La Salle Tarragona - 38 Escolapis Sarrià - 46

Deia el Pitoniso Toni fa uns dies: "El dia 12 després de guanyar a Tarragona podríem anar a fer un paelleta a la platja del Serrallo", I s'ha complert: la paelleta i també la bona victòria de les nostres noies a La Salle Tarragona!! 

Amb Pitoniso Toni entonat i Cenizo Oms entre Miami i Estocolm, les coses no podien pintar millor. Hem començat molt ben endollades i de seguida s'ha vist que seria un partit competit. La Salle Tarragona es mostrava com un equip sòlid i amb un nivell molt similar al nostre.

Un parcial de 11-12 en el primer quart ja mostrava la igualtat sobre la pista. Les nostres molt posades i, tot i algunes errades en precipitació i passada, podem dir que el joc era bo i fluïd. Important la bona defensa. I si hem de trobar un punt dèbil podem dir que era el rebot defensiu.

El segon quart ha estat clarament del mateix estil. Avantatges d'un punt amunt per part de cada equip per acabar amb un parcial de +1 de les nostres abans del descans: 10-11. Això posava el 21-23 amb bones aportacions de totes i cadascuna de les nostres jugadores en les bones rotacions de l'equip.

Però el que clarament ha estat determinant ha estat el tercer quart. Ja és costum que habitualment fem bons tercers quarts i avui no ha estat una excepció. A uns 4 primers minuts que han estat molt similars als anteriors en joc i marcador, de cop i volta els 6 darrers han estat una meravella en defensa que ha col·lapsat totalment el joc de La Salle Tarragona. Si a això li sumem l'encert ofensiu de l'Oona, la silvia Mulas, la Gibi i la Carla Erroz ens ha permès obrir el marcador. Un parcial clar de 4-15 ens ha donat un avantatge que reflectia el bon joc realitzat en aquest periode: 26-37 a falta d'un quart. Això pintava més que bé.

I així ha estat. Tot i l'empemta final de La Salle Tarragona, acompanyada a més d'alguna decisió arbitral que podríem titllar de "casera" (uns dobles, uns 3 segons,...), ha semblat que La Salle Tarragona es podia acostar al marcador. Però aquest partit no es podia escapar i hem sabut jugar molt bé els darrers minuts, amb seny, calma i control, a més d'encert i gran defensa. Bona victòria a casa d'una rival de nivell similar i que dona força i recompensa a la bona feina feta per les noies i pels nostres entrenadors Ramon i Giulia.

No podem deixar de mencionar avui en aquest tancament a l'Oona Sans. Avui era el seu darrer partit amb l'equip i tothom, pares, mares i companyes l'han ovacionat com es mereix. Per fer-ho rodó avui, a més, ha qualllat un gran partit. Gràcies Oona i fins aviat, perquè les Guerreres mai diuen Adeu a una companya de l'equip.

I com es diu, lo prometido es deuda: la paella al Serrallo no es la treia ningú després de la victòria a Tarragona. Salut i bàsquet i bon profit!!

Penya - 96 Escolapis Sarrià - 27

Partit molt i molt dífícil aquest cap de setmana a casa del Joventut de Badalona. Ja es veia venir pels resultats previs però realment a la pista s'ha vist un rival molt complert, que fa honor al nom que té, i que, a més, els ha sortit tot rodó i bordat.

Només en veure el salt inicial on la Silvia Mulas, tot i semblar una nena petita va fer un salt espectacular, ja es preveia la naturalesa del partit. Aquestes noies de la Penya eren físicament el doble de nosaltres tant en físic com en condició física. Eren només 9 però amb una rotació constant per mantenir la intensitat.

En segon lloc, tenien el sistemes més que estudiants i treballats. Això són moltes hores d'entrenament i de treball fora dels partits. Velocitat de pilota, transicions, situació a la pista, res és atzar. Tot treballat sistemàticament. 

Si a tot això li sumem una alta qualitat tècnica de totes i cadascuna de les jugadores doncs porta a això, a un partit on estàvem superades en cada instant. Manera de botar, tècnica individual, mecànica de llençament, etc. Un plaer veure-les jugar.

Però i nosaltres? Doncs davant aquesta avalantxa de tot nomñes podem que aplaudir i animar a les nostres noies. Davant una situació adversa i de sentir-se superades, els 40 minuts a tope!! En cap moment descans, en cap moment manca de treball. I això és de dignitat i orgull d'equip no baixar els braços, de donar-ho tot a pista, sense defallir.

A partir d'aquí dues mencions especials: primer, donar la benvinguda a la Giulia, que encara no ho havíem fet des de les cròniques. I segona, igual que les jugadores, els supporters no fallen mai, ni amb la pota trencada ens perdem un partit.

SAFA Claror - 65 Gaudí - 57

Arriba la tercera victòria força solvent, aquest cop a casa contra Gaudí, que es presentava també invicte en les dues primeres jornades d'aquest grup 3 de la 1ª Categoria Catalana masculina. Però el partit no ha estat fàcil, encara que ho pugui semblar.

Hem començat amb dos primers quarts molt ben jugats, amb parcials de 21-17 i 22-9, on la defensa i els bons atacs desfeien a Gaudí, que no trobava la manera de jugar-nos. Un inspiradíssim Roger Abelló, amb 4 triples i 2 cistelles de dos (16 punts) liderava l'equip en atac i el partit era més plàcid que mai, amb un +20, 43-23. Però en el minut 8 del segon quart en Roger ha estat desqualificat perquè, segons els àrbitres, tenia una antiesportiva i una tècnica acumulades. Tot i així, hem anat al descans amb un 43-26, però perdíem una peça clau avui en l'atac del SAFA Claror.

El tercer quart, com ja ens acostuma a passar, l'equip no ha entrat bé en el partit i Gaudí s'ha acostat en el marcador. Amb força més desencert i amb moltes impresicions el quart l'hem perdut per 10-14 però encara mantíem un bon avantatge amb un resultat de 53-40 abans d'entrar en el definitiu periode.

Gaudí ho ha donat tot en el darrer quart i s'ha arribat acostat amb un perillós 60-54. Però 4 tirs lliures consecutius anotats pel Guillem Canaleta han donat la tranquilitat per poder entrar als darrers dos minuts amb un +10. Bona victòria, la tercera ja de SAFA Claror, que ens segueix mantenint a dalt de tot de la classificació. La propera el dissabte 15 a Bellpuig, camps difícils sempre a les terres de Lleida. Seguim!!

Igualada - 73 SAFA Claror - 79

Primer partit a fora de casa, primer partit de patiment. Aquest dissabte 1 d'octubre jugàvem el primer partit com a visitants a Igualada. L'hora no ajudava massa però un bon grapat de supporters van anar a acompanyar l'equip al Pavelló d'Igualada a les 4 de la tarda.

El partit va començar força bé amb petits avanatages però veient el partit controlat per part nostra. Bon inici del Víctor Guerrero amb dues cistelles consecutives contra tauler i posant de seguida un 2-9 al marcador. Desp´res d'una petita remuntada d'Igualada, vam aconseguir controlar perfectament el quart tancant-lo amb un 15-22 que donava certa tranquilitat.

Però el partit no seria així. Al segon quart vam començar a tenir problemes en defensa. Igualada un equip jove amb molta mobilitat feia que ens desajustéssim en excés i ells no perdonaven. Tot i mantenir un nivell accpetable en atac, en defensa estàvem perdut. I més si ens fixem en que ells jugaven una i altra vegada la mateixa jugada sobre el seu dorsal 4, en Lluc Sala, al qual no sabíem defensar. Tot i els 10 punts d'aquest jugador i del parcial perdut per 21-18, al deascans encara manteníem un avantatge mínim de 36-40.

L'inici del tercer quart va ser un copia i enganxa del segon! El 4 fent la mateixa jugada i, a més, es va animar a tirar triples i a encertar-los. I van saltar totes les alarmes quan els 10 punts de nou del Lluc van posar en +4 a Igualada: 42-46. Semblàvem  bloquejats en atac i defesnant malament. Només el Víctor Carretero anava salvant els mobles en l'aspecte anotador. I en aquest moment del partit ens vàrem aserenar i el Guillem Canaleta amb 9 punts consecutius, amb 2 2+1 i sense error des del tir lliure va permetre que ens tornéssim a posar pel davant. Vàrem perdre el quart 17-16 però manteníem una petita escletxa al marcador: 53-56 a falta del darreer quart.

Darrer quart d'infart. Tot i que el Juli antolí havia aconseguit frenar força el seu dorsal 4 el partit estava on fire! Podia decantar-se per qualsevol de les dues bandes. Amb errades per ambdues bandes i tirs errats, semblava que ningú volia guanyar. I després d'una bona defensa de SAFA en els darrers segons vàrem anar a la prórroga amb 63-63.

Cal dir que la prórroga la vàrem jugar molt i molt bé. Amb molt de criteri i amb encert. Cal destacar el triple estratosfèric del Roger Abelló que ens posava +9 a la prórroga i donava pràcticament el partit per sentenciat. Equip complicat aquests d'Igualada que cal saber jugar-los i, sobretot, cal millorar en l'aspecte defensiu si volem seguir la bona tònica de resultats. Això no ha fet res més que començar.

Escolapis Sarrià - 32 Cornellà - 57

Després de l'ajornament del partit a Tarragona contra La Salle, aquest dissabte 1 d'octubre tornàvem a jugar a casa aquest cop contra el Cornellà. De nou un altre equip difícil en aquesta Lliga de Júnior femení de Primer Any.

Tot i començar amb un primer quart igualat, dos triples van fer que el partit es poses de seguida en desavantatge: 6-13 en el primer quart. Però les nostres noies continuaven lluitant tot i no tenir encert en atac i seguien esforçant-se defensant. De totes maneres Cornellà estava tocat per una vareta màgina i ho entraven tot. Parcial que feia molt mal de 6-17 que posava un marcador molt dur al descans: 12-30.

Però per ganes no faltaran. Un tercer quart jugat de poder a poder vam aconseguir empatar-ho a 12-12. Bones sensacions tot i que el marcador ja estava molt en contra en aquell moment, cal anar veient els petits guanys contra aquests equips força potents.

Un altre darrer quart de 8-15 sentenciava un partit difícl, complicat i que probablement amb una mica més de sort, que també juga, el resultat final no hagués reflectit tanta diferència al marcador: 32-57.

La part més positiva i que cal remarcar és que les nostres xicotes ho van donar tot a la pista, des del primer minut fins al darrer. En cap moment van baixar els braços. I això sempre és d'aplaudir. Vistos els resultats de la jornada, i no ho diem com a consol, diferències més grans es veuene en aquesta categoria (podeu veure la taula de baix). Així que noies a seguir curtint-se i a seguir lluitant. Quan es dona tot a la pista no es pot demanar res més. Seguir aprenent. Salut i bàsquet.

Ah!! no volem pas tancar la crònica sense el petit reconeixement a la colla d'avis que ens segueixen i donen ànims i suport a l'equip, perdin o guanyin, sempre amb un sonriure a la cara.