Lliçà - 21 Escolapis Sarrià - 51

Aquest cap de setmana partit que es preveia complicat. Primer jugàvem fora de casa. Segon, era en diumenge i a les 9:00 del matí a Lliçà. I per acabar-ho de fer, teníem la mala sort que la Silvia Mulas s'havia torçat el turmell el divendres ajudant a les noies d'Escolapis contra el Thau. Si volíeu res més no teníem a la nostra superentrenadora, la Júlia Espinar, per guiar-nos en el partit.

Tot i això, per la part positiva comptàvem amb l'ajuda del David Fajardo com entrenador. I com que aquest equip desperta passions fins i tot el Quique Duarte i Borja Costa havien matinat un diumenge per venir a donar-nos suport. I, com no, la família Mulas al complert (David, Sonia i Silvia) vam acompanyar-nos tot i no poder jugar la Silvia. A més, l'Oona Sans i la Carla Erroz reforçaven el nostre equip!!

Amb tot això què podíem fer? Doncs, PARTIDAZO! Amb el David Fajardo repassant les darreres instruccions detallades que li havia deixat la Júlia i amb la Silvia a la banqueta mirant com escalfaven les nostres jugadores supervisades pel nostre segon entrenador en Lucas Bonmatí, el públic incondicional estava a la grada esperant l'inici del partit.

Primer quart dur. Molt treballat i molta intensitat per ambdues bandes. No tant d'encert pero Escolapis Sarrià sense perde-li la cara al partit en cap moment. Hem arribat a la Federació per quedar-nos i la categoria B1 ja comencem a saber quin pa s'hi dona. Un 4-5 molt igualat tancava un primer quart treballat a tope on el David Fajardo estava a sobre de cadascuna de les nostres noies.

No descobrirem res si diem que en el segon quart les nostres noies van sortir igual. I com ja acostuma a passar mentre nosaltres no tenim unitat A i unitat B aquí Lliçà va baixar una mica. I en aquests moments Escolapis no perdona: un 1-9 ho reflectia al marcador amb un allau de joc en atac i un col·lapsament del joc de Lliçà. El 5-14 onejava en el marcador virtual acumulat.

De nou quart imparel i de nou tornava la igualtat. La intensitat, la velocitat i la pressió feien comentre errades. Potser també les cistelles eren extremadament dures. Només així s'entén un parcial de 1-2 favorable que permetia, això sí, ampliar un pelet més l'avantatge: 6-16.

Per acabar de trencar el partit, la tònica es va repetir en el darrer quart de la primera part. Piconadora Escolapis de Sarrià de tal manera que vam deixar a Lliçà sense anotar i nosaltres vam fer 12 punts. El marcador sembla ja no superable al descans: 6-28.

En tornar del descans un nou quart trabat. Lluita, lluita i més lluita per ambdues bandes. Nosaltres mantenint el tipus i Lliçà no donant-se per vençudes bonic. Tampoc es va donar per vençut l'àrbitre però amb un apreton dels que deixen senyal va haver de parar el partit i sortir corrent cap els vestidors. Devia anar molt apurat per no poder ni acabar el quart de 6 minuts de temps corregut. Pobre. Després de l'incident un 2-2 de parcial i mantenir l'avantatge: 8-30.

Sisè quart i nou atropellament en quant a joc ofensiu i pressió defensiva. Fins i tot en quant a rebot potser dels partits que hem estat millor, donant-nos segones i terceres oportunitats. Només així esposa un 0-11 de parcial, obrint a un 8-41 en aquests instants el partit. Fantàstic.

Per arrodonir-ho ens faltaven encara dos quarts on poder gaudir del joc de l'equip. Aquest setè quart va tenir la peculiaritat de ser molt curt en el marcador i errar moltíssimes cistelles que semblava que literalment els ars les escopien. Semblava impossible que tantes entrades se sortíssin pràcticament de dins. El joc, meravellós. Però clar, amb tata errada només vam poder guanyar amb un 2-6, tot i que el partit i marcador estaven sentenciats: 10-47.

I per acabar un quart molt estrany. Per moltes coses. Tot anava més o menys igualat, doncs Lliçà havia deixat les seves millor jugadores per donar-ho tot al final del partit. Però a mig quart van expulsar per 5 faltes a la Carla. Llavors, com que l'Aina havia hagut de marxar per indisposició, vam haver de fer rotació amb el que ens quedava a la banqueta i, potser per això, potser per veure el partit guanyat o potser per el desajustament defensiu va ser l'únic quart que vàrem perdre: 11-4. El partit estava tancat i un 21-51 ho deixa palès en el marcador final.

Grandíssim tercer partit de les nostres Mini i posant-nos a to a la categoria. Després de 3 partits anem segones per diferència de punts i amb ganes de seguir competint i aprenent. De nou gràcies David per la feina i el suport i la Júlia a la distància seguitn telemapaticament el partit. Dissabte més i una mica més tard: 10:30 a casa contra La Salle Bonanova (el seu equip A).

		1	2	3	4	5	6	7	8
LAIA	6		2		2		2			6
ALEJANDRA	7		5						2	7
OONA	8						4			4
CARLOTA	11	2					2			4
AINA R.	13	3		1	1			4		9
CARLA C.	15			1	4			2	2	9
SOFIA	23		2			2				4
AINA M.	20									0
CARLA E.	31				5		3			8
Escolapis		5	9	2	12	2	11	6	4	51
Lliçà		4	1	1	0	2	0	2	11	21

No podíem tancar la crònica amb dues imatges: per una banda la foto d'equip, aquest cop amb l'absència inusual de la nostra entrenadora però amb l'agraïment al David Fajardo. I en segon lloc un reconeixment al Borja i al Quique pel recolzament aquest diumenge al matí.

Ripollet - 31 Escolapis Sarrià - 56

Partit avançat a la joranda, doncs com que en breu hi haurà l'estada a París del Lluís Oms i Guillem Canaleta, hem pogut bellugar el partit a aquesta jornada on no hi havia Lliga. Partit a fora i teòricament assequible donat el partit d'anada a casa (vegeu crònica anterior) però, com tots, s'ha de jugar i més fora de casa. Força ambient a la graderia on els jugadors de Ripollet s'havien portat la seva claca per animar-los.

Partit força erràtic a l'inici per ambdues bandes. En 4 minuts no hem anotat i ells, a empemtes i rodolons, han aconseguit 5 punts. Un 5-0 que no ens feia posar nerviosos doncs es constatava clarament que era més demèrit nostre que mèrit de Ripollet. I així ha estat. A partir del minut 5 hem encadenat un parcial de 0-21 on Escolapis ha passat per sobre de Ripollet. La zona que en els primer moments els havia resultat efectiva s'ha trencada amb dos triples l'Arnau Sánchez i, si això, li sumem la bona defensa nostra i el gran domini del rebot en atac i defensa, s'entén perfectament que el quart hagi acabat amb un clar 7-21.

El segon quart ha tornat el desencert atacant. Només que no haguéssim errat algunes cistelles fàcils haguéssim obert una escletxa en el marcador molt més àmplia de la que hem tingut en aquest periode. Tot i així un 7-9 favorable feia que marxèssim tranquils al descans amb un 14-30 on es veia la superioritat en tots els aspectes del joc d'Escolapis de Sarrià.

El tercer quart s'ha embarrullat una mica amb moltes faltes per part de Ripollet i molta pressió defensiva que també els col·lapsava el seu joc d'atac. Tampoc hem estat fins en atac, tot i les aportacions del David Caballol i Guillem Canaleta en aquest quart. Un altre mínim avantatge en el parcial amb un 9-10 ens permetia mantenr i ampliar una miqueta més le marcador per poder arribar al darrer quart sense cap patiment: 23-40.

El partit estava sentenciat pràcticament però el darrer quart se'ns ha fet llarg. Més per les reiterades protestes, queixes i fins i tot una tècnica (només una) a Ripollet que per patir en el marcador. Aquest darrer periode però hem estat molt bé, amb sang freda i sense entrar en el joc de Ripollet. A més un encertat Arnau des de la línia de 3 punts ha permès tornar a fer un marcador digne del bon joc d'atac que estàvem fent i tancar el partit amb un parcial de 8-16, posant el definitiu 31-56 al marcador.

Una nova victòria en aquesta joranda avançada i el que és més important, el bon joc de tot l'equip i la sensació de robustesa que dona, ara també en camp contrari. Les 13 victòries i tan sols 1 derrota ho demostren. Esperem seguir aquesta molt bona tònica, començant per la propera setmana a fora de nou a casa Virolai.

		1	2	3	4
GUILLEM	6	8		6	2	16
ÀLEX	7		2			2
MARC	10					0
MAX	9		2			2
LLUÍS	2				2	2
SERGIO	13					0
OSCAR	16		3		2	5
DAVID D.	18	3			1	4
DAVID C.	8	2		4	2	8
ARNAU	11	8	2		7	17
POL	77					0
ESCOLAPIS		21	9	10	16	56
RIPOLLET		7	7	9	8	31

Post crònica: tot i la marxa d'alguns suporters a mig partit (veure foto 1) altres han aguantat fins al final, tot i la imatge de fredoliques que donen (veure foto 2).

Foto 1: a la fuga

Foto 2. Les fredoliques

C.B. Roser - 36 Escolapis Sarrià - 39

Per tancar la darrera volta un desplaçament difícil: casa de Roser. Difícil perquè són segons classificats amb 10 victòries i 2 derrote-38. Díficil perquè tenim pressió perquè si ens guanyen es posaran líders 11-2 amb nosaltres. Díficil per l'autèntic skating que tenen en lloc de pista de bàsquet. Però aquí venia el Junior d'Escolapis de Sarrià a no deixar-se sorprendre i així hem sortit.

De bones a primeres ja s'ha vist amb les primeres patinades que això seria complicat. Defensivament estàvem força bé però en atac gens. Entre la pista, la seva defensa que més semblava una zona que una individual i la manca d'encert en tir de dos o de tres, hem arribat al primer quart amb un 10-8 desfavorable.

El segon quart ha seguit la mateixa  tònica. Tot l'equip aportant en atac però moltes errades en atac i seguíem amb 0 cistelles des del perímetre. Ni un tir de dos punts des de fora la zona ni tampoc des de la línia de 3 punts. Tot i així ehm aconseguit un 8-11 a favor que ens feia anar al descans amb un ínfim avantatge de 18-19. Marcador més que curt. Aquesta anotació habitualment la fem en un quart qualsevol a casa nostra. Ara s'entèn els minsos marcadors que hem vist jugant en aquesta pista.

Si pensàveu que el tercer quart seria el detonant on arrencàvem i ens marxàvem en el marcador, aquest cop esteu equivocats. Posats a fer marcadors esquàlids aquí teniu un 7-6 que posava les coses al final del darrer quart en un 25-25. Tot ens ho jugaríem al darrer quart. I encara que us sembli increïble seguíem amb 0 cistelles de tir exterior. No és precisament que Roser en portés gaire més. A més la defensa en aquest quart per part de Roser s'havia endurit amb la permisivitat total de l'àrbitre. Veuríem com acabaria això.

I darrer quart d'infart. Hem sortit molt i molt bé. El Miguel ha robat un parell de pilotes i ha culminat dues entrades que ens donaven una mica d'avantatge al marcador. Penseu que en aquest camp i amb aquest marcador 5 punts són sovint una barrera infranquejable. Però llavors hem tingut molta mala sort. Amb aquesta situació i en una jugada ben tonta el Miguel, quan ja havia robat una nova pilota se li ha sortit l'espatlla de lloc. Només de veureu ja ens feia mal fins i tot a nosaltres. El partit s'ha detingut força estona i quan s'ha vist que no hi havia remei, el pobre Miguel s'ha quedat queixant-se de dolor ea les grades veient el final del partit, al qual fns al moment tant havia aportat ell.

Faltaven 7 minuts i el marcador estava ajustadíssim. Anàvèm entre 1 i 3 punts amunt tota l'estona i cal dir que Roser en cap moment s'ha posat pel davant. Llavors, per primer cop en tot el partit ens han entrar dues cistelles de tir de dos punts: una del Guillem Canaleta i seguidament una altra del David Díaz. Tot i així el +1 i +3 seguia essent la tònica i a falta de 1 minut i 20 segons estaven les espases en alt. Lluitàvem cada rebot i ens deixàvem la pell a cada pilota. Creiem que hi ha hagut clares faltes en les penetracions  però l'àrbitre ja no estava per pitar res. Llavors, en una d'aquests pilotes lluitada i treta cap en fora, ha arribat el primer i únic triple de tot el partit: un triple des de la cantonada que ha pogut convertir el Guillem posant el 34-38. A falta de 1:16 4 punts era una escletxa infinita. Però ell han seguit apretant i l'àrbitre sent permisiu. 36-38. Finalment ha pitat una falta sobre el Guillem el qual ha pogut convertit 1 tir lliure posant el 36-39. I a falta de 7 segons han intentat una jugada desesperada amb un triple sense posició ni sentit i el partit ha acabat.

Gran lluita. Gran victòria de prestigi i gran tancament de la primera volta de la Lliga amb 12 victòries i 1 derrota. A més distanciem a els més immediats perseguidors, deixant a Guiinardó, Roser i Salle Gràcia a 2 victòries (10-3). Amb bastant menys haguéssim signat abans de començar la temporada al junior B. Però ara que ens heu acostumat caldrà seguir així a la segona volta. Una segona volta que serà dura amb partits molts exigents fora de casa amb els altres rivals directes. No s'ha de baixar la guàrdia i a seguir fer-ns gaudint de bon bàsquet, Mercel i Borja!

		1	2	3	4
GUILLEM	6	1		4	6	11
ÀLEX	7	2				2
MARC	10		2			2
MAX	00		2			2
LLUÍS	2		2			2
SERGIO	13					0
MIGUEL	12		3	2	4	9
OSCAR	16					0
DAVID D.	18	2			4	6
DAVID C.	8	3				3
ARNAU	11		2			2
POL	77					0
ESCOLAPIS		8	11	6	14	39
ROSER		10	8	7	11	36

En tancar aquesta redacció, ens han arribat notícies del nostre enviat especial a l'Hospital de Sant Pau. Espatlla colocada a lloc i ja amb més bona cara. 3 setmanes per recuperar-se i a tope en breu. Gran Miguel!!

Escolapis - 67 Viladecans - 49

Si recordeu el final de la crònica passada (veure crònica) dèiem:"Podem fer dues coses: o queixar-nos, estar tristes i seguir igual o aprendre dels errors, treballar fort i millorar per estar a l'alçada de la categoria. No dubtem pas de quin és el camí nosaltres i quina és l'elecció a fer. Les nostres noies tampoc". I així ha estat! Segon partit a la Categoria B1. Benvinguts de nou a la Categoria B1.

Avui cal posar en majúscules una sèrie de noms propis: LAIA CANALETA, ALEJANDRA BONMATÍ, CARLOTA OMS, SILVIA MULAS, AINA RUIZ, AINA MIR, SOFIA GONZÁLEZ I SILVIA GIBERT. I. per suposat, JÚLIA ESPINAR.  Crec que de llarg el millor joc en un partti de nivell que he vist jugar a les nostres noies. Per elles i pel rival que tenien davant. Ha estat espectacular.

Diuen alguns entesos que els partits es guanyen a la defensa. No sé si és cert o no, però avui les nostres noies han estat TOTES immenses en aquest aspecte. Tenint en compte la qualitat de les jugadores de Viladecans, ha estat un èxit rotund deixar a aquestes noies a 49 punts (tot i que en un error de l'àrbitre, que no de la taula, l'acta posa 43).

Primer quart impressionant TOT l'equip, tònica de tot el partit. Una despesa infinita de física per equilibrar el bon desplegament fet per Viladecans. Aquest quart i també el darrer de la primera part han estat claus per la victòria final. Defensa rocosa i un atac força fluid i amb gran encert. Un 7-2 amb el rival que teníem davant feia el goig per a tots els fans incondicionals de l'equip.

Un segon quart molt més igualat. Nosaltres no teníem la rotació complert (avui érem 9 jugadores) i pensàvem que segons el Teorema Oms (el partit el perdrem al final per falta de físic) Viladecans se'ns pujaria a les barbes. Doncs de moment no. És veritat que Viladecans ha tingut més encert en atac en el segon quart però nosaltres tenim una rotació potent i sempre hi ha una jugadora que apareix. Avui ha aparegut TOT l'equip però, si en el primer la Laia Canaleta havia destacat amb 5 punts, l'Aina Ruiz ha estat la punta de llança especialment en aquest quart amb 4 punts. Un parcial de 7-8 en contra posava un marcador de 14-10 afavorable.

Un tercer quart igual o del mateix nivell que els altres dos: boníssim!! Lluitant cada posessió, cada pilota, cada rebot, cada pilota divida, cada sacada de banda... hem aconsegit un 9-8 favorable. Aquí hem tingut una gran Silvia Gibert i Carlota Oms destacades en la part ofensiva. Manteníem doncs el marcador a favor: 23-18.

I considerem des de la redacció que el darrer quart de la primera part ha estat determinant per l'esdevenir del partit. La defensa igual de rocosa i inexpugnable, la intensitat igual que els altres tres periodes, la constància igual. Resultat? l'aparició estelar de l'Alejandra Bonmatí, amb 9 punts en aquest periode, ens ha permès fer un parcial de 14-5 (sí, 14-5 contra aquest molt bon equip) i obrir un marcador de 37-23, un +14 que ens donava cert oxígen.

El Teorema Oms planava pel pavelló d'Escolapis. Algun altre incrèdul (vegis pare de la Sofia) sucumbia cap al costat fosc també. Però el cinquè quart s'encarregava de desmentir-los. Qui apreix ara en atac? Carla Clemente (7 punts), ben secundada per la Silvia Gibert de nou. Qui defensa? TOTES!! Resultat? Tot i l'embat de Viladecans, 11-8 de parcial i 48-31espectacular!!

Fins i tot l'entrenadora Júlia Espinar ens ha confesat que esperava un quart on féssim la davallada de joc. Però no ha estat així! Sí que és cert que en el sisè periode Viladecans ho ha donat tot (allò que en diuen "echar el resto"). Han apretat al màxim i han guanyat el quart, 2-6, però ha estat més mèrit seu que demèrit nostre. Hem aguantat bé l'embestida i el marcador encara donava un marge per confiar en la victòria: 50-37.

Quedaven dos quarts. El desgast era impressionant. Només calia veure les nostres noies agafant aire en els pocs moments de descans que hi havia als quarts. El ritme infernal no permetia ni recuperar l'alè. I parlant l'elè, l'Ale-jandra i la Sofia González han fet esvair qualsevol acostament i validació del Teorema Oms en el penúltim quart! Un altre 9-6 favorable, lluitat i reeballat, han perès afrontar amb un 59-43 el darrer quart del partit.

Suposem que la despesa física i el marcador també han afectat a Viladecans, però tot i aixó en cap moment han deixat de lluitar fins al final. Tenen jugadores d'una alta qualitat, prò Escolapis de Sarrià és un EQUIP en majúscules i no ha permès ni un intent d'acostar-se en el marcador ni en el darrer quart: 8-6, amb un altre recital en atac de la Carla Clemente i amb la victòria al asarró: 67-49.

Si us fixeu en la taula de sota, TOTES i cadascuna de les nostres noies han aportat en atac. Cap s'ha amagat o ha encongit el braç deixant el protagonisme a les companyes. Totes han estat en algun moment o altre determinants en atac en el partit. I si seguim així i juguem així és molt difícil guanyar-nos. Així que FELICITATS!! Per cert, gran debut del segon entrenador, el Lucas Bonmatí, que debuta avui i primera victòria. Talismán Lucas!!

Ara només ens resta esperar a veure els altres marcadors (tot i que ens importen poc si juguem així) i veure si podem arreglar el partit del proper cap de setmana a Lliçà doncs no ens volem perdre a la nostra entrenadora Júlia. Et necessitem! A veure si finament s'arregla...

	1	2	3	4	5	6	7	8
LAIA	5								5
ALEJANDRA				9			4		13
SILVIA M.	2						2		4
CARLOTA			4	2					6
AINA R.		4						2	6
CARLA			2		7			6	15
SOFIA		1		1			3		5
AINA M.		2		2					4
SILVIA G.			3		4	2			9
Escolapis	7	7	9	14	11	2	9	8	67
Viladecans	2	8	8	5	8	6	6	6	49

Escalfament: entrades fotogèniques

Algunes imatges que hem aconseguit captar amb la mala llum que hi ha al nostre pavelló per poder fer fotografies (a més del mal fotògraf clar).

Escolapis - 81 Gaudí - 46

Després de la parada nadalenca, tornàvem a l'activitat de la Lliga on no es val a badar si volem seguir al top de la classificació. Resten dos partits per tancar la primera volta i aquest dissabte ens tocava contra el C.B. Gaudí, un rival assequible a priori, però ja sabem tots que després de festes i si ens confiem qualsevol rival a la categoria B del Junior se'ns pot complicar. Cal dir que teníem la plantilla al complert i a casa no valen excuses. Seguiríem amb el fortí inexpugnable pels rivals a la Lliga i tancaríem una primera volta immaculada a casa?

El partit va començar bé. Actitud, bona defensa i atents als rebots, sobretot els ofensius que ens donaven segones i terceres oportunitats. Molt bé. L'únic però és va ser els primers dos quarts una manca d'encert molt gran en atac. Vam errar la majoria de tir de dos a 4-5 metres i tots els triples. Això feia que obríssim el marcador en alguns moments i ens poséssim a 6-8 punts d'avantatge o que C.B. Gaudí sense fer especialment res s'acostés de nou a pocs punts.

De totes maneres, la bona defensa i seriositat en el joc ens va permetre guanyar el primer quart amb un ajustat 14-12 i també el segon amb un 14-13, cosa que feia que anéssim al descans amb un 28-25. Molt bé per la capacitat defensiva realitzada però estrany tanta manca d'encert. Per nosaltres 28 punts en dos quarts a casa és una anotació extremadament baixa. Se'ns atragantava la zona persistent de Gaudí des del primer atac i com que les zones s'acostumen a trencar des de fora, si no hi ha encert els espais no s'obrien i seguíem igual.

Però jugant així les coses havíem d'acabar sortint i després de la mitja part els percentatges varen canviar. La defesa pressionant, angoixant i que no deixava pensar a Gaudí de sortida de pilota de fons,combinat amb l'encert i criteri del David Díaz, combinat amb dos triples del Guillem Canaleta varenobrir el marcador en un tres i no res. Vist i no vist en 3 minuts de tercer quart havíem fet 14 punts sense cistelles de l'equip rival i obert una escletxa insalvable al marcador: 44-25.

Però la cosa no es va quedar aquí. El quart el vam tancar amb un parcial de 26-6, quasi més punts que el primer i segon quart junts. El marcador de 54-31 deixava el partit sentenciat amb un +23 nostre. Sentenciat no tant pel marcador sino per l'actitud de Gaudí que es veien superats per totes bandes i no sabien com sortir de la pressió infernal realitzada.

Si el tercer quart va ser el trencament, el darrer va ser la sentència definitiva de com juga aquest equip a tope: 27-15, un altre espectacle anotador en atac, amb aportació de tots i cadascun dels jugadors de l'equip. Tenim un equip molt complert i les rotacions ens permeten aquesta intensitat i que tots els jugadors en el moment que pertoca posin el seu gra de sorra en benefici de l'equip.

Resumint un 81-46 que ens permet afrontar la darrera jornada de la primera volta amb 11 victòries i tan sols la maleïda derrota aquella fatídica nit entre setmana a casa del Badalonés. Tot i així si a més combinem els resultats amb la derrota de Guinardó a casa la Salle Gràcia, ara tenim una mica de marge en el liderat: Escolapis estem amb un 11-1 mentre que C.B. Roser està amb un 10-2 i La Salle Gràcia i C.B.Guinardó amb un 9-3. De totes maneres per tancar la primera volta visitem la propera setmana la pista del Roser, difícil per sí mateixa i contra un equip que ha demostrat que està a dalt per alguna cosa. Així que dissabte 20 veurem com acaba aquesta primera volta de la Lliga.

		1	2	3	4
GUILLEM	6		3	10	7	20
ÀLEX	7	2		2		4
MARC	10				2	2
MAX	9	2		2		4
LLUÍS	2			1		1
SERGIO	13				3	3
MIGUEL	12		6	2		8
OSCAR	16	2			2	4
DAVID D.	18	6	5	8	6	25
DAVID C.	8	2			2	4
ARNAU	11				5	5
POL	77			1		1
ESCOLAPIS		14	14	26	27	81
GAUDI		12	13	6	15	46

Per tancar la crònica volem posar la imatge que Manel, que el dissabte era el seu aniversari i com és costum a la sortida li vàrem cantar l'aniversari feliç. Bon dia i bona victòria dedicada a ell doncs.