Després de les crítiques rebudes per la falta de cròniques de les darreres dues jornades, tornem a estar al peu del canó. Entre la falta d'assistència (agenda impossible) i la falta de bàsquet a can Cerdanyola (que no tan sols desanimava a les jugadores sino al propi cronista) les cròniques es feien esperar. Avui tornem amb força i amb la millor de les versions: victòria merescuda en el millor partit de la temporada.
Doncs sí. I contra un rival gens senzill: Granollers. Tant per trajectòria com per ser un club clàssic i consolidat del bàsquet femeni es preveia un partit difícil, como ho són tots en aquesta categoria. Però els seus resultats previs ens donaven un bri d'esperança.
No sé si Granollers s'esperava un rival més fàcil i poc lluitador després de veure que havíem perdut de 70 amb Cerdanyola. Però de seguida van poder comprovar que Escolapis Sarrià sempre lluita, ens surti bé o malament. En 5 minuts ens havíem posat 11-2 amb un bon encert ofensiu (aquelles pilotes que mai ens entren avui a casa anaven dins) i mantenint un bon to defensiu. I, tot i remuntar una mica el primer quart després del temps mort, el 16-10 donava un dels millors quarts fets per l'equip en aquesta competició.
I això no va ser un miratge. El segon quart va seguir la mateixa tònica. Amb una gran participació col·lectiva en atac i mantenint el rigor i intensitat defensiva vàrem no tna sols mantenir sino augmentar l'avantatge al descans: 15-14 de parcial i resultat de 31-24 la primera part. Anàvem molt bé.
I arrencava el 3r quart. Nosaltres estàvem amb 9 jugadores amb una rotació curta mentre que Granollers havia vingut amb 11 noies. Però si tot va bé no toquem gaire res. Sense el gafe Sr. X. ningú es va qüestionar si aguantaríem el tarcer quart i les nostres xicotes menys!! Quin quart!! Més enllà del parcial 17-7 que ja decantava el partit completament, el joc desplegat va ser de lo milloret vist aquesta temporada. Atacs amb sentit, poques pèrdues, defensa impressionant que va col·lapsar completament el joc ofensiu de Granollers que no sabia com atacar-nos. I si hi faltava alguna cosa, rebot: ofensiu i defensiu. Ja ho diem sempre: el rebot és una actitud. I aquest cop les nostres estaven a totes. Total 48-31 amb un allaui de joc i bones sensacions.
I darrer quart per gaudir d'un partit que si es torçava és perquè el perdíem nosaltres. Amb un +17 vàrem seguir i podríem dir que vàrem calcar el 3r quart, potser amb una mica menys d'encert per l'acumulació de minuts i intensitat però el 13-9 ho reflexa clarament. EL 61-40 fa justícia del que vàrem poder viure ahir a Can Colapi. Un +21 que dona forces a que l'equip cregui en sí mateix i creixi.
Ara ens venen un parell de partits molt interessants i que podem competir de manera clara: SESE i JAC Sants. Però cal mantenir el nivell sino ja sabem que passa en aquesta lliga. Que a la que bades t'han fet un parcial de 10-0.
Millora clara en molts aspectes del joc. Millor en el % de tirs lliures (48%) però encara tenim marge de millora aquí. Fixant-nos que vàrem tirar 27 tirs lliures amb una mica més d'encert això faria crèixer més el marcador. Així que a entrenar i entrenar que és on s'aconsegueixen els autoamtismes i es millorar l'eficàcia després tan necessària en els partits. Salut i bàsquet.
Els resultats de la jornada han acompanyat però cal llegir-los bé. Fixem-nos que no tots els equips tenen el mateix nombre de partits jugats (ja que som 11 i cada jornada en descansa un). Però tot i així ja estem amitja taula de la classificació, cosa que també dona motivació de cara als propers partits i a la segona volta, traient els inabastables Penya, Manresa, Girona o Cerdanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada