Vam arribar i el partit ja havia arrencat, fins i tot diria que uns minuts abans de l'hora. Anàvem ja pel davant en el primer quart 4-0 i de la mateixa manera vàrem acabar amb un bon joc i un parcial de 8-3 en aquests primers 6 minuts de temps corregut del primer quart.
El segon amb cares noves pel nostre equip amb una molt bona rotació, però el mateix tarannà de bon joc i bones jugades de les nostres noies aquest cop liderades en l'aspecte anotador per la Sofia i l'Alejandra. Un altre parcial guanyat amb 8-2 posava un clar 16-5 en el partit al final d'aqest periode.
Ja en el tercer quart primera acció estranya del partit, molt estranya. Seguíem amb un joc fluid i arrollador mentre l'entrenador de Mataró seguia queixant-se i queixant-se a l'àrbitre (també habitual en el partit d'anada), cosa que ja d'entrada sorprenia doncs la noia no ho feia precisament malament. De fet, si alguna cosa podríem dir és alguna falta no pitada de Mataró, però per simples errors d'apreciació. Però de cop i volta l'entrenador para el partit i fa un canvi! Canvia a una de les seves jugadores amb una esbroncada monumental a la nena que tot el pavelló va sentir i quedar-se parat. Però la sorpresa, més enllà de valorar aquest fet, és que els canvis fora del darrer quart, a no ser que siguin per lesió o cinquena falta personal estan completament prohibits! Dit d'una altra manera: l'entrenador acabava de llençar el partit en el tercer quart dels 8 a disputar, passés el que passés. I en el tercer quart va passar el que havia de passar i seguia passant: nou parcial de 10-4 i ampliació de la diferència en el marcador a 26-9.
El darrer quart de la primera part va acabar amb un igualat 8-8 més per mèrit de les jugadores del Mataró en atac que per demèrit nostre en defensa, tot s'ha de dir. La Carlota va sortir al rescat de l'equip igualat un marcador que d'entrada s'havia posat 2-8 en contra però que gràcies a la igualata final de 8-8 ens portava al descans amb un 34-17 clar.
En el començament de la segona part, cinquè quart, tampoc vàrem baixar el ritme. De fet, al contrari: la fam anotadora va caure en mans d'una espectacular Carla Erroz que amb 6 punts va liderar l'atac de l'equip. Les noies del Mataró, completament desbordades, començaven a jugar dur i a fer faltes possiblement més per cansament i impotència que per mala fe. De totes maneres, el conjunt de pares i pares del Mataró en aquest quart vàrem començar a increpar a l'àrbitre i a queixar-se constantment de qualsevol cosa. Diem de qualsevol cosa perquè la majoria de comentaris, a més de ser fins i tot ofensius, demostraven no tenir ni idea de les normes elementals del bàsquet, com poden ser els passos, els dobles, etc. De totes maneres l'àrbitre va seguir molt correctament i amb molta paciència portant el partit. Per cert, un espectacular 13-6 deixava el partit completament sentenciat si ja ho estava per la infracció dle tercer quart: 47-23.
El sisè quart va tenir la mateixa tònica que l'anterior: joc clar i dominant d'Escolpais de Sarrià, les noies de Mataró superades, l'entrenador queixant-se i els pares i mares augmentant el nivell de queixa ratllant ja la mala educació. Però els fets són els fets i el parcial de 11-4 no el treu ningú. Així que seguim igual i 58-27 al sarró.
Però va arribar el setè quart. I aquí es va acabar el partit. Bé, el partit no pero jugar a bàquet sí. Queixes i més queixes, faltes d'impotència de les noies de Mataró alentades pel mal exemple del seu entrenador i de la colla de pares i mares que els acompanyaven. Amb tot això la nostra entrenadora Júlia Espinar, molt intel·ligentment, va demanar un temps mort només per dia a les nostres noies dues coses: primer, no entrem en provocacions i, segon, qualsevol queixa que s'hagués de fer la faria ella a l'àrbitre. Molt i molt bé. Per a que us feu una idea els que no hi vàreu ser, fins i tot el Delegat de camp va haver d'anar als pares a avisar-los del seu lamentable comportament. Com que aquest quart no es va jugar, de fet es va repartir més que jugar, va acabar amb un 1-0 nostre. Però la feina estava feta i només volíem arribar al final del partit. No podem passar per alt un contratac del Mataró amb perdua de pilota per part de la seva jugadora amb cop de colza inclós a la Laia. Més enllà de ser fortuit o no, cosa en la qual no val la pena entrar, l'actitud de no idemanar perdó ni tan sols interessar-se per la jugadora al terra, denota el que inculca el seu públic i el seu entrenador a les seves jugadores. Una pena, la veritat.
Però, com dèiem, nosaltres a la nostra: jugar a bàsquet. I el 16-4 del darrer quart demostrava que el bon saber fer superar fins i tot les situacions més estranyes amb les que ens podem trobar. Un 75-31 final deixava clara la superioritat sense paliatius del partit i del nostre equip, consolidant així la segona posició del grup, amb les mateixes victòries i derrotes que el líder Argentona però amb l'average en contra. Només podem dir que felicitats a la feina ben feta i força per afrontar els dos darrers partits: el proper dissabte dia 12 a casa Parets i tancar la temproada a casa contra Maristes.
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | |||
| LAIA | 6 | 3 | 2 | 5 | ||||||
| ALEJANDRA | 7 | 2 | 4 | 4 | 5 | 15 | ||||
| SILVIA M. | 10 | 4 | 2 | 6 | ||||||
| CARLOTA | 11 | 6 | 2 | 8 | ||||||
| AINA R. | 13 | 3 | 1 | 4 | 8 | |||||
| AINA M. | 20 | 2 | 2 | |||||||
| SOFIA | 23 | 4 | 2 | 2 | 5 | 13 | ||||
| CARLA E. | 31 | 2 | 3 | 6 | 2 | 5 | 18 | |||
| Escolapis | 8 | 8 | 10 | 8 | 13 | 11 | 1 | 16 | 75 | |
| Mataró | 3 | 2 | 4 | 8 | 6 | 4 | 0 | 4 | 31 |
MVP: aquest cop crec que merescut tan per la seva aportació com per l'ajuda que sovint ens dona venint de l'altre equip. Carla Erroz, excel·lent partit, tant pel que fa a l'anotació com pe joc desplegat. Un pplaer tenir-te en el nostre equip.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada