Quin partit aquest passat dissabte a La Bordeta! Un partit d'aquells estranys amb un desenllaç no apte per cardíacs. Arrencàvem la jornada 18 amb una sortida fora de casa, sempre complicada, amb la baixa del Roger per febre i amb el Carles mig tocat del turmell del darrer partti i sense poder entrenar durant tota la setmana. Calia mantenir l'avantatge amb Tàrrega i aconseguir anar passant jornades, que el final ja es veu més aprop.
El partit va començar com ja comença a ser habitualment preocupant amb SAFA fent la migdia (hora perfecta a les 16.00 però que potser no caldria). Amb el 15-4 altre cop van saltar les alarmes i després del preceptiu temps mort en Víctor Carretero i el Rodrigo Pascual van posar en atac les coses una mica a lloc: parcial de 20-19 al primer quart i ja havíem tornat a entrar al partit.
Segon quart molt més equilibrat i regular. Un 15-19 de parcials ens permetia anar al descans amb un curt 35-38 en el marcador. Semblava que les coses s'havien reconduït però patíem pel tercer quart de no tenir una nova desconnexió a la pista.
Doncs res de res de desconnexió! Al contrari. Un quart que ja ens agradaria fer sempre: 16-23 molt ben jugats amb molta participació de tot l'equip i ajustant molt millor la defensa sobre el seu número 3 qu eportava tot el partit fent-nos mal de veritat. El marcador de 51-61 ens donava esperances, aquest cop sí, de tenir un final tranquil.
Va a ser que no! Entre el caos, les queixes, un arbitratge dolent dolent (no dic en contra perquè globlament no va ser així sino senzillament desesperant per ambdós equips) ens va descentrar i va permetre que JAC Sants creiés en la victòria. Llavors va sortir el Guillem al rescat (14 punts en aquest quart) amb un encert quasi perfecte en el tir lliure (15 de 18, un 83% d'efectivitat) va permetre estar a dalt tot i encaixar 30 punts en contra en aquest quart.
Però el marcador era ajustat i a falta de 10 segons amb 2 a dalt, un del pocs errors del Guillem en el tir va permetre a l'Oriol Buetas (qui sino) empatat el partit a 81. Restaven 1.9 segons i el Bernat va demanar temps mort. Ja ens vèiem abocats a una pròrroga doncs amb 1.9, tot i treure de camp ofensiu per poca cosa dona.
I llavors l'èxtasi. Mireu el vídeo un i altre cop que val la pena. En una jugada assajada, treu de banda l'Adrià cap a l'altre costat, rep Guillem i quasi amb un cop de dits li cedeix a Rodrigo, sí Rodrigo, Rodrigo que portava 0 de 5 en triples, Rodrigo que es tira una mandarina i Rodrigo que la clava netaaaaaaaaa!!! Brutal!!! Victòria. Infart a les grades!!!
I així arribem a la 14ª victòria de la temporada, la més patida, la més impactant i la que de moment ens permet seguir líders a falta de 8 partits del final de temporada. Hem de millorar, sí. No poden fer-nos 30 punts en el darrer quart, sí. No podem començar el partit desendollats, sí. Però guadim de la victòria encara que sigui uns moments i a posar-se a treballar. Dissabte està a prop. I això no para. Salut i bàsquet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada