem anat remuntant i hem acabat el quart, arribant a la mitja part amb un 35-37. Bona resposta de tot l'equip, sí senyor.

El tercer quart ha seguit la mateixa tònica. Altre cop una defensa que ens ha funcionat molt bé i que ha fet que ens anéssim mostrant en atac més lliures. I quan l'equip aporta tot ell fa que el rival hagi de defensar a totohom i no estar pendent d'un sol jugador. Això ha donat ales al Guillem que ha aportat 13 punts en aquest quart, mèrit de tot el joc col·lectiu. Un quart per emmarcar, 21-14 de parcial que obria una petita escletxa en el marcador: 56-51.

I hem arribat al darrer quart. Ells han sortit a per totes i dues pèrdues entre totes i entre mala sort ens han fet encaixar un parcial de 2-8 que ha permès a El Prat posar-se per davant. Però avui hem seguit en el joc i amb un bon esforç hem anivellat de nou el partit amb 3 triples consecutius. Seria un final a cara i creu i així ha estat. I, malauradaent, ha tornat a ser creu per la nostra part. Però res a dir. Potser ens ha faltat serenitat en el darrer minut, potser hem tingut un punt de mala sort en dos rebots perduts, però ens falta aquella experiència en els moments claus que avui ens han fet girar el marcador a favor del rival en el darrer minut. Seguirem lluitant i segur que això en el futur ens dona l'aprenentatge que ens cal per fer caure el partit cap el nostre costat. Només ens sap greu la derrota pels jugadors, però cal que, avui sí, sortiu amb la caa ben alta pel bon partit jugar. Res a veure amb la imatge de Terrassa.

Només per a que veieu que en categoria A2 tot pot passar l'invicte C.B. Sant Just ha perdut a la seva pista contra el Creu Alta Sabadell per 70-75. Sant Just invicte fins a dia d'avui i Sabadell, equip que nosaltres vam guanyar amb solvència a casa seva han constatat que en aquesta categoria tot pot passar i que igual que hem perdut avui podem guanyar qualsevol partit contra qualsevol rival. Molts cops la diferència són petits detalls. I allí estarem per millorar i seguir insistint.

		1	2	3	4
MAX	9					0
GUILLEM	6	5	8	13	6	32
ÀLEX	7		8			8
DAVID C.	8	2		2		4
POL	5		2			2
JAUME	10					0
LLUÍS	11				2	2
DAVID D.	18	6	4	4	6	20
LUCAS	12					0
SAM	50			2	2	4
ESCOLAPIS		13	22	21	16	72
PRAT		23	14	14	24	75

C.N.Terrassa - 54 Escolapis Sarrià - 51

Avui diumenge, partit contra el Terrassa. Teòricament el rival més fluix del grup. Teòricament un partit assequible. Teòricament fins i tot fàcil perquè a casa havíem guanyat 69-28. I dic teòricament perquè en categoria A2 no hi ha rival fàcil si no hi posem el que hi ha que posar. Així ha estat avui.

Partit a les 16:00h d'un diumenge. Aquesta hora fa mandra però diria que deu fer mandra als dos equips, no? Ho dic perque hem fet una primera part del quart per oblidar. Sense defensar absolutament res i sense jugar a res en atac. Per sort, després d'un temps mort i una merescuda primera esbroncada del Borja i Marcel sembla que hem redreçat el quart i l'hem acabat guanyant d'un puntet.

Podria anar detallant tots els quarts de la mateixa manera fins arribar al 54-51 però crec que no val la pena. quan hem jugat a alguna cosa ens hem acostat al marcador i fins i tot hem tingut entre 3 i 5 punts d'avantatge i quan hem plegat de jugar ens han remuntat tot el que anàvem gunayant.

Però no ens equivoquem. Si llegiu les cròniques dels dos passats partits contra Joventut Les Corts i contra Cerdanyola, que també vam perdre, recordareu que vaig defensar el joc de l'equip i l'entrega i que arribàvem cansants física i mentalment al final del partit. Però no us equivoqueu: avui no ha estat així. Durant tot el partit no hem jugat bé (com sí que ho vam fer en partits anteriors) i el final ha estat un desastre.

No podem posar excuses d'àrbitres, ni de joc dur del rival, ni de res. No hem estat bé i prou. En defensa semblava un passadís amb moqueta i tot la nostra pintura i en atac no pot ser que no apareguin més jugadors i ens movem més. Necessitem tot l'equip a tope i tot l'equip sencer que es mostrin. L'atac no és cosa d'un o de dos jugadors. Tenim qualitats però ens amaguem. I si després fallem, doncs mala sort però no pot ser per no haver-ho ni provat.

I què farem ara? Millor dit, què fareu jugadors? Nosaltres ja sabeu que sempre estem donant suport, però amb això no n'hi ha prou. Només teniu dues opcions. Primera: posar-se a fer el ploramiques i seguir igual i anar cremant partits fins a final de temporada. O, segon, fer el toca: aixecar el camp, entrenar, lluitar cada jugada com si fos la darrera del partit, aprofitar cada partit per aprendre i crèixer i tancar una temporada més que meritòria a Categoria A2. Vosaltres decidiu. Els entrenadors us ajudaran, estaran al vostre costat, però no depén només d'ells. Només depén de vosaltres. Tant els entrenadors (segur) com nosaltres tenim clar quin és el camí. Ara només falta allò que diuen a vegades: pit i collons! No deixeu perdre el que heu aconseguit fins ara aquesta temporada.

David Caballol, em sap greu que no surtis a la foto però no t'hem trobat a la sortida. A la propera no t'escaparàs!! :)

Vallirana - 46 Escolapis Sarrià Jr. - 52

Com que avui 4 dels nostres cadets han anat a ajudar al Junior d'Escolapis de Sarrià i, a més, no tenim partit fins demà a Terrassa, excepcionalment farem també la crònica de l'equip Junior dels Escolapis de Sarrià que han tingut una victòria treballada a casa del Vallirana.

El partit ha començat força malament. Es fallava tot a cadascuna de les dues cistelles però si cal encara molt més nosaltres. La veritat és que el camp no ajudava, semblava una pista de patinatge i això creava inseguretat. Per acabar-ho de fer moltes pilotes perdudes en atac i sense cap rebot en defensa donant segones i terceres oportunitats a Vallirana. Cap al final del quart ens hem entonat una mica més i hem pogut ajustant el quart amb un parcial de 18-15 en contra.

El segon quart ha estat una mica millor. Si bé en atac no hem fet cap meravella especial el que si hem fet és ajustar una mica millor la defensa. D'aquí poder deixar a Vallirana en tan sols 9 punts mentre nosaltres manteníem el nivell anotador del primer quart. Això ens ha permès posar-nos per davant just abans de la mitja part amb un 27-30.

El tercer quart ha començat i nosaltres es veu que encara estàvem fent el cafè de mitja tarda. Després de l'empanada inicial i aquest horrible inici del tercer quart, tot i canviar el Gio als 5 jugadors, ens hem tornar a centrar després del temps mort demanat. Aportacions pràcticament per part de tot l'equip en anotació atacant i només tenint una mica d'ordre en defensa, tot i que encara no controlàvem en absolut el rebot, hem aconseguint un altre parcial favorable per 11-14i anar al darrer quart amb un marcador de 38-44. Sis puntets d'avantatge que ens donaven una mica d'aire de cara al final.

I així ha estat. Ens hem aconseguit pujar 8 amunt i hem controlat l'inici del darrer periode. Ha estat una llàstima perquè en un parell d'atac podríem haver obert més el partit però no hem estat fins. Dos pilotes doblades del Guillem al Miguel ens han donat la tranquilitat a falta de dos minuts i ellls s'ha col·lapsat en atac. En resum un 46-52 final, marcador una mica curt, però victòria al final de tot. Avui sí, hem pogut fer una foto d'equip al final del partit. Us la deixem aquí.

		1	2	3	4
IVAN	25	2				2
GUILLEM	6	7	8	2		17
ÀLEX	7		2			2
MARC	10	2		3		5
ARNAU	11		3	5		8
MIGUEL	12	4		4	6	14
DAVID	18		2			2
SERGIO	13					0
RICARDO	32					0
SAM	50				2	2
ESCOLAPIS		15	15	14	8	52
VALLIRANA		18	9	11	8	46

Escolapis Sarrià - 83 Col·legi Sant Miquel - 20

Tal vegada el millor partit que he vist aquest any de les nostres pre-alevines d'Escola Pia de Sarrià. Potser el millor partit contra el millor rival de tot l'any, el Col·legi Sant Miquel. L'any passat ens van guanyar de més de 20 punts. Aquest any les coses han estat molt diferents.

Quasi em perdo l'inici de partit. Partit ajornat del passat divendres i a jugar entre setmana, un dimarts a les 18:15h. Espectació hi havia. Un equip que ens havia apallissat el passat any i que venia amb una Segona Fase més que bona: 4 victòries i 1 sola derrota. Però nosaltres hem crescut, hem entrenat dia rera dia i jornada rera jornada, treballant tècnica, joc, tir, posició... de manera continua, perseverant, incansable. Veniu qualsevol dia a qualsevol dels entrenaments i veureu perquè ho dic. I clar, se juga com s'entrena. Això vol dir a per totes!!

Potser el marcador del primer quart, 7-0, no reflecteix en números l'espectacular joc de les nostres noies. La seva base que el passat any ens va fer una repassada ella sola la Laia Canaleta la va assecar. I no tan sols això sino que es va permetre en atac fer 4 punts. Una Carla Clemente immensa com ja comença a ser costum, en atac però també defensivament, deixava a Sant Miquel coms i fos un equipet (i no ho són, són un molt bon equip). Una Silvia Mulas lluitadora tampoc deixava pensar al rival. I la nostra pivot Aina Ruiz, poderosa a sota de taulells per no donar segones oportunitats, secundada per l'altra Aina, la Mir, que complementava un equip estelar. No era fàcil però vam deixar a zero a Sant Miquel en 8 minuts de joc.

I us pensàveu que era prou això?, pares espectadors i sempre al peu del canó. Doncs no. El segon quart va ser igual però aquest cop amb un poder anotador immens. Durant més de 3 minuts Sant Miquel no va aconseguir passar del mig del camp. I cistella rera cistella, amb una Sofia González, amb una tècnica depurada fent punts com a xurros, una Alejandra Bonmatí concentrada en defensa, acompanyades per una Carlota Oms, que ha experimentat una evolució que val la pena destacar, van posar un 21-0 de parcial. Final del segon quart amb un 28-0. Sense paraules, sense més paraules.

Això estava sentenciat. Un tercer quart amb menys anotació però de cap manera amb menys intensitat. Jugades mestres. Meravellós veure que con la seva crack base se li escapava algun cop a la Laia sortia al tall l'Aina Ruiz que desfeia la jugada. Es clar, amb tant tirs que van intentar alguna cistella havia d'entrar i d'aquí el 7-5 d'aquest quart. El marcador al descans però era de 35-5.

Si penseu que la segona part ens vam relaxar, ni de broma. Bé és cert que amb la Júlia (mèrit absolut de l'evolució d'aquest equip) qui es relaxa mor, o rep una esbroncada a tall de "deixar de fer la barbie i posa't a jugaaaaaaar!!" que posa en solfa fins i tot als pares que estaven gaudint de l'espectacle.

Doncs el que us deia, parcials de 14-5, 24-3 i 10-7 demostren que relaxació res de res. I així es tanca un partit que oficialment té un resultat de 50-20 però un real impressionant de 83-20, insisteixo, contra un bon equip amb bones jugadores. Sí, bones jugadores però equip a la pista n'hi va haver només un: ESCOLAPIS DE SARRIÀ!!

Cinquena victòria i pendents de quan juguen el partit ajornat contra l'altre equip que tampoc ha perdut res en aquesta Segona Fase: Shalom. Després de l'espectacle d'ahir, tot són bones sensacions, sense eufòries però no podem menys que confiar en les nostres grans jugadores.

	1	2	3	4	5	6
LAIA	4		5	6			15
ALEJANDRA						2	2
SOFÍA		9		6		6	21
SILVIA			2		4		6
CARLOTA		4		2	2		8
CARLA	3	8			11	2	24
AINA R.					5		5
AINA M.					2		2
Escolapis	7	21	7	14	24	10	83
St Miquel	0	0	5	5	3	7	20

PD: les imatges com sempre del gran reporter gràfic David Mulas.

Escolapis - 68 Cerdanyola - 76

Si pensàveu que després de la segona derrota consecutiva ja no fèiem cròniques, estàveu equivocats. Si pensàveu que per dues derrotes deixaríem de confiar en el nostre equip, estàveu equivocats. I si penseu que el Cadet d'Escolapis de Sarrià està en crisi per dues derrotes, esteu equivocats també. Estem creixent i els números ho demostren. El nostre joc també.

Recordo que a inicis de gener vam jugar el primer partit, tots una mica nerviosos i ansiosos i a casa d'un tal Cerdanyola vam encaixar un 58-28 dolorós. Era el nostre primer partit a Cadet Categoria A2. 30 punts en contra no fa ni dos mesos. Avui, inicide la segona volta dela Fase Regular hem tornat a jugar contra el mateix equip i hem fet un molt bon partit tot i perdre 68-76. Hem fet 40 punts més que en aquella ocasió i només hem perdut de 8 contra un gran equip, amb molta rotació (12 jugadors) i amb molt d'ofici.

Res a dir i res a veure amb el partit del gener. Un primer quart intens amb anades i tornades i amb un gran marcador anotador: 23-24 en contra. Un segon quart igualadíssim on hem aconseguit treure el millor de tot l'equip i guanyar per 16-12 i posar-nos pel davant amb un marcador de 39-36. Semblava un partit d'ACB, en encert i en bon joc per ambdues bandes.

I una segona part on hem fet un tercer quart amb remuntada inclosa, guanyant un altre parcial per un puntet, 18-17 i deixant el marcador amb 57-53. Tot molt ajustat i pendent del darrer quart. I potser el que diré no tots hi esteu d'acord però a A2 la intensitat i nivell es durant tot el partit i tinc la sensació que arribem fosos, físicament potser però mentalment segur, al darrer quart. Cerdanyola és un gran equip i té 12 jugadors molt potents. Tenen més rotació que nosaltres i el cansament físic passa factura al cansament mental i a la inversa. Nois, res a dir. Tot i un darrer quart on un altre cop ens ha passat com al Joventut Les Corts (aquí parcial de 11-23), cal dir que aquest equip és molt més potent que el de l'altre dia i hem caigut donant-ho tot. I quan des del camp, des de la banqueta i des dels entrenadors es fa tot el que es pot no es pot demanar més a l'equip. Aplaudir l'esforç i a seguir lluitant sense defallir per una nova victòria.

I no, no estem en crisi. Estem en 3 victòries i 5 derrotes però ara venen un parell de partit que podem guanyar-los: Terrassa i Prat. No serà fàcil, no serà còmode, però estem segur que aquest equip continuarà donant la cara i no es deixarà anar per dos resultats on hi ha la derrota però per un marge molt estret i lluitat fins al final. A per totes el diumenge a Terrassa!!

		1	2	3	4
MAX	9	1				1
GUILLEM	6	5	7	9	8	29
ÀLEX	7			4		4
DAVID C.	8	6			3	9
POL	5					0
LLUÍS	11		2			2
DAVID D.	18	9	3	5		17
LUCAS	12		2			2
SAM	50	2	2			4
ESCOLAPIS		23	16	18	11	68
CERDANYOLA		24	12	17	23	76

Joventut Les Corts - 61 Escolapis Sarrià - 55

Aquest passat diumenge un partit complicat contra Joventut Les Corts. Per acabar-ho de fer diumenge i a les 16:00h i ja sabem que sovint sembla que encara estem en migdiada i, és clar, a categoria A2 costa guanyar partits així.

Tot i així, si analitzem globalment el partit veurem que vam guanyar 3 dels 4 quarts. Per poc però els tres primers quarts van ser nostres. Però ja ens ha passat altres cops, i sobretot fora de casa, ens costa mantenir el ritme i la intensitat els 4 quarts. I, com us dèiem, en aquesta categoria a la que baixes una mica qualsevol et poc guanyar. El darrer quart amb un parcial de 20-10 va ser definitiu i va servir per eixugar i superar els 4 puntets d'avantatge que havíem aconseguit, treballat i suat durant els 3 primers quarts.

De totes maneres, jo aquest cop no vaig veure un partit dolent com m'han dit els entrenadors. Si bé és cert que potser no vàrem estar fins i sobretot en el primer quart i potser segon vam estar massa tous en defensa i poc resolutius en atac, globalment els 3 primers quarts vam saber portar-los bé i anar ajustant el marcador anant per sobre o per sota. Amb millor defensa haguéssim tret més avantatge que al final ens va fer falta. Massa pilotes fàcils en bloqueig i continuació per l'equip rival i tampoc vam tancar les penetracions.

Sí que és cert que el 20-10 del darrer quart va ser determinant. No vam saber jugar el final fora de casa i tampoc vam estar encertats en atac, potser a excepció del David Caballol que va fer un partit molt regular i amb una bona aportació de punts.

Costa. Tot costa. I un altre aspecte que ens va destrossar el darrer quart van ser les segones i terceres oportunitats que vam donar no tancant el rebot d'atac a l'equip contrari. Mentre ells no donaven opció en la seva cistella.

En fi, reflexions per aprendre i millorar i a encarar la segona volta on caldrà donar el millor de nosaltres mateixos per anar creixent a la categoria. Apart del Sant Just la resta d'equips estan tots igualidíssim i serà determinant l'aportació de TOTS els jugadors per poder tancar una fase regular amb èxit, tot i ser el primer any de cadet per la majoria de l'equip. En segona volta els equips ja ens coneixen i és clau la participació de tot l'equip amb les habilitats de cadascú per ser més imprevisibles i tenir diverses opcions especialment en atac però també per desdoblar-nos i garantir una defensa sòlida. Ànims i a per totes!!

		1	2	3	4
MAX	9		2	2	1	5
GUILLEM	6	5	3	5		13
ÀLEX	7	1			2	3
DAVID C.	8	4	2	2	5	13
POL	5	2				2
JAUME	10					0
LLUÍS	11		2			2
DAVID D.	18	9			2	11
LUCAS	12		4			4
SAM	50			2		2
ESCOLAPIS		21	13	11	10	55
LES CORTS		19	12	10	20	61