Círculos de Moray: Watakallary

Avui no ens hem aixecat tant aviat. Bé, jo sí: a les 7:00 a.m. per anar al mercat a comprar una mica de queso andino i uns pans per fer bocates. Avui, dimarts 1 d'agost, és el Nuevo Año Andino i teníem previst, juntament amb el hno. José Luís, anar als Círculos de Moray a veure el Watakallary: els rituals que fan per agrair a la Pachamama (a la Mare Terra) de tot el que ens dona.

El Guillem ja estava recuperat i hem esmorzat els entrepans de formatge i hem esperat que el Hno. Vadillo ens vingués a indicar com arribar fins allà. Hem anat fins al grifo (benzinera) en mototaxi (tot una experiència per la Rosa, Laia i Guillem) i allí hem trobat una combi que ens portava fins a Moray passant per Maras.

Quan hem arribat encara no hi havia massa gent. Els rituals encara no havíen començat. Eren les 10:15. Però d'entrada ens hem quedat parats de la immensitat dels Circulos. Només cal fixar-se en la foto i veure la diferència entre els cercles concèntrics i la mida dels senyors que estaven preparant la cerimònia.

Mentre el José Luís Vadillo anava trobant-se gent coneguda i anava xerrant amb ells també anava documentant fent fotos a tot el procés de vesrtimetna dels actors implicats en la cerimònia. Mentrestant nosaltres anavem fent tot el recorregut al voltant dels Círculos, avui més vigilats que mai i amb més cura donada la celebració.

La veritat és que la cerimònia és preciosa, no sabria dir quantes persones hi participen però en els diferents actes es van incorporant gent i més gent al voltant dels Círculos, tot això ben acompanyat de música pels quatre costats gràcies a uns immensos parlantes (altaveus) molt ben situats. Però a la vegada la cerimònia és lenta i llarga i això ens ha fet pensar que amb l'acumulació de gent que hi havia potser era millor no esperar al final i baixar cap a Urubamba per no tenir problemes de trobar transport.

En arribar a Urubamba ja era tard però hem tingut temps d'anar a Corralitos a menjar uns bons trossos de pollastre i patates fregides. Després hem descansat per la tarda, amb el Guillem i la Laia aprenent a fer trucs de màgia amb les cartes i jo acabant uns certificats per lliurar als alumnes de La Salle Urubamba dels tallers que vam fer la passada setmana. I per acabar, com no, hem fet un Antojitos de sopar amb les fantàstiques empanadilles de formatge, pollastre i carn, entre altres coses, per finalitzar el dia encara recordant les meravelles de Moray.

Visita a Ollantaytambo

Avui Dilluns 31 de Juliol m'he despertat a les 6:30 am. El papa ha anat a una reunió amb el director de Pampallacta, mentrestant nosaltres hem jugat a cartes amb la Mafer, la filla de la Maryuri. Quan han acabat la reunió ja eren les 9:30! I encara no haviem esmorzat!

Per fi hem anat a esmorzar a la terminal i hem agafat una combi per anar a Ollantaytambo. Hem arribat allà i hem caminat una mica pels carrers del poble. Hem pujat cap al Pinkuylluna, que son unes colques on guardaven el menjar els Inques. Estaven per sobre el poble, a dalt de la muntanya.

Quan hem arribat a dalt, hem vist tot el poble des de dalt i hem pogut passejar per les colques.
Hem començat a baixar, i al Guillem li ha agafat malt de panxa. Hem tornat cap a Urubamba i hem deixat al Guillem a casa i hem anat a dinar. Jo he menjat una milanesa de pollo, i el papa i la mama han menjat un arroz chaufa con pollo.

A la tarda hem anat a la granja de la Salle a veure com munyien les vaques. També hem vist uns vedellets de 12 dies que els hi donaven llet. Despres hem anat a veure els cuis

Despres hem anat a la Salle a fer unes partidetes de cartes i cap a les vuit hem marxat a sopar a Antojitos.

Visita a Maras

Avui diumenge 30 de juliol m'he despertat a les 7:00h, per a les vuit estar esmorzant. Hem anat a l'Antojitos un restaurant a prop de la plaça de Armas. He menjat un sandwitch de hot dog (així ho diuen aquí) i una empanadilla de formatge. El Guillem ha menjat una salchipapa con huevo.

Despres d'esmorzar hem anat al terminal a agafar un taxi per anar a les Salineras de Maras. Quan hem arribat allà, hem vist moltes salines. Ens han dit, que cada parcel.la de sal pertany a una familia que la cuida i n'extreu la sal per despres poder-la vendre. La Salina té tres capes: la primera que la fan servir per cuinar, la segona que es mes rosada també per cuinar, i la tercera per us medicinal.

En lloc de tornar amb taxi, hem anat a peu. Feia molta calor, i el sol picava molt. Per arribar a la carretera hem hagut de creuar un pont per sobre del riu Vilcanota. Quan hem arribat a la carretera, hem agafat una "combi" que per sort passava per allà.

Hem tornat a Urubamba i hem anat directes a dinar. Per la tarda hem anat a visitar la població d'Urubamba. Primer hem anat a l'esglesia del Señor de Torrechayoc. Despres hem anat a veure unes runes Inques del poble i per acabar hem anat a veure l'esglesia de la Plaza de Armas.

Cap a les 6.00 pm hem tornat a la Salle i hem fet unes partidetes de cartes per esperar al sopar. Hem anat a sopar al Guyin de la Plaza de Armas i jo he menjat una pizza i els altres han demanat un sandwitch mitxo amb una gerra de llimonada. Hem anat a dormir aviat perquè estàvem molt cansats.

L'arribada a Cusco

El Divendres 28 vam sortir de casa cap a l'aeroport per agafar l'avió que anava cap a Lima. Vam arribar a l'aeroport quatre hores abans que sortis l'avió per evitar les llargues cues d'aquests dies. Despres de esperar unes quantes hores, per fi vam poder embarcar. Vam sortir amb una hora de retard. El vol ha estat moooolt llarg, 12 hores i 20 minuts volant. Malgrat podiem veure pelis, jugar, aixecar-nos... el vol se'ns va fer molt pesat, al final no sabiem ni com posar-nos.

Quan vam aterrar despres de recollir maletes, passar tots els controls... ens vam haver d'esperar 3 hores més a l'aeroport abans de passar a la zona d'embarcament. Ja en el vol de Cusco, una hora i un minut de viatge (segons el comendant) Aquest vol ja no se'ns va fer tant llarg, perque tots tres ens vam quedar dormits. Un cop vam arribar a Cusco a la sortida ens esperaven el papa i el germà
Vadillo per portar-nos cap a Urubamba (una dormideta més). Amb i tot això i el canvi d'hora, ja era dissabte pel matí.

Vam esmorzar una mica (un entrepà de formatge i un altre d'ou ferrat) i vam anar cap a descansar. Eren les nou del matí. Quan ens vam despertar ja eren les dotze i mitja. Hem sortit a fer una volta pel poble i despres hem anat cap a dinar. Jo he menjat un chicharrón de pollo i la mama també, el Guillem ha menjat un plat d'espaguetis immens i el papa un chancho al palo.

Hem tornat cap a la Salle i hem jugat a uns jocs de cartes que ens ha deixat l'Emiliano. Després hem anat a fer una volta per tot el col·legi.

Quan vam acabar de fer la volta, ja teniem una mica de gana, i vam anar a sopar al Quinua, a menjar unes pizzes. Despres de menjar una mica, ens vam anar cap a la Salle, i com que va ser un dia molt cansat ens vam anar directes cap a dormir.

Laia Canaleta

Campus Tecnificació FCB 2017

Aquest divendres va acabar el campus de Tecnificació del F.C.Barcelona a la Ciutat esportiva de Sant Joan Despí on els nostres nois d'Escolapis de Sarrià van poder-hi assistir. Una bona representació del cadet 2016-17 amb l'Àlex Tort, el David Caballol i el Guillem Canaleta i dos escolapis més, ex-companys d'equip i ara al Joventut les Corts, l'Arnau i el Gerard Segú.

Bon ambient com sempre. Allí també vam retrobar velles amigues: la Blanca feia de coordinadora del campus. I els nostres xicots també van fer amics, com el Guillem Garcia, que juga al pre-infantil de Lluïsos de Gràcia.

En resum una setmana de tecnificació molt bona per a ell, un regal merescut per la bona temporada realitzada i per seguir millorant i creixent en aquest esport que tant ens agrada: el bàsquet. Bon estiu a tots i al setembre hi tornem! Us deixem amb algunes imatges del Campus.

La Blanca al campus amb els altres coordinadors

Guillem entrant a cistella

El Gerard en una entrada impossible

L'Àlex amb l'esquerra de seda

El Guillem evitant el tap

Guillem en un tir exterior

El Gerard recollint el diploma acreditatiu

El David recollint el diploma també.

L'Arnau recollint el diploma també.

El Guillem recull el seu diploma

El Guillem Garcia recull el reconeixment com a jugador més prometedor

Tot el grup al final de la setmana fent pinya

Escolapis a la sortida del Campus

Gerard, Guillem, arnau, Àlex, David i Guillem

 

Sorpresa final del pre-aleví femení

Avui les entrenadores del pre-aleví ens han volgut donar una sorpresa als pares en el darrer dia d'entrenament. Així que les 4 cracks (Júlia, Carla, Júlia i Paula) ens han preparat una cançoneta de comita xulíssima. Aquí us la deixem gràcies a la col·laboració de la Rocio.

Després s'han fet la foto de família totes juntes!! Fantàstic ambient.

Immillorable final de temporada

El millor final de temporada per una temporada immaculada pel nostre gran equip d'Escolapis  Sarrià A pre-aleví femení. Incre´ïble temporada que han fet no perdent ni un partit ni en la Primera ni en la Segona Fase. En la Segona Fase jugant en un quadre one staven les millor de la Primera Fase. I per rubricar aquesta temporada avui un finl de festa immillorable amb la celebració del Bàsquet que ha fet el Consell Escolar de l'Esport de Barcelona.

Però primer hem fet un dinar de germanor, doncs la diada per les alevines era per la tarda. Així que ens hem ajuntat l'equip A i B d'Escolapi Sarrià i hem fet un dinar plegats amb merescuts obsequis a totes les entrenadores. Tampoc s'havia vist mai que en el triagnular final hi haguessin dos equips de la mateixa escola. Això demostra la bona feina feta per les entrenadores en aquest grup pre-aleví que promet de cara a futur.

Ja en el terreny esportiu teníem a Jesuïtes Sant Gervasi- Escola infant Jesús "A", Escolapis de Sarrià "B" i Escolapis de Sarrià "A". Per sorteig suposem primer jugaven Infant Jesús contra Escolapis Sarrià B, després Escolapis de Sarrià A contra Infant Jesús i finalment tancava la jornada un bonic duel entr eels dos equips d'Escola Pia.

I les coses han anat millor impossible pels equips de l'escola i més concretament pel nostre equip. Primer les noies d'Escolapis de Sarrià B han guanyat en un gran partit a Infant Jesús. Gran nivell del nostre equip que, recordem, era el seu primer any en el bàsquet.

Després els ha tocat a les nostres noies. Com que els triangulars se juguen a 3 quarts i no a 6 com ens tenen acostumats els partits normals, veureu que els marcadors us poden semblar enganyosos però clar hem jugat la meitat del temps. Tot i que les copes i les medalles ja les teníem i tots teníem clar que havíem estat les millors de la temporada, les nostres jugadores i entrenadores no donen treva i en el primer partit han esclafat poc a poc però sense pietat a l'Infant Jesús. Un primer quart de 7-0 i un segon de 18-3 ho deixaven sentenciat i demostrava la diferència entre un equip amb el qual no ens haviem enfrontat mai. Marcador final de 35-5 (creiem) marcava la diferència. Què més podíem demanar que cloure la jornada amb els dos equips d'Escolapis de Sarrià enfrontant-se en el tercer partit per una no oficial victòria i ser el millor equip de tota Barcelona en el pre-aleví femení del Consell Escolar.

Curiosament, no sabem per si eren les amigues companyes rivals o què, però les nostres noietes de l''A" van sortir més nervioses i desencertades que mai. Ja sabeu res de l'altre món però els 4 primers punts els va fer Escolapis Sarrià "B". De seguida però vam igualar el marcador i amb dues cistelles més ens vam posar 8-4. Quin partit tan bonic. Quin joc tan bo feien els dos equips i quina qualitat tècnica, treballada als entrenaments dia rera dia i sesisó rera sessió, es veia a la pista.

L'experiència de l'A i també molt més conjuntades ja que porten molt més temps jugant juntes i entrenant finalment va decantar el partit i el marcador amb un clar 32-15 i així tanca runa temporada invictes en qualsevol partit oficial.

Tancar només de nou donar les gràcies primer a les nostres xicotes. La seva feina, esforç i compenetració fa que tinguem un futur prometedor per endavant. Seguiu així i arribareu lluny. En segon lloc a les entrenadores. Les coses mai surten per casualitat i la perseverància, la tenacitat, la constància, l'estar a sobre cada moment i cada entrenament fa que tinguem unes nenes bones però sense aquesta formació no serien ni la meitat del que són. Per acabar al grup de mares i pares, supporters incondicionals, que sempre estan al peu del canó, que sempre hi un disposat a ajudar i cobrir quan un altre no arriba. Aquest trinomi ha estat i serà la garantia s'èxit de l'equip.

Per cert, es reclama merendola i festa d'aigua pel proper dimarts 20. Aquí lo dejo....