Feia dies que no fèiem crònica. Massa feina, la Setmana Santa pel mig, algun que altre partit per oblidar... Però quan podem gaudir d'un partit com el d'ahir val la pena poder trobar un isntant per fer una entrada al blog. Més enllà de la victòria o la derrota, ahir el Sénior A d'Escolapis Sarrià va donar una bona imatge i de joc. Això és el que volem: veure un equip que depslega bàsquet i després es pot guanyar o perdre. Ahir va tocar guanyar i guanyar bé a un rival, Ripollet , que venia de guanyar a casa del JAC Sants, primer classificat del nostre grup.
A les 19.00 començaven el segon partit a la pista del C.B.Ripollet. No vàrem començar especialment bé. Un inici baix en defensa ens va fer pensar que veuríem una primera part estil la de UBSA, on després va ser impossible remuntar, tot i una bona segona part. Però no. Després d'un 18-8 preocupant, ens vàrem posar el mono de treball i el primer quart va acabar amb un 20-20. Això va fer posar certes pors a l'equip de Ripollet.
Ja molt més posats en el partit el segon quart va ser molt i molt bo. Un Xabi Gomez que s'ha havia acabat el quart anterior amb una defensa espectacular i havia desbordat en atac va seguir igual a l'inici del segon quart. I tot i que els seu 10 i 15 anaven fent punts, no va baixar el to defensiu per part d'Escolapis. si això li afegim els Fono-triples i les 3 cistelles de'n Xavi Assalit, tot plegat ens va permetre tancar un aprcial de 16-20 per anar ald ecans amb un 36-40 esperançador.
Ara només faltava veure un partit complert sense alts i baixos que Escolapis Sarrià ens té acostumats. El tercer quart va ser de molta intensitat i molt dur defensivament. Una gran feina de Suso sota els taulers va permetre tancar l'encert del segon quart dels seus pivots. I l'Albert Augé, amb el seu segon triple, el Guillem Canaleta, el Fono-triple i 2 tirs lliures del Xabi ens varen permetre mantenir l'avantatge: 12-12 i cap al darrer quart. Bona feina de tot l'equip i tota la rotació.
Ens faltaven punts a les mans. I llavors va aprèixer en el darrer quart el Marcel Ninot donant aquest segon aire a l'equip tant en rebot com en atac (5 punts) que tant ens calia. A falta de 2 minuts estàvem 61-67, però un triple de l'Albert Ortega (7) va posar un perillós 64-67 a falta de minut i mig. La megadefensa de Xabi sobre el seu 8, en Roger Vilanova, va ser clau. En un moment de tensió màxima Xavi va posar un dels 2 tirs lliures i ja en el darrer minut i al límit de la posessió de nou un Fono-triple va donar la tranquilitat!! 64-71 i cap a casa amb una victòria treballava i ben merescuda.
Aprofitem aquest darrer apartat del blog per anar agraint a l'afició el seu suport incondicional a l'equip. I en aquesta ocasió, més que mai, volem donar les gràcies a la Marta que, tot i tenir el genoll operat i anar en cadira de rodes, va seguir fent de supporter!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada