Escolapis Sarrià - 48 Manresa - 72

Aquest dissabte 25 de novembre un partit difícil contra les top de Manresa. Què dir d'un club com el Manresa que no se sàpiga? Van primeres de grup i l'any passat a la categoria primer any promoció ja vàrem jugar contra elles i ja sabem el pa que s'hi dona.

Però la veritat es que aquest any hem crescut com equip i tot i que teníem clar que era un partit complicat de guanyar sí que volíem donar bona imatge i sobretot ser més sòlides que el passat curs. I crec que ho hem aconseguit.

Tot i un 11-21 i un 9-24 en els dos primers parcials, que posaven un 20-45 al descans, la diferència deixava palès la fortalesa de manresa i potser no tant l'esforç per part de les nostres jugadores contra un gran equip.

Però vàrem persisitir i la veritat és que els darrers dos quarts vàrem estar millors: 14-16 i 14-11 així ho demostren. Sempre es pot dir que Manresa va afluixar en la segoona part del part o que nosaltres vàrem jugar millor. La veritat és que és una mica igual: el partit dura 4 quarts i cal jugar-los tots i igual de fortes. així que només podem dir que felicitats per obtenir un -24 contra un gran equip. L'any passat, si recordeu, les coses no varen ser així ni de bon tros.

Ara a lluitar a la nostra lliga i ocupar-nos dels partits contra les rivals de mitja taula on estem ara ubicades. així que comencem aquest dissabte a Maristes, rival directe, i acabarem, després d'una setmana de descans pel pont, amb JAC Sants abans del Nadal. Ànims i a seguir endavant com fins ara.

C.B. Vic - 61 SAFA Claror - 59

No hi ha manera. Seguim perdent partit per misèries i pocs punts. Una prórroga, d'un punt, de dos punts... esperem que tot això en la segona volta ens reverteixi, encara que sigui una mica, cap a casa nostra. El partit a casa del Vic no va ser una excepció.

Cal dir que vàrem començar força bé aquest cop, amb un Víctor Carretero quwe se sortia tant en atac com en defensa, però després d'agafar un avantatge de 6 punts (10-16) vàrem deixar de defensar bé i Vic ens va igualar abans d'acabar el primer quart: 22-20. El segon quart va ser bastant desastrós. Sense trobar situacions clares ni fluidesa en atac vàrem anotar tan sols 13 punts. Insuficient davant un Vic que amb 18 obria espai en el marcador a la mitja part: 40-33.

Però això no era tot. El tercer quart el Vic va endurir, com acostuma a passar el partit i seguim sense saber jugar això quan els arbitres es tornen permissius i perdem l'oremus. Només un parcial realment pobre, 10-7, encara ens salvava de la caiguda total. Marxàvem però amb un 50-40 cap al darrer quart.

I va coimençar el darrer  quart i varem provar una zona que realment se'ls va creaur al vic. Mentre no trobaven solucions per atacar-la i l'encert en triples queia estrepitosament, un Juli Antolí inspiradíssim, un Guillem Canaleta (sense error en el tir lliure) i, como no, el Víctor Carretero de nou acostaven a l'equip a tan sols dos punts. 

 

Mentíríem si dic que no vàrem tenir opcions de guanyar, però massa pilotes perdudes en errades tontes impròpies del nostre equip (segurament per precipitació) i un nefast percentatge en tir exterior (1 de 18 en triples) van acabar condemnant-nos a una nova derrota massa justa. el parcial de 11-19 va mèrit del darrer quart però els dos quarts del mig són els que ens varen enfonsar.

Total, derrota de 2 puntets però acabant el partit amb bones sensacions si mirem la part positiva. Ens falta un punt més, ens falta més aportacions (només 3 jugadors amb més de 5 punts) i ens falta no perdre el nivell defensiu en certes parts del partit, és a dir, concentració.

Va! Seguim! Jornada 9. Molts partit per continuar lluitant! Vinga!!

Lima Horta - 47 Escolapis Sarrià - 75

Contundent victòria fora, a casa del Lima Horta, en aquesta jornada de diumenge de l'Interterritorial Júnior Femení. Un partit complert de tot el nostre equip on en cap moment vàrem patir per la victòria. Això ens consolida a mitja taula i amb possibilitats d'aspirar a més segur si anem depslegant el joc, perdent o guanyant que hem anat veient en els darrers partits.

Va començar el partit amb un cert nivell de desencert on semblava que la pilota no volia entrar a la cistella. Tot i així vàrem guanyar el primer quart amb un curt 9-13 de parcial.

Tot així vàrem plantejar un partit de menys a més on mentre Escolapis Sarrià anava cap amunt, Lima Horta no podia aturar l'ofensiva de les nostres jugadores. Així ho demostren els següents 3 parcials de 8-15, 17-23 i 13-24, que ens porten al marcador final de 47-75.

Bona dinàmica de partit tot i venir de derrotes amb equips de la part alta de la classificació. Però hem mantingut el nivell de joc i fins i tot diria que anem en fase de creixement i si seguim així les victòries aniran arribant. Tan sols estem a la jornada 8 i n'hi ha 26 amb 14 equips en joc. Així que això és molt llarg i cal saber que no estem ni al primer terç de la lliga. Seguim! Salut i bàsquet.

SAFA Claror - 86 CB Vilatorrada - 73

Aquest dissabte hi tornàvem a anar. Amb les pors i les esperances venint d'una dinàmica negativa, després d'un gran començament de Lliga Catalana. Havíem millorat però no acabàvem de tenir sort i havíem de capgirar la dinàmica. Aquest cop a casa contra el Vilattorada, segons la classificació actual un rival directe.

Públic i jugadors fent pinya. Bon i molt ambient a can SAFA aquest dissabte. Així que vàrem començar el partit. Vàrem començar bé, molt millor que altres cops, però l'encert del triple en el Vilatorrada i una defensa massa poc ajustada nostra van posar el 21-23 al primer parcial.

Tranquils. El perill era que ens sortíssim les pors, les inseguretats i, tot cal dir-ho, patíssim de nou lesd absències de jugadors importants (Roger i Adrià). Un segon parcial potser amb no tan encert però amb millor defesna posava el 16-11 de parcial i canviava de banda el marcador: 37-34. millorant però encara insuficient.

Però la cosa anava millorant i anaven agafant confiança i jugant amb més soltura. Un altre bon parcial de 24-18 ja ens posava amb un marcador que donava una mica més de tranquilitat en acabar el tercer quart: 61-52. Però ara calia tancar el partit. 

I arrencava el darrer quart i cada cop que semblava que obríem la distància definitiva ens contestava Vilatorrada a cop de triple. Quin encert!! Mirant estadístiques, les millors seves en tot el que porten de temporada. Però dissabte no era dia de mirar enrera. I l'Eloi Palomino ens va donar aquell plus que ens faltava amb els seus 4 triples determinants!! I sense jugar un partit excepcional vàrem persisitir i vàrem acabar un darrer quart guanyant-lo per 25-21 i tancant el partit amb un +13. Fantàtic per l'equip, pels supporters, pels entrenadors i per canviar la dinàmica.

No ens enganyem. Podem jugar molt millor, sense nervis, sense pors, mirant endavant. Però és un pas i anem endavant. força SAFA!!

Maristes Ademar - 64 SAFA Claror - 63

En l'argot fubtolístic quan se juga un pèssim partit però és té la sort de guanyar-lo (estil Barça contra la Real Societat) es diu allò de "lo mejor, el resultado". En el partit del dissabte a casa de Maristes Ademar a Badalona, hauríem de dir "lo peor, el resultado". Perquè vàrem patir una dolorosa derrota en un partit força ben jugat.

Tot i començar com SAFA ja ens té acosrtumats, fent pena amb un lamentable 12-0 fins que el Bernat va demanar temps mort, la veritat és que després vàrem fer un 2-12 i el primer quart va acabar amb un marcador curt però ajustat de 14-12.

El segon quart va ser molt més igualat. Semblava que havia passat la falta de confiança inicial (les derrotes pesen mentalment, segur) i que tant l'Adrià com el Rodrigo començaven a enxufar les assistències que els donava el Guillem. Tot i perdre el parcial per 21-18, es començava a veure un altre SAFA. Marxàvem al descans amb un 35-30 però seguíem al partit. El pitjor, el resultat.

Cal dir també que acumulant mala sort, estàvem sense el Roger ni el Carles, és a dir, sense cap dels nostres dos bases titulars. Bé el Carles estava però només un trosset... I tot i que ens va venir a ajudar el Jordi Rosell (un base júnior, gràcies Jordi) tot se'ns acumula.

Després de la mitja part, semblava que al tercer quart tornàvem a la puntuació baixa. El 12-12 de parcial feia que el partit es posés 47-42 a falta del darrer quart. encara hi havia esperança. 

Però al darrer quart vam posar-nos a tope. Un Víctor Carretero que estava a tot arreu, amb el Rodrigo ficant triples i el Guillem repartint i anotant ens vàrem posar per davant. Faltaven 2 minuts i anàvem 59-61. I llavors el seu base, mig alliberat però que no havia ficat ni una cistella en tot el partit, va i ens clava un triple!! 62-61 a falta de 1:05. Patiment. Després de dos tirs lliures errats per Maristes el Guillem sí que va provocar una falta i va ficar els seus dos: 63-62.

 

Ells amb precipitació fallen un altre atac i sembla que això ens va de cara. Falten 28 segons i estem atacant amb un punt per sobre. Però tampoc era el nostre dia. en fallarem una de cada 1000 però en aquesta ocasió el Guillem a falta de 10 segons va perdre la pilota amb la mala sort que en el contratac ells encistellen i fan un 2+1. 64-63 i falten 4 segons. El Bernat preparat per demanar el temps mort i preparar la darrera jugava però Maristes erra (i no sembla a propòsit) l'addicional i amb 4 segons no ens dona temps a arribar a cistella contrària...

Òbviament bajon terrible en acabar el partit. Equip com sempre solidari al màxim: animant al Guillem a tope! Qui no se la juga no pot fallar-la. Els pares i mares igual! I amics i amigues, com deia el follet tortuga Roger al final del partit quan tornàvem cap a casa: "Portem 7 partits a Copa, en queden 19. que preferim perdre com a Claret o com avui? Anem millorant dia a dia. Avui la sort no ha estat en cap moment al nostre costat, però arribaran les victòries i la millora de l'equip és clara". Totalment d'acord. L'afició només està decebuda si se juga malament o no ho donem tot a la pista. Res a recriminar. Ànims només. Pensar en el proper partit. No mirar enrera ni bloquejar-se per la dinàmica que portem fins ara. si hem pogut guanyar a UBSA i a Santa Coloma perquè no a la resta? Els resultats arribaran segur. només cal persistir!

Més que mai: SALUT, BÀSQUET i FORÇA SAFA!!

Sedis - 52 Escolapis Sarrià - 47

Encara no havíem tingut temps de fer la crònica del que va ser, tal vegada, el millor partit del que portem de temporada del Júnior Femení Interterritorial d'Escolapis Sarrià. Sí, com podeu veure en el marcador vàrem perdre de 5 punts, però el joc desplegat durant els quatre quarts ens el fan considerar així.

 

Vàrem tenir la sort que la Carla clemente tornava a l'equip amb una millora notable de la ma i podíem ser 9 jugadores davant un molt bon equip del Sedis a La Seu d'Urgell, club que té un equip a Primera Divisió Femenina i és tot un referent al bàsquet femení.

 

Amb tot això, també vàrem tenir la sort els que vàrem anar a La Seu de poder veure just abans del nostre partit com el nostre Infantil Femení Interterrotorial, entrenat pel Ferran, guanyava al Sedis La Seu per 49-65 en un partit molt ben jugat. Felicitats noies! Tenim bon bàsquet per sota del nostre júnior!!

Però tornem al partit. Tot el partit va ser molt igualat. els parcials així ho demostren: 16-17, 15-10, 6-11 i 16-9. De fet a falta de 3 minuts encara estàvem 2 punts per sobre: 43-45 i només llavors, amb un gran encert durant tot el partit de Sedis en el triple, un darrer triple les posava per davant: 46-45.

I partir d'allí el partit quasi es va acabar. els darrers dos minuts van ser un reguitzell de tirs lliures per Sedis (10 concretament) i el partti se'ns va escapar. Res a dir, molt bon partit i fantàstica direcció per part del David Díaz. Gràcies David per la bona feina i la confiança que generes a l'equip.

 

Tot i la derrota contra un gran equip com el Sedis La Seu, podem estar orgullosos de l'esforç realizat, la gran defensa, la intensitat en tots i cadascun dels quarts. La veritat va donar gust poder presenciar un partit net i esportiu per ambdues bandes amb un final incert i gaudint de bon bàsquet. La pujada a La Seu d'Urgell va valer la pena. Salut i bàsquet.

Artés - 74 SAFA Claror - 67

Ho sabíem. La pista d'Artés sempre ha estat una pista molt complicada. Aquest cop tampoc ha estat una excepció i, tot i haver estat força bé, especialment en la primera part al final hem acabat patint i caient a casa seva. Una derrota possible però l'actitud de l'equip ha estat bona i no hi ha massa similituds amb els anteriors dos partits.

Bon partit els dos primers quarts, aguantant les embestides de l'Artés. Parcials de 17-23 i de 14-14 ens posaven amb un 31-37 a la mitja part.

De nou un altre tercer quart dolent ofensivament (només 11 punts) feia capgirar l'avanatatge cap a l'equip local: 54-38. No estem fins de 3 punts i això ens penalitza. Ja entraran però els percenatges no són per tirar coets precisament. Si això li sumem 29 tirs lliures d'Artés versus 19 de SAFA i un parell de tècniques potser massa caseres, tot i un darrer quart molt equilibrat, parcial de 20-19, va fer que el resultat fos aquest -7 que veiem al marcador final.

Seguim! Sisplau, seguim! No abaixem el cap! Aquest cap de setmana nova oportunitat d'anar creixent i agafant el to contra el Girona a casa nostra. Ens hem de fer forts a casa. Però sense nervis, sense pressió i sí amb màxima concentració tots els quarts, tot el partit. Estem a Copa. Ningú va dir que seria fàcil. I lluitem cada partit. Si ho fem així l'encert tornarà i les victòries arribaran. No hi ha cap dubte. La lliga és llarga amb 14 equips i només portem 5 jornades de les 26! així que amunt i força bàsquet i força SAFA!