Dels pitjors partit de la temporada el que vàrem veure ahir a la tarda a casa nostra. Sentim començar la crònica així, però és le que hi ha. Sembla que quan juguem contra equips que es troben a la part baixa de la classificació guanyarem sense baixar de l'autocar, com deia fa anys un entrenador del Barça de futbol. I a primer catalana això no és així. tirant de tòpics podem dir que "lo mejor es el resultado".
Primer quart dolent dolent. Sense cap dinàmica de joc i encara no sabem ben bé com s'havia acabat el quart teníem un 20-15 al marcador. Alguna llum de l'Adrià Arqué amb dos triples consecutius que ens posaven pel davant i poca cosa més a dir.
El segon quart va fer que el primer ens semblés una meravella. Un lamentable 9-6 de parcial (sí, de parcial del tot el quart) feia que anéssim al descans amb un 29-21. Més enllà d'anar per davant el joc era desesperant pel públic, només animat per les inconsistències surrealistes de l'àrbitre que s'afegia a la festa.
I quan esperàvem que el tarcer quart sortiríem a decantar el partit al nostre favor un altre parcial de 12-16 feia que acabéssim el quart amb un 41-37 (marcador més de mitja part que de final de tercer quart) que deixava tot per decidir en el darrer periode. Si volem destacar alguna cosa per distreure'ns, l'esmatjada amb 2+1 del Dani Valdés que posava el 2-2 amb el Guillem Canaleta.
I parlant del Guillem Canaleta va aparèixer a l'inici del darrer periode. 7 punts consecutius (amb una altra esmatjada, la tercera) semblava que ens permetrien viure un final de partit tranquil amb el 48-40. Però ni així. Els supporters de SAFA Claror han vingut a aquest món a patir i ab un altre final caòtic vam deixar que BAM s'acostés tan sols a 3 punts a falta d'un minut i, de fet, va tneir el triple per empatar el partit. Per sort nostra no va entrar i amb u tir lliure de l'Adrià Arqué ens donava el marge de 4 punts per tancar el partit als darrers segons.
De moment el millor de tot és que portem un 15-4 liderant la classificació, seguits de Tàrrega que no afluixa amb un 14-5 (guanyant ahir també a Gaudí a casa). Això, juntament amb la victòria de Pardinyes a casa SESE ens allunya la resta de rivals a 3 i 4 victòries a falta de 7 partits per al final.
Ho tenim prou bé, però hem d'anar a casa de Tàrrega i SESE, i també a la difícil pista d'Escolapis. Hem de retornar al joc i la concentració del partits com Pardinyes (tot i perdre) o Gaudi. Aquell és el camí. Si no, amb un joc com el d'ahir se'ns acabarà la sort i queda poc marge de maniobra. Esperem poder recuperar també al Carles Reynals que el tenim entre cotons pel tema del turmell.
Propera setmana a casa de nou contra Lluïsos, una de les 4 derrotes que portem va ser amb ells. O sigui que no val a badar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada