Es que m'han dit... crònica a distància

Es que m'han dit que hi havia un partit de pares contra fills a Escolapis on els pares dels cadets d'Escolapis de Sarrià tenien la seva darrera oportunitat de conservar el regnat de victòries fins ara als enfrontaments. M'han dit que les apostes però estaven en contra: la més favorable un 3 a 1. El fitxatge de Dusko Tort Ivanovic no feia millorar les espectatives. De fet al contrari. L'equip reclamava un Željko Obradović però ens vam haver de quedar amb això donades les pretensions econòmiques d'aquest segon i que el primer ens sortia regalat.

I m'han dit que el partit no va estar malament. M'han dit que els cadets van anar a mig gas per no desfondar una plantilla curta de pares. M'han dit que l'àrbitrutxu va ser completament parcial i ni així es va poder fer res. He sentit que el fitxatge de darrera hora, Angelo Serrani, un pivot italià veterà vingut a menys, ho va donar tot però tampoc va ser suficient. Els 18 temps morts demanats per Dusko per a que l'equip pugués agafar alè de les ampolles d'oxigen que tenia sota la banqueta tampoc va ser efectiu. I sort que el dolent de l'estirpe Canaleta treballava i no es va ni presentar perquè sino la pallissa hauria estat descomunal. Ni l'ajuda d'un ja entrat en edat Marcel (o Anthony??) va poder fer res. I mira que m'han dit que van posar lastre a l'equip cadet, incorporat al breaker Borsa... Només els moviments tècnics (a càmera lenta però tècnics) del Caballol Senior van donar un punt de dignitat a l'equip de pares. Si això ho arrodonim amb un pericu Díaz (clar! d'un club sense equip de bàsquet) i un (rei) Arturo destronat i desfondat, la derrota va ser on quan van voler els cadets. Final d'etapa.

En fi, el millor m'han dit que va ser la foto d'equip i el bon rotllo. El cronista va anar a cobrar l'aposta clara feta a favor del cadet per poder pagar el dinar on l'entrenador, ja acomiadat, ni es va presentar. Lamentable imatge per un final decadent. Amb l'envalentonament del vi i la cervessa encara un inconscient Oms parlava d'una revancha a setembre... Oh my God, quina manca de realitat i el que fa l'alcohol...

Els xuletons de Girona van tornar a demostrar qui eren els amos del dia i les cames de xai qui eren els losers. Per parlar de cames però tenim al hobbit Borja que va haver de posar-se una sabata del 49 per poder entrar el peu...

En resum, un dia espectacular amb una cohesió d'equip, entrenadors i pares que ratlla l'excel·lència. I això va més enllà de qualsevol altre cosa. Gran temporada i com diria el Gran Wyoming, i la que ve més però no millor perquè és impossible.