Tanquem la temporada!

Volem  tancar aquesta temporada amb la crònica del darrer partit però volem tancar amb alegria i orgull d'on hem arribat i com ha estat creixent l'equip, no amb una crònica d'una partit lleig i que poc s'assembla al bàsquet que han practicat les nostres noies (quan ens han deixat).

Us posem en situació per si no n'esteu al corrent. Molt merescudament i amb tots els inconvenients de les darreres lesions (Marta, Inés, Silvia) vam classificar-nos per la Final a 8 de Cadet promoció Barcelona. Això per si ja és un èxit total. Ara ens tocava jugar els quarts de final a partit únic al Pavelló de Virrei Amat. Ens tocava un vell conegut (vell però no tan vell perquè hi acabavèm de jugar dos partits) Minguella.

Ens sap greu dir-ho, però el partit va ser lleig, sense ritme, amb parades continuades i poc bàsquet. L'única emoció el resultat, ajustat durant tot el partit. Sempre a les cròniques amb el màxim respecte per les nostres rivals (no direm una mala paraula mai de les jugadores rivals) els veritables protagonistes que anés tot així van ser els dos senyors de la fotografia de sota! Estàvem contents de tenir, per fi, dos àrbitres en pista però si veritablement aquests són els bons àrbitres de la categoria que pot posar la Federació en una Final a 8 apaga y vamonos! Ja va ser lamentable la seva actuació que vàrem veure just abans amb el partit de Sant Sadurní - C.B. Prat, però el nostre partit contra Minguella va ser deplorable. Millor un de bo que dos de dolents i sense ganes. Fem-nos-ho mirar!

Equivocacions en indicar, fins i tot, el número de la jugadora en assenyalar les poques faltes personals que varen pitar; un dels àrbitres totalment inhibit del partit (devia tenir sopar, pressa o jo que sé); tot el partit caminant i xiulant a distància... En fi, lamentable espectacle. No direm que van afavorir a Minguella sino senzillament eren dolents, dolents, dolents. I clar quan el partit de bàsquet es transforma en partit de rugby on tot s'hi val, les nostres jugadores no tenen res a fer.

Poc més direm: que van donar la cara en tot moment i van lluitar fins el darrer segon. I el més important: no es va lesionar ningú que, amb el que es veia a la pista, tot ho feia pensar. El resultat, el de menys: 40-46. El marcador ja diu si es va poder jugar a bàsquet o no.

Però com dèiem volem tancar les cròniques de la temporada amb un sonriure i no amb una emprenyada. Primer de tot, mil gràcies, Guerreras!! Ens heu fet gaudir d'una temporada tornant a certa normalitat amb bon bàsquet i veient una evolució clara de l'equip. Amb coses a millorar? Segur que sí, però amb una progressió bona i que ens fa gaudir del bàsquet, que això és el més important, perdem o guanyem.

En segon lloc, mil gràcies al Ferran i al Quim, els nostres entrenadors. En un any complicat, en unes edats complicades i amb la dificultat que suposa entrar en un equip femení així, heu aconseguit la complicitat de l'equip, l'equip ha millorat i ha crescut i això segur que gran part és gràcies a vosaltres dos. Des del nostre modest punt de vista, sou diferents i complementaris, però com a espectadors hem gaudit de nou del bàsquet. Per cert, és la primera vegada (en tots els anys que portem a Escolapis) algú ens fa arribar un informe del nostre equip i de les nostres noies! Independentment del que ens depari el futur, gràcies pel present!!

I finalment, el Guerreras Fan Club! Què dir de tota la tropa (pares, mares, germans i germanes, amics i amigues) que dia rera dia feu costat a l'equip? Segurament aquesta cohesió i bon rotllo a l'equip també ve donat des de fora. Des del nostre incosbustible reportero David Mulas fins al darrer paellero de les team party. Des del primer pare o mare que est'à disposat a donar un cop de ma en els desplaçaments siguin on siguin fins al darrer germà o germana que anima a l'equip i el consola quan les coses no van bé. Sense això res seria igual.

Com dèiem no sabem què ens depararà el futur. Incerteses, indefinicions i poques coses clares com ja ens té acostumat el club a final de temporada. Però el que tenim clar és que el present és bo i també cal saber-lo valorar i gaudir. Així que una abraçada a tothom i esperem encara veure-us algun dia per la nostra Escola per acomiadar-nos i desitjar-nos bones vacances!