Primer partit a fora de casa, primer partit de patiment. Aquest dissabte 1 d'octubre jugàvem el primer partit com a visitants a Igualada. L'hora no ajudava massa però un bon grapat de supporters van anar a acompanyar l'equip al Pavelló d'Igualada a les 4 de la tarda.
El partit va començar força bé amb petits avanatages però veient el partit controlat per part nostra. Bon inici del Víctor Guerrero amb dues cistelles consecutives contra tauler i posant de seguida un 2-9 al marcador. Desp´res d'una petita remuntada d'Igualada, vam aconseguir controlar perfectament el quart tancant-lo amb un 15-22 que donava certa tranquilitat.
Però el partit no seria així. Al segon quart vam començar a tenir problemes en defensa. Igualada un equip jove amb molta mobilitat feia que ens desajustéssim en excés i ells no perdonaven. Tot i mantenir un nivell accpetable en atac, en defensa estàvem perdut. I més si ens fixem en que ells jugaven una i altra vegada la mateixa jugada sobre el seu dorsal 4, en Lluc Sala, al qual no sabíem defensar. Tot i els 10 punts d'aquest jugador i del parcial perdut per 21-18, al deascans encara manteníem un avantatge mínim de 36-40.
L'inici del tercer quart va ser un copia i enganxa del segon! El 4 fent la mateixa jugada i, a més, es va animar a tirar triples i a encertar-los. I van saltar totes les alarmes quan els 10 punts de nou del Lluc van posar en +4 a Igualada: 42-46. Semblàvem bloquejats en atac i defesnant malament. Només el Víctor Carretero anava salvant els mobles en l'aspecte anotador. I en aquest moment del partit ens vàrem aserenar i el Guillem Canaleta amb 9 punts consecutius, amb 2 2+1 i sense error des del tir lliure va permetre que ens tornéssim a posar pel davant. Vàrem perdre el quart 17-16 però manteníem una petita escletxa al marcador: 53-56 a falta del darreer quart.
Darrer quart d'infart. Tot i que el Juli antolí havia aconseguit frenar força el seu dorsal 4 el partit estava on fire! Podia decantar-se per qualsevol de les dues bandes. Amb errades per ambdues bandes i tirs errats, semblava que ningú volia guanyar. I després d'una bona defensa de SAFA en els darrers segons vàrem anar a la prórroga amb 63-63.
Cal dir que la prórroga la vàrem jugar molt i molt bé. Amb molt de criteri i amb encert. Cal destacar el triple estratosfèric del Roger Abelló que ens posava +9 a la prórroga i donava pràcticament el partit per sentenciat. Equip complicat aquests d'Igualada que cal saber jugar-los i, sobretot, cal millorar en l'aspecte defensiu si volem seguir la bona tònica de resultats. Això no ha fet res més que començar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada