dimecres, 26 de desembre del 2018
dimarts, 25 de desembre del 2018
dilluns, 24 de desembre del 2018
dissabte, 22 de desembre del 2018
Escolapis Sarrià - 90 Sferic Terrassa - 58
Avui darrer partit abans de l'aturada per Festes de Nadal. Teníem un partit ajornat contra Sferic Terrassa. Un partit contra un rival que està a la mateixa zona que nosaltres a la classificació i jugant a casa era una oportunitat per afrontar el descans nadalenc amb bones sensacions. I no l'hem desaprofitat.
Bona sortida de l'equip, altre cop com el darrer partit a casa: molt seriós i concentrat i amb ajudes constants. Encert i criteri en atac i, com ens agrada a tots, tots els jugadors aportant. Descatar un gran quart del Max Moix i també del David Caballol, tot i que és ben cert que tots els jugadors que han sortit en pista han permès aquest 20-13 que figurava al final del quart al marcador.
Si el primer quart ha estat bo, el segon hem estat insuperables.7 jugadors anotant, liderats per un Guillem Canaleta molt encertat en els tirs lliures (12 de 13 tirs, un 92%) i una bona conducció tant del Lluís Oms (aquesta és l'actitud que volem, Lluís) com de l'Àlex Miguel. La defensa i pressió a tota la pista ha estat clau no tan sols per la recuperació de pilotes sino pels punts en contratac i les diferències en el marcador s'han eixamplat. Ens fregàvem els ulls amb el parcial: 34-18. I si miràvem el marcador al descans a vegades no havíem arribat a aquestes xifres en tot el partit: 54-31.
Tot i la diferència, després del descans potser no hem seguit amb la clarividència en atac però sí no li hem perdut la cara al partit ni ens hem relaxat. Un parcial de 18-15 en el tercer quart ho deixa ben palès. Altre cop Lluís Oms i Max Moix aportant molt a l'equip el dia d'avui. La victòria estaca assegurada: 72-46.
Tot i així, com dèiem, avui hem guanyat TOTS els quarts. Un darrer quart en el qual hem jugat amb la precipitació del Terrassa i la constància del nostre equip. El David Díaz s'ha sumat a la festa al darrer moment amb un triple estratosfèric des de 8 metres. Gran final de quart i un 18-12 de parcial que posava un 90-58 ben merescut al marcador.
Ara a descansar i a agafar forces. Ni eufòries ni derrotismes. Però si mirem des de l'inici de la nostra entrada a Interterritorial fins avui en dia que hem jugat 11 partits, estem amb un balanç de 4 victòries i 7 derrotes. Hem jugat contra els millors de la categoria i per tancar la primera volta ens queden 3 equips del nostre nivell. Podem guanyar-los i perdre'ls però crec que el treball comença a deixar els seus fruits i, encara amb molta feina i marge de millora, estar 11è classificat amb 3 partits d'avantatge contra els 4 darrers dona certa confiança i esperança en l'evolució de l'equip.
Felicitar als entrenadors, David Fajardo i Borja Costa, perquè quan les coses no han anat bé (recordem un inici de temporada dur) han estat allí lluitant i intentant que l'equip creixi, evolucioni i s'adapti a la categoria. És evident que no tot ho poden fer ells i que els jugadors han de creure-hi però cadascú la part del mèrit que li toca. Així que felicitats equip i bones festes i bona entrada de 2018. I gràcies a tots els supporters incondcionals que segueixen a l'equip partit a partit.
La imatge del partit: avuiposem el Christmas del Junior d'Escolapis de Sarrià per felicitar-vos les festes a tothom.
Bona sortida de l'equip, altre cop com el darrer partit a casa: molt seriós i concentrat i amb ajudes constants. Encert i criteri en atac i, com ens agrada a tots, tots els jugadors aportant. Descatar un gran quart del Max Moix i també del David Caballol, tot i que és ben cert que tots els jugadors que han sortit en pista han permès aquest 20-13 que figurava al final del quart al marcador.
Si el primer quart ha estat bo, el segon hem estat insuperables.7 jugadors anotant, liderats per un Guillem Canaleta molt encertat en els tirs lliures (12 de 13 tirs, un 92%) i una bona conducció tant del Lluís Oms (aquesta és l'actitud que volem, Lluís) com de l'Àlex Miguel. La defensa i pressió a tota la pista ha estat clau no tan sols per la recuperació de pilotes sino pels punts en contratac i les diferències en el marcador s'han eixamplat. Ens fregàvem els ulls amb el parcial: 34-18. I si miràvem el marcador al descans a vegades no havíem arribat a aquestes xifres en tot el partit: 54-31.
Tot i la diferència, després del descans potser no hem seguit amb la clarividència en atac però sí no li hem perdut la cara al partit ni ens hem relaxat. Un parcial de 18-15 en el tercer quart ho deixa ben palès. Altre cop Lluís Oms i Max Moix aportant molt a l'equip el dia d'avui. La victòria estaca assegurada: 72-46.
Tot i així, com dèiem, avui hem guanyat TOTS els quarts. Un darrer quart en el qual hem jugat amb la precipitació del Terrassa i la constància del nostre equip. El David Díaz s'ha sumat a la festa al darrer moment amb un triple estratosfèric des de 8 metres. Gran final de quart i un 18-12 de parcial que posava un 90-58 ben merescut al marcador.
Ara a descansar i a agafar forces. Ni eufòries ni derrotismes. Però si mirem des de l'inici de la nostra entrada a Interterritorial fins avui en dia que hem jugat 11 partits, estem amb un balanç de 4 victòries i 7 derrotes. Hem jugat contra els millors de la categoria i per tancar la primera volta ens queden 3 equips del nostre nivell. Podem guanyar-los i perdre'ls però crec que el treball comença a deixar els seus fruits i, encara amb molta feina i marge de millora, estar 11è classificat amb 3 partits d'avantatge contra els 4 darrers dona certa confiança i esperança en l'evolució de l'equip.
Felicitar als entrenadors, David Fajardo i Borja Costa, perquè quan les coses no han anat bé (recordem un inici de temporada dur) han estat allí lluitant i intentant que l'equip creixi, evolucioni i s'adapti a la categoria. És evident que no tot ho poden fer ells i que els jugadors han de creure-hi però cadascú la part del mèrit que li toca. Així que felicitats equip i bones festes i bona entrada de 2018. I gràcies a tots els supporters incondcionals que segueixen a l'equip partit a partit.
| NOM | 1 | 2 | 3 | 4 | TOTAL | |
| Guillem | 6 | 6 | 14 | 5 | 4 | 29 |
| Àlex T. | 7 | 3 | 3 | |||
| David C. | 8 | 6 | 4 | 2 | 4 | 16 |
| Max C. | 9 | 4 | 4 | |||
| Alex M. | 10 | 3 | 6 | 2 | 11 | |
| Lluís | 11 | 2 | 2 | 4 | 2 | 10 |
| Max M. | 22 | 3 | 2 | 4 | 9 | |
| Pol | 77 | 0 | ||||
| David D. | 95 | 3 | 3 | 6 | ||
| Lucas | 00 | 2 | 2 | |||
| Escolapis | 20 | 34 | 18 | 18 | 90 | |
| Sferic | 13 | 18 | 15 | 12 | 58 |
dilluns, 17 de desembre del 2018
Christmas Canaleta-Benet
Com cada any pengem aquí els nostres Christmas de felicitació nadalenca. Esperem els vostres per poder-los penjar. Bones Festes i Bon Any 2019.
diumenge, 16 de desembre del 2018
Sallent - 46 Escolapis Sarrià - 44
Partidàs avui el que s'ha vist al Pavelló Municipal de Sallent. Hi jugaven les virtuals líders del grup a la Fase Prèvia, que només havien perdut un partit, contra les nostres noies d'Escolapis de Sarrià, debutants (recordem) a la categoria A. En un matí fred a Sallent, 7ºC, l'escalfor l'ha posat les jugadores del pre-infantil en un gran partit.
Tot i que el primer quart no semblava que les coses anirien així. Després de signar l'acta i arrencar el partit, ambdós equips han estat pràcticament 3 minuts dels 5 que dura el quart sense anotar amb errades consecutives a cistelles senzilles a banda i banda. Després, un en parell de penentracions, les jugadores locals han aconseguit treure aquest 6-0 que luïa en el marcador.
En el segon quart ens hem començat a entonar una mica més. Res de l'altre món. Continuàvem molt erràtiques fins i tot amb pilotes que se sortien de dins incomprensiblement. Però un 7-5 en el marcador de parcial ja reflextia millor el que estava passant en el partit. De totes maneres l'avantatge es mantenia: 13-5 a favor de les de casa.
Tercer quart i el joc seguia força igualat. Elles jugaven només amb una noia en atac: la jugadora 27. Nosaltres jugàvem com un equip. Altre quart força igualat que feia posar un 7-6 al parcial però amb l'avantatge aconseguit al primer quart es mantenia la diferència: 20-11.
Abans d'anar-nos-en cap a la mitja part un quart gris amb poca anotació per ambdues bandes. Com si les jugadores es donessin una treva per encara amb més físic la segona part. Un altre quart perdut per la mínima, 5-3, però que feia que punt a punt Sallent anés obrint escletxa: 25-14.
Després d'un primer quart de la segona part amb taules (4-4), ha arribat l'hora de la veritat. La seva jugadora estrella descansava en el setè quart i les nostres noies no han perdonet. Un quart apostoflant posava un 0-9 al marcador i ajustava el partit en un tres i no res: 29-27.
Però la jugadora 27 ha tornat a sortir i sense cap joc d'equip ni res, el vuitè quart ha tornat a posar les coses al lloc per les de casa: 7-2. A falta del darrer quart se'ns posava la cosa quasi impossible: 36-29.
I sembla que aquestes noies els agrada fer-ns patir i deixar-ho tot pel final. Quan la cosa ja estava girada i amb Sallent amb tot el seu arsenal en pista hem fet un quart memorable. Hem anat acostant-nos al marcador poc a poc, cistella a cistella i a falta de no res el partit s'ha igualat i ens hem posat 1 punt per davant: 38-39. Nervis a la pista. Patiment a les grades. Però Sallent pilotes a la 27 i llestos. I cistella primer i dos tirs lliures després (25 punts ha fet al final del partit la noia), s'han posat 42-39. Faltaven 11 segons després d'un parell de pilotes perdudes per ambdues bandes. I llavors hem tret de banda i al límit la Silvia Gibert ha tirat un triple estratosfèric al darrer moment que ha entrat per tauler!!! Increïble: 42-42.
Anem a la prórroga, això sí després que la pobra taula s'empanés un cop més per inexperiència i ni posés en marxa el crono quan només faltava un segon. Una prórroga de 3 minuts on semblava que les cistelles no volien entrar... 3 minuts que han passat volant i que, com no, la seva número 27 ha sentenciat a falta de 1 segon quan el partit estava empatat de nou a 44. Res a dir.
Aplaudir a les nostres noies que han jugat com un veritable equip. Fixeu-vos que totes han anotat en el partit i totes han aportat en defesna i en atac i estem segur que això a futur ens donarà força èxits. Ara a esperar on ens posen i contra qui a la Fase Regular de Gener. Però això ja serà l'any que ve. Ara a agafar forces. El nostre primer any a categoria A i hem donat la talla completament a tots els partits sense perdre-li la cara a cap. Si aconseguim jugar amb la mateixa intensitat tot el partit estem segur que les victòries arribaran, perquè hi ha fusta, hi ha jugadores i hi ha equip. Bones festes a tothom.
Per acabar no puc més que tornar a agrair un cop més a l'Aina Ruiz i als seus pares que avui pugin fins a Sallent per donar suport a l'equip. No us mereixem família!!
La imatge: permeteu-me, en un acte egocèntric, de posar una foto que m'ha fet el meu amic Xavi Oms al començament del partit. Més que res que és una de les poques que tinc que no quedo horrible. Gràcies!!
Tot i que el primer quart no semblava que les coses anirien així. Després de signar l'acta i arrencar el partit, ambdós equips han estat pràcticament 3 minuts dels 5 que dura el quart sense anotar amb errades consecutives a cistelles senzilles a banda i banda. Després, un en parell de penentracions, les jugadores locals han aconseguit treure aquest 6-0 que luïa en el marcador.
En el segon quart ens hem començat a entonar una mica més. Res de l'altre món. Continuàvem molt erràtiques fins i tot amb pilotes que se sortien de dins incomprensiblement. Però un 7-5 en el marcador de parcial ja reflextia millor el que estava passant en el partit. De totes maneres l'avantatge es mantenia: 13-5 a favor de les de casa.
Tercer quart i el joc seguia força igualat. Elles jugaven només amb una noia en atac: la jugadora 27. Nosaltres jugàvem com un equip. Altre quart força igualat que feia posar un 7-6 al parcial però amb l'avantatge aconseguit al primer quart es mantenia la diferència: 20-11.
Abans d'anar-nos-en cap a la mitja part un quart gris amb poca anotació per ambdues bandes. Com si les jugadores es donessin una treva per encara amb més físic la segona part. Un altre quart perdut per la mínima, 5-3, però que feia que punt a punt Sallent anés obrint escletxa: 25-14.
Després d'un primer quart de la segona part amb taules (4-4), ha arribat l'hora de la veritat. La seva jugadora estrella descansava en el setè quart i les nostres noies no han perdonet. Un quart apostoflant posava un 0-9 al marcador i ajustava el partit en un tres i no res: 29-27.
Però la jugadora 27 ha tornat a sortir i sense cap joc d'equip ni res, el vuitè quart ha tornat a posar les coses al lloc per les de casa: 7-2. A falta del darrer quart se'ns posava la cosa quasi impossible: 36-29.
I sembla que aquestes noies els agrada fer-ns patir i deixar-ho tot pel final. Quan la cosa ja estava girada i amb Sallent amb tot el seu arsenal en pista hem fet un quart memorable. Hem anat acostant-nos al marcador poc a poc, cistella a cistella i a falta de no res el partit s'ha igualat i ens hem posat 1 punt per davant: 38-39. Nervis a la pista. Patiment a les grades. Però Sallent pilotes a la 27 i llestos. I cistella primer i dos tirs lliures després (25 punts ha fet al final del partit la noia), s'han posat 42-39. Faltaven 11 segons després d'un parell de pilotes perdudes per ambdues bandes. I llavors hem tret de banda i al límit la Silvia Gibert ha tirat un triple estratosfèric al darrer moment que ha entrat per tauler!!! Increïble: 42-42.
Anem a la prórroga, això sí després que la pobra taula s'empanés un cop més per inexperiència i ni posés en marxa el crono quan només faltava un segon. Una prórroga de 3 minuts on semblava que les cistelles no volien entrar... 3 minuts que han passat volant i que, com no, la seva número 27 ha sentenciat a falta de 1 segon quan el partit estava empatat de nou a 44. Res a dir.
Aplaudir a les nostres noies que han jugat com un veritable equip. Fixeu-vos que totes han anotat en el partit i totes han aportat en defesna i en atac i estem segur que això a futur ens donarà força èxits. Ara a esperar on ens posen i contra qui a la Fase Regular de Gener. Però això ja serà l'any que ve. Ara a agafar forces. El nostre primer any a categoria A i hem donat la talla completament a tots els partits sense perdre-li la cara a cap. Si aconseguim jugar amb la mateixa intensitat tot el partit estem segur que les victòries arribaran, perquè hi ha fusta, hi ha jugadores i hi ha equip. Bones festes a tothom.
Per acabar no puc més que tornar a agrair un cop més a l'Aina Ruiz i als seus pares que avui pugin fins a Sallent per donar suport a l'equip. No us mereixem família!!
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ET | Total | ||
| Laia | 6 | 2 | 2 | 4 | |||||||
| Alejandra | 7 | 1 | 2 | 2 | 5 | ||||||
| Oona | 8 | 4 | 4 | ||||||||
| Silvia G. | 9 | 3 | 3 | 6 | |||||||
| Silvia M. | 10 | 2 | 2 | ||||||||
| Carlota | 11 | 2 | 2 | ||||||||
| Carla E. | 12 | 4 | 2 | 6 | |||||||
| Sofia | 14 | 1 | 1 | ||||||||
| Carla C. | 15 | 4 | 4 | 4 | 12 | ||||||
| Aina | 20 | 2 | 2 | ||||||||
| Escolapis | 0 | 5 | 6 | 3 | 4 | 9 | 2 | 13 | 2 | 44 | |
| Sallent | 6 | 7 | 7 | 5 | 4 | 0 | 7 | 6 | 4 | 46 |
La imatge: permeteu-me, en un acte egocèntric, de posar una foto que m'ha fet el meu amic Xavi Oms al començament del partit. Més que res que és una de les poques que tinc que no quedo horrible. Gràcies!!
Sant Fruitós - 70 Escolapis Sarrià - 45
Partit bastant dolent el que vàrem poder veure ahir a Sant Fruitós de Bages. Potser perquè veníem amb les esperances del darrer partit contra Sant Andreu però ahir tot ens va sortir a l'inrevés.
Per començar nosaltres mateixos. Vàrem sortir per la tarda com si encara estiguéssim de migdiada. Res a veure amb la intensitat, la tensió, el parlar-se del partit contra Sant Andreu. Aquí falta de robustesa en defensa on un parcial de 9-0 en els primers 5 minuts de joc ho deixa ben palès. I a categoria Interterritorial si surts així els equips en passen per sobre ja que tots surten des del minut 1 a per totes. Un primer quart per oblidar ens deixava un 18-7 de primer parcial que feia aixecar totes les alarmes.
El segon quart vàrem despertar. Si ho mirem fredament i per parcials aquí vàrem jugar força bé. Una defensa més intesa amb control del rebot i pilotes robades ens van donar contraatacs clars i, tot i que no vàrem poder guanayar el quart, la imatge va ser una altra. Al final del quart vam patir 2 o 3 cistelles d'aquelles totes (el segon element que tampoc teníem a favor era uns àrbitres lamentables, no per parcials sino senzillament per dolents, que no pitaven cap garrotada). Tot i així vàrem marxar amb un 16-15 que deixava el marcador en 34-22 a la mitja part.
Però si el primer quart va ser dolent, el trcer va ser horrible. Sortida espantosa nostra, acompanyament arbitral dels grans i en alguns moments en vàrem arribar a posar 35 per sota. El pitjor de tot és la sensació que es veia des de la grada. Si bé és cert que des de la grada les coses es veuen molt diferents i molts cops no podem copsar el sentit i la realitat del partit (aquest només el veuen els que estan en pista), aquella sensació de veure com l'equip sencer baixava els braços no ens va agradar gens. Només així s'entén el 22-8, insistim amb un recital arbitral nefast però de cap manera per poder ser vcausa d'una desfeta de les dimensions que vèiem: 56-30.
El darrer quart, altre cop ens l'hem d'agafar d'aquella manera. Si més no vàrem saber acabar el partit amb la cara alta, amb una mica més de claredat d'idees en atac i guanyat encara que fos per la mínima el darrer quart per un 15-14 i deixar el marcador final en el ja conegut 70-45.
Mal regust de boca ens deixa aquest partit però amb ganes de marxar de la parada nadalenca amb una victòria. I aquesta oportunitat la tenim el proper dissabte a casa contra l'Sferic Terrassa, així que us hi esperem a tots per poder donar un cop de ma a l'equip des del públic, que ho necessitem.
Per començar nosaltres mateixos. Vàrem sortir per la tarda com si encara estiguéssim de migdiada. Res a veure amb la intensitat, la tensió, el parlar-se del partit contra Sant Andreu. Aquí falta de robustesa en defensa on un parcial de 9-0 en els primers 5 minuts de joc ho deixa ben palès. I a categoria Interterritorial si surts així els equips en passen per sobre ja que tots surten des del minut 1 a per totes. Un primer quart per oblidar ens deixava un 18-7 de primer parcial que feia aixecar totes les alarmes.
El segon quart vàrem despertar. Si ho mirem fredament i per parcials aquí vàrem jugar força bé. Una defensa més intesa amb control del rebot i pilotes robades ens van donar contraatacs clars i, tot i que no vàrem poder guanayar el quart, la imatge va ser una altra. Al final del quart vam patir 2 o 3 cistelles d'aquelles totes (el segon element que tampoc teníem a favor era uns àrbitres lamentables, no per parcials sino senzillament per dolents, que no pitaven cap garrotada). Tot i així vàrem marxar amb un 16-15 que deixava el marcador en 34-22 a la mitja part.
Però si el primer quart va ser dolent, el trcer va ser horrible. Sortida espantosa nostra, acompanyament arbitral dels grans i en alguns moments en vàrem arribar a posar 35 per sota. El pitjor de tot és la sensació que es veia des de la grada. Si bé és cert que des de la grada les coses es veuen molt diferents i molts cops no podem copsar el sentit i la realitat del partit (aquest només el veuen els que estan en pista), aquella sensació de veure com l'equip sencer baixava els braços no ens va agradar gens. Només així s'entén el 22-8, insistim amb un recital arbitral nefast però de cap manera per poder ser vcausa d'una desfeta de les dimensions que vèiem: 56-30.
El darrer quart, altre cop ens l'hem d'agafar d'aquella manera. Si més no vàrem saber acabar el partit amb la cara alta, amb una mica més de claredat d'idees en atac i guanyat encara que fos per la mínima el darrer quart per un 15-14 i deixar el marcador final en el ja conegut 70-45.
Mal regust de boca ens deixa aquest partit però amb ganes de marxar de la parada nadalenca amb una victòria. I aquesta oportunitat la tenim el proper dissabte a casa contra l'Sferic Terrassa, així que us hi esperem a tots per poder donar un cop de ma a l'equip des del públic, que ho necessitem.
| NOM | 1 | 2 | 3 | 4 | TOTAL | |
| Guillem | 6 | 3 | 4 | 2 | 5 | 14 |
| Àlex T. | 7 | 0 | ||||
| David C. | 8 | 4 | 5 | 9 | ||
| Max C. | 9 | 2 | 2 | 2 | 6 | |
| Alex M. | 10 | 2 | 2 | |||
| Lluís | 11 | 0 | ||||
| Max M. | 22 | 2 | 2 | |||
| Dani | 24 | 3 | 2 | 5 | ||
| Pol | 77 | 0 | ||||
| David D. | 95 | 5 | 5 | |||
| Lucas | 00 | 2 | 2 | |||
| Escolapis | 7 | 15 | 8 | 15 | 45 | |
| St Fruitós | 18 | 16 | 22 | 14 | 70 |
dissabte, 1 de desembre del 2018
Escolapis Sarrià - 89 Espanyol - 56
Tercer partit a Can Colapi avui dissabte. Després de les victòries de Pre-infantil Femení a la categoria A (veure crònica) i del Júnior Masculí d'Interterrotorial (veure crònica) el Sénior B d'Escolapis de Sarrià tenia un més que difícil partit contra l'Espanyol, un equip temible que portava els 9 partits disputats fins ara a la lliga guanyats amb claredat. Si a tot això li sumem que un element important, el Gerard Díaz, el tenim lesionat les coses tenien mala pinta davant de les torres de l'Espanyol. Però tots els partits s'han de jugar, oi?
Hem començat molt i molt bé, amb un Borja omnipresent que anotava, agafava rebots, provoca faltes i fins i tot es clava un triple. Tot l'equip l'acompanyava amb un joc força intel·ligent i ajustant la defensa tant bé com podíem, tot i que el seu número 10 i número 4 ens feien mal constantment. Un parcial de 19-16 ens ha permès tancar el quart amb avantatge.
El segon quart ha estat diferent on semblava que els atacs superaven les defenses. Gran encert en el tir d'ambdòs equips i un renascut i espectacular Alberto era una màquina piconadora de la cistella de l'Espanyol (12 punts en aquest quart). Un percentatge excel·lent tant en el tir de dos com en triples ha fet que també guanyéssim el segon quart: 24-20. Així que ens anàvem al descans amb un 43-36 molt esperançador tot i tenir un equip del potencial de l'Espanyol que et podia fer una destrosa en quasevol moment.
Després de la mitja part semblava que l'Espanyol despertava. Però nosaltres hem sortit amb la moral alta, després dels dos fantàstics primers quarts que hem tirat endavant gràcies a un fluid joc en equip com pocs cops havíem vist aquesta temporada. De nou la defensa ha estat clau i, amb esforç i lluita, anàvem agafant cada cop més i més convicció en la victòria. En cada quart sortia algú que es mostrava però tot l'equip estava allà treballant i picant pedra. Aquest cop han estat el David i l'Edgar liderant l'anotació del quart. Un altre 18-14 de parcial tirava per terra les aspiracions de l'Espanyol d'apropar-se en el marcador i deixava un 61-50 a falta del darrer quart. Totes les espases en alt però un lleuger avantatge nostre.
I llavors ha vingut la destrosa final...però no de l'Espanyol sino d'Escolapis Sarrià. Després de dos punts en tirs lliures de l'Espanyol hem encadenat 3 triples consecutius (dos de l'Edgar i 1 del Iago) que han posat un 70-52 al marcador!! Brutal. Apostoflant. No estava fet però aquell +18 ha semblat que desmuntava tota la resistència d'un incrèdul Espanyol que després de 9 vitòries seguides semblava que no es podia creure el joc desplegat per l'Escola Pia de Sarrià. Els 6 punts en tot el quart, juntament amb el desmelene anotador nostre han fet que el parcial del darrer periode fos d'escàndol: 28-6 i poder tancar el partit amb un 89-56 final.
Gran victòria que ens ha de servir per fer-nos veure que quan ens posem el mono de treball i juguem per l'equip tenim un potencial increïble. Si bé és cert que l'Espanyol ha baixat els braços en el darrer periode i que el nostre encert llavors ha estat espectacular i hem guanyat de 33 punts, si ens fixem en els 3 primers quarts hem guanyat de +11 a tot un Espanyol que ningú li havia fet ombra. Serem capaços de mantenir això a la resta de partits a partir d'ara? Si és així ens esperen bons auguris per la resta de la temporada. Felicitats
Hem començat molt i molt bé, amb un Borja omnipresent que anotava, agafava rebots, provoca faltes i fins i tot es clava un triple. Tot l'equip l'acompanyava amb un joc força intel·ligent i ajustant la defensa tant bé com podíem, tot i que el seu número 10 i número 4 ens feien mal constantment. Un parcial de 19-16 ens ha permès tancar el quart amb avantatge.
El segon quart ha estat diferent on semblava que els atacs superaven les defenses. Gran encert en el tir d'ambdòs equips i un renascut i espectacular Alberto era una màquina piconadora de la cistella de l'Espanyol (12 punts en aquest quart). Un percentatge excel·lent tant en el tir de dos com en triples ha fet que també guanyéssim el segon quart: 24-20. Així que ens anàvem al descans amb un 43-36 molt esperançador tot i tenir un equip del potencial de l'Espanyol que et podia fer una destrosa en quasevol moment.
Després de la mitja part semblava que l'Espanyol despertava. Però nosaltres hem sortit amb la moral alta, després dels dos fantàstics primers quarts que hem tirat endavant gràcies a un fluid joc en equip com pocs cops havíem vist aquesta temporada. De nou la defensa ha estat clau i, amb esforç i lluita, anàvem agafant cada cop més i més convicció en la victòria. En cada quart sortia algú que es mostrava però tot l'equip estava allà treballant i picant pedra. Aquest cop han estat el David i l'Edgar liderant l'anotació del quart. Un altre 18-14 de parcial tirava per terra les aspiracions de l'Espanyol d'apropar-se en el marcador i deixava un 61-50 a falta del darrer quart. Totes les espases en alt però un lleuger avantatge nostre.
I llavors ha vingut la destrosa final...però no de l'Espanyol sino d'Escolapis Sarrià. Després de dos punts en tirs lliures de l'Espanyol hem encadenat 3 triples consecutius (dos de l'Edgar i 1 del Iago) que han posat un 70-52 al marcador!! Brutal. Apostoflant. No estava fet però aquell +18 ha semblat que desmuntava tota la resistència d'un incrèdul Espanyol que després de 9 vitòries seguides semblava que no es podia creure el joc desplegat per l'Escola Pia de Sarrià. Els 6 punts en tot el quart, juntament amb el desmelene anotador nostre han fet que el parcial del darrer periode fos d'escàndol: 28-6 i poder tancar el partit amb un 89-56 final.
Gran victòria que ens ha de servir per fer-nos veure que quan ens posem el mono de treball i juguem per l'equip tenim un potencial increïble. Si bé és cert que l'Espanyol ha baixat els braços en el darrer periode i que el nostre encert llavors ha estat espectacular i hem guanyat de 33 punts, si ens fixem en els 3 primers quarts hem guanyat de +11 a tot un Espanyol que ningú li havia fet ombra. Serem capaços de mantenir això a la resta de partits a partir d'ara? Si és així ens esperen bons auguris per la resta de la temporada. Felicitats
| NOM | . | 1 | 2 | 3 | 4 | TOTAL |
| Guillem | 6 | 2 | 2 | |||
| Sergi | 8 | 2 | 3 | 5 | ||
| Iago | 9 | 7 | 9 | 16 | ||
| Arnau | 10 | 2 | 3 | 4 | 9 | |
| Sergi M. | 11 | 2 | 2 | |||
| Bernat | 13 | 2 | 2 | |||
| David | 17 | 6 | 6 | |||
| Alberto | 20 | 4 | 12 | 16 | ||
| Borja | 24 | 9 | 2 | 2 | 13 | |
| Adri | 27 | 3 | 3 | |||
| Roger | 33 | 4 | 4 | |||
| Edgar | 00 | . | 5 | 6 | 11 | |
| Escolapis | 19 | 24 | 18 | 28 | 89 | |
| Espanyol | 16 | 20 | 14 | 6 | 56 |
Escolapis Sarrià - 77 Sant Andreu Natzaret - 56
Després d'un esplèndid partit a primera hora del matí on les nostres noies del pre-infantil d'Escolapis de Sarrià s'han endut una merescuda victòria davant de Caldes (veure crònica) a la Categoria A, a les 12:00 tocava un partit complicat a casa també del nostre Júnior d'Interterritorial contra Sant andreu Natzaret, un equip de mitja taula que havia tret força millors resultats que nosaltres. A més veníem d'una dolorosa derrota al darrer partit i volíem tots veure com reaccionaria l'equip.Teníem al Dani lesionat també, però que com un a company sempre a donar suport a l'equip.
Ha començat el partit bé (ja es veia a la roda d'escalfament). Equip concentrat, molt i molt bé defensivament amb les ajudes i parlant-se entre ells. Això no ho havíem vist fins ara. A més, hem vist jugadors mostrant-se. Un gran Lluís Oms ha aparegut com volem que apareixi. Tirs amb criteri i, a més, amb encert. Dos triplacus seus han obert escletxa en el marcador. Gran quart: 17-10.
El segon quart ha estat encara millor que el primer. Sant Andreu ha atacat una mica millor però la nostra fluidesa en atac ha estat boníssima, tant per varietat com per distribució del joc. Un gran David Caballol portava de corcoll a la defensa del Natzaret. Primer distribuint joc, després anotant (6 punts en el quart). El tempo del partit el posaven el Guillem Canaleta i un també encertat Alex Miguel que amb tirs amb criteri i un gran treball en defensa dels dos han fet que, entre tots, aconseguíssim un parcial de 23-16 per poder marxar al descans amb un còmode 40-26. Això pintava molt bé.
En la represa, com era d'esperar, Natzaret ha posat tota la carn a la graella. Ha endurit la seva defensa ot ti que en atac nosaltres també aconseguíem un molt bon rendiment. Un Àlex Tort molt constant en aquest partit, puntet a puntet, feia que ens mantinguéssim allí. Un Max Calzada, sempre gladiador, defensa fins l'extenuació. El Max Moix i Pol Sánchez donaven una bona rotació als titulars i un encertat i participatiu Lluís donava bons minuts per impedir que Natzaret s'acostés en el marcador. Tot i perdre el quart per 13-17, el marcador indicava un 53-43 que ja haguéssim signat abans de començar el partit. Ens faltava la guinda del pastís. Ens faltava el darrer quart.
I aquest ha començat de la millor manera: un triple del Lucas Bonmatí i una cistella de l'Àlex Tort han posat el 58-43 al marcador. Aquest +15 donava tranquilitat mentre desmoralitzava a Natzaret que segurament no s'esperava això del nostre equip. Sí, avui realment hem jugat com un equip. Però això no s'havia acabat encara. Faltava la traca final que l'ha posada una defensa molt ben organitzada i un atac al que s'ha sumat el Max Calzada i un encertat David Díaz, que ja havia estat també brillant en el primer quart. Fantàstic. Un 24-13 posava un marcador final de 77-56 amb una victòria merescuda i treballada per Escolapis de Sarrià.
Un gran partit que ens ha de fer veure que anem creixent i anem evolucionant i que si treballem com un equip durant TOT el partit, tots i cadascun dels seus minuts, sense defallir, sense baixar la guàrdia, amb criteri, les victòries van arribant. I diria que alguna cosa hi deuen tenir a veure els nostres entrenadors David i Borja oi? Felicitats a tots.
La imatge del partit: no pot ser una altra que el marcador que per primer cop a Interterritorial supera els 70 punts
Ha començat el partit bé (ja es veia a la roda d'escalfament). Equip concentrat, molt i molt bé defensivament amb les ajudes i parlant-se entre ells. Això no ho havíem vist fins ara. A més, hem vist jugadors mostrant-se. Un gran Lluís Oms ha aparegut com volem que apareixi. Tirs amb criteri i, a més, amb encert. Dos triplacus seus han obert escletxa en el marcador. Gran quart: 17-10.
El segon quart ha estat encara millor que el primer. Sant Andreu ha atacat una mica millor però la nostra fluidesa en atac ha estat boníssima, tant per varietat com per distribució del joc. Un gran David Caballol portava de corcoll a la defensa del Natzaret. Primer distribuint joc, després anotant (6 punts en el quart). El tempo del partit el posaven el Guillem Canaleta i un també encertat Alex Miguel que amb tirs amb criteri i un gran treball en defensa dels dos han fet que, entre tots, aconseguíssim un parcial de 23-16 per poder marxar al descans amb un còmode 40-26. Això pintava molt bé.
En la represa, com era d'esperar, Natzaret ha posat tota la carn a la graella. Ha endurit la seva defensa ot ti que en atac nosaltres també aconseguíem un molt bon rendiment. Un Àlex Tort molt constant en aquest partit, puntet a puntet, feia que ens mantinguéssim allí. Un Max Calzada, sempre gladiador, defensa fins l'extenuació. El Max Moix i Pol Sánchez donaven una bona rotació als titulars i un encertat i participatiu Lluís donava bons minuts per impedir que Natzaret s'acostés en el marcador. Tot i perdre el quart per 13-17, el marcador indicava un 53-43 que ja haguéssim signat abans de començar el partit. Ens faltava la guinda del pastís. Ens faltava el darrer quart.
I aquest ha començat de la millor manera: un triple del Lucas Bonmatí i una cistella de l'Àlex Tort han posat el 58-43 al marcador. Aquest +15 donava tranquilitat mentre desmoralitzava a Natzaret que segurament no s'esperava això del nostre equip. Sí, avui realment hem jugat com un equip. Però això no s'havia acabat encara. Faltava la traca final que l'ha posada una defensa molt ben organitzada i un atac al que s'ha sumat el Max Calzada i un encertat David Díaz, que ja havia estat també brillant en el primer quart. Fantàstic. Un 24-13 posava un marcador final de 77-56 amb una victòria merescuda i treballada per Escolapis de Sarrià.
Un gran partit que ens ha de fer veure que anem creixent i anem evolucionant i que si treballem com un equip durant TOT el partit, tots i cadascun dels seus minuts, sense defallir, sense baixar la guàrdia, amb criteri, les victòries van arribant. I diria que alguna cosa hi deuen tenir a veure els nostres entrenadors David i Borja oi? Felicitats a tots.
| NOM | 1 | 2 | 3 | 4 | TOTAL | |
| Guillem | 6 | 3 | 7 | 6 | 8 | 24 |
| Àlex T. | 7 | 3 | 2 | 3 | 4 | 12 |
| David C. | 8 | 6 | 6 | |||
| Max C. | 9 | 2 | 4 | 6 | ||
| Alex M. | 10 | 5 | 5 | |||
| Lluís | 11 | 6 | 2 | 8 | ||
| Max M. | 22 | 0 | ||||
| Pol | 77 | 0 | ||||
| David D. | 95 | 5 | 3 | 5 | 13 | |
| Lucas | 00 | 3 | 3 | |||
| Escolapis | 17 | 23 | 13 | 24 | 77 | |
| St Andreu | 10 | 16 | 17 | 13 | 56 |
La imatge del partit: no pot ser una altra que el marcador que per primer cop a Interterritorial supera els 70 punts
Subscriure's a:
Missatges (Atom)