Partit molt i molt dífícil aquest cap de setmana a casa del Joventut de Badalona. Ja es veia venir pels resultats previs però realment a la pista s'ha vist un rival molt complert, que fa honor al nom que té, i que, a més, els ha sortit tot rodó i bordat.
Només en veure el salt inicial on la Silvia Mulas, tot i semblar una nena petita va fer un salt espectacular, ja es preveia la naturalesa del partit. Aquestes noies de la Penya eren físicament el doble de nosaltres tant en físic com en condició física. Eren només 9 però amb una rotació constant per mantenir la intensitat.
En segon lloc, tenien el sistemes més que estudiants i treballats. Això són moltes hores d'entrenament i de treball fora dels partits. Velocitat de pilota, transicions, situació a la pista, res és atzar. Tot treballat sistemàticament.
Si a tot això li sumem una alta qualitat tècnica de totes i cadascuna de les jugadores doncs porta a això, a un partit on estàvem superades en cada instant. Manera de botar, tècnica individual, mecànica de llençament, etc. Un plaer veure-les jugar.
Però i nosaltres? Doncs davant aquesta avalantxa de tot nomñes podem que aplaudir i animar a les nostres noies. Davant una situació adversa i de sentir-se superades, els 40 minuts a tope!! En cap moment descans, en cap moment manca de treball. I això és de dignitat i orgull d'equip no baixar els braços, de donar-ho tot a pista, sense defallir.
A partir d'aquí dues mencions especials: primer, donar la benvinguda a la Giulia, que encara no ho havíem fet des de les cròniques. I segona, igual que les jugadores, els supporters no fallen mai, ni amb la pota trencada ens perdem un partit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada