Canovelles - 43 Escolapis Sarrià - 44

Sincerament, volíem esperar a tenir l'acta del partit per fer la crònica, però les emocions viscudes ens embarguen i, després de recuperar-nos de l'infart pensem que quasi que és millor fer-la ara i ja hi afegirem les dades més tècniques de l'acta.

El dia començava bé a Canovelles, celebrant l'aniversari de la Sonia a la terrassa del costat del pavelló (happy birthday to Sonia). Tot i no agradar-nos això del partit d'anada i tornada seguits amb el tema aquest no gaire racional de la bombolla fictícia, avui ens tocava de nou contra Canovelles. La veritat és que el pavelló fa goig i més quan podem jugar a pavelló sencer i no en les pistes transversals.

Ha començat el primer quart de manera ben estranya. Errades múltiples per ambdues bandes. Tres minuts de partit i el marcador seguia 0-0. El nostre joc no era especialment dolent: la defensa estava ben posada i les transicions en atac eren bones però no hi havia manera de fer una cistella. Errades múltiples de tot l'equip en cistelles senzille (penetracions, tirs sota cistella, safates en contratac...). No hi havia manera. El primer quart ha acabat amb un trist parcial de 8-8. En un partit normal amb un encert mitjà l'haguéssim tancat amb un 8-20 mínim.

Però llavors ha arribat el segon quart. Si el primer hem estat desancertades en atac, en aquest segon parcial hem seguit igual o pitjor però el desencert ens ha portat també ha badar en defensa. Només així s'entén el desastrós quart que hem jugat i el parcial que, encara bo, hem encqaixat: 12-2. Anàvem al descans amb males sensacions, mal marcador (20-10) i feina tindrien els nostres entrenenadors Ferran i Quim per poder gestionar l'equip a la mitja part. Gràcies al Toni Ruiz hem pogut recollir la imatge d ela sortida de les jugadores després del segon quart.

Remuntar 10 punts no sembalva impossible, però potser sí pel joc desplegat. A més 10 punts de 20 era una diferència significativa. Ens dobalven al marcador. Però les Guerreres es diuen així per alguna cosa i ja s'ha vist només arrencar el tercer quart que l'actitud havia canviat i la defensa tornava a ser la del partit de fa una setmana. Hem començat a acostar-nos en el marcador, tot i que quan ens posàvem a 3 o 4 punts Canovelles tornava a obrir un forat de 7 o 8. Però al final de quart ens hem posat només a 3 punts tot i la primera de les jugarretes de la taula: ens quedaven 10 segons i han posat en marxa el crono sense haver totcat la pilota! Tot i així a falta d'un quart 29-26, amb un parcial de 9-16 ens permetia tenir esperances de cara al darrer quart.

I darrer quart d'infart! Arrenquem amb el cenizo Oms dient ben tranquil·lament "espero que les noies juguin com el segon quart". Oms Style. Comencem amb una mica massa de precipitació i potser amb algunes decisions d'arbitratge dubtoses, però qure tampoc podem dir que intencionades doncs per la nostra percepció han estat per falta d'apreciació. El partit seguia movent-se amb entre el -5 i -8. Però quan el partit s'acostava al final i més complicat ho teníem, un triple de la Laia i una cistella de la Sofia ens han tornat a posar a dins!!

Després de diverses errades per ambudes parts finalment a falta de 1:12 la Carla Erroz en una meravellosa entrada ens posava per davant per primer cop en el partit 38-39!! Buff quin final!! Després d'un intercanvi de cistelles amb un 40-41 encara favorable la Laia ha tingut 2 tirs lliures i ha posat el segon!! 40-42 a falta de 32 segons!! Seguim! Atac de Canovelles i falta de la Gibi. Canovelles fica el segon tir lliura i el marcador s'ajusta: 41-42. Falten 12 segons i l'Aina Mir rep falta. 2 tirs lliures que falla però poc s'ha parlat el superebot que captura l'Aina llençar-se al terra, poden doblar la pilota i passar-li a la Laia que controla i rep falta. Falten 5 segons!!

La Laia falla el primer però fica el segon: 41-43!! Falten 5 segons i treuen de fons amb una passada dolenta que intercepta la Silvia Gibert però en la pilota dividida incomprensiblement l'arbitresa pita falta!! 41-42, resta 1.7 segons i Canovelles té 2 tirs. Oooooooh. Molt bé Canovelles. anota les dos tirs lliures i empata el partit i aquí el desconcert final!! Clarament en el vídeo de twitch es veu al Ferran Màrquez abans de tirar el seogn tir lliure dient a la taula que si anoten vol temps mort per poder treure de camp ofensiu però la taula passa de tot i no avisa!!!! Increïble!! Mentrestant les nostres noies treuen sobre la Laia i Canovelles de manera incomprensible també fa falta sobre la Laia!!! 43-43 i mentre el Ferran no s'ho pot arribar a explicar i està indignat, la Laia té dos tirs lliures a falta de dècimes!!

El públic pitant, aquí està el partit, i la Laia falla el primer! Com a mínim tenim la prórroga assegurada. Però llença el segon i entra!! (No direm com entra, però entraaaaaaaaa!!). S'acaba el partit. L'equip és una pinya. La Marta Estevan salta amb croses i tot! Festival!! Quin patir!

Us recomanem veure l'inestimable gravació de Twitch del David Mulas perquè tot i haver-ho viscut en directe emociona. Gran feina David dia rera dia (https://www.twitch.tv/epsbasquet). També volem donar-li les gràcies a l'Ale Bonmatí per vneir a donar suport!!

Ara a la tarda amb una mica més de calma i per tancar el dia, alguns aprenentatges noies!

1. Veieu perquè són importants els tirs lliures?? (ja posarem l'estadística però n'hem errat un munt altre cop).
2. A falta de 5 segons i estant la pilota a l'altra banda del camp amb 2 punts amunt, no calia anar a disputar la pilota (no era falta, d'acord, però calia?)
3. sort que sempre hi ha amigues que a falta de 1.7 segons i traient de fons ens fan falta a nosaltres. això és justícia divina pel temps mort que ens han trolat.

SALUT I BÀSQUET!! 

Afegim la taula ara que ens ha arribat l'acta

#	Nom	Q1	Q2	Q3	Q4	TOTAL
4	Laura	2				2
6	Laia	2		4	6	12
8	Oona					0
9	Silvia G.	2		7	5	14
10	Silvia M.					0
11	Carlota			3		3
12	Carla		1		5	6
13	Aina R.					0
14	Sofia		1		2	3
19	Inés		2			2
20	Aina M.			2		2
	ESCOLAPIS	6	4	16	18	44
	CANOVELLES	6	14	9	14	43

i confirmem: 19 tirs lliures errats!! Això vol dir 7/26, un 27% d'encert. Només que haguéssim fet un 50% d'encert haguéssim guanyat de 7 punts... aquí ho deixo!

Avui també les nostres mini femenines!!

Després d'un cap de setmana intens de bàsquet a Escolapis Sarrià on hem pogut gaudir aquest dissabte de la gran victòria de les nostres cadet femenines contra Canovelles 74-41 (veure crònica) i del nostre Sénior A masculí de Copa Catalunya contra Mollerussa 86-72 (veure crònica), aquest diumenge hem tingut l'oportunitat de seguir a les més joves: el nostre mini femení. Ens havien dit que aquest equip promet. La veritat és que avui les hem vist jugar i ha estat una gran alegria veure el joc desplegat.

I jugàvem a casa de Lluïsos, un club amb una gran tradició de bàsquet i amb molt bons equips tant en categoria masculina com femenina. A més, avui estàvem en quadre: només teníem 7 jugadores i les nostres rivals estaven al complert, amb 12. Si això no fos poc, avui començava la segona fase amb rivals noves.

Hem començat molt fortes. Amb un primer 5 titular format per la Fiona, la Meri, la Carla, l'Ale i la Berta,  hem aconseguit un primer parcial de 3-11. El segon parcial ha estat més igualat però gràcies al triple de la Carla Pineda i als tirs lliures de Naira Monferrer hem aconseguit guanyar també el segon periode: 6-8.

El tercer i quart periodes abans d'arribar a la mitja part han estat força similars i també tots dos favorables a Escolapis Sarrià: 4-6 i 6-8, cosa que ha fet que ens anéssim al descans amb un còmode avantatge de +14: 19-33.

Després de la pausa sembla que hem agafat forces i el 5è quart ha estat un altre recital de les nostres noies. Aquí cal destacar una Ale Casals que amb 8 punts ha demostrat encert des de totes les posicions, i no només amb la seva alçada sino amb tirs de 3, de 2 i de tir lliure. Fantàstica. Tot això ens ha portat a un altre parcila de 5-12, que semblava que acabava de trencar el partit: 24-45.

Si això no era prou, les companyes han demostrat en el sisè quart que no es quedaven enrera i han posat un altre 2-15 de parcial per si quedava algun dubte del gran joc desplegat. Amb un 26-60 entràvem en els dos darrers quarts.

El penúltim peridoe ha estat un festival de cistelles per ambdues bandes. Quin parcial en 6 minuts de temps corregut!! Però cal dir-ho un altre parcial alsarró: 15-19 i un marcador que semblava que el tancarem: 41-79.

Finalment així ha estat amb un darrer parcial de 2-17 (aquestes noies sembla que no es cansin mai tot i ser només 7) i posar un marcador final de 43-96 real que per haver estat tancat a +50 ha quedat amb un marcador oficial de 43-93. 

Un partit molt bonic, ben jugat i molt esportiu, que això també és important. Felicitats a tot l'equip als entrenadors, la Moni i el Guillem. Realment la pedrera d'Escolapis Sarrià està assegurada! Salut i bàsquet.

Escolapis Sarrià - 86 Mollerussa - 72

Quarta victòria d'aquest 2022 del Sénior A d'Escolapis Sarrià. Aquest cop contra un rival directe, el C.B. Mollerussa, on a l'anada ja vàrem caure per 4 punts a la pròrroga. Partit important per confirmar que estem a la part alta de la classificació, fent un inici de segona volta impecable.

El partit s'ha guanyat a la defensa però tenint un atac molt ben treballat. Mollerussa és el millor equip de la Lliga en quant anotació i aquest cop hem aconseguit deixar per sota del seus percentatges habitual. Cal destacar en aquest aspecte una tasca a vegades poc agraïda però clau de tot l'equip però en especial del Xabi Gómez i Guillem Canaleta, fent defenses perfectes als exteriors de Mollerussa.

Cal destacar també la gran feina en quant a pivots del Gerard Díaz i Albert Augé, en la difícil tasca de parar al Serigne Addu Nguedd, que ens va fer molt de mal a casa seva. Però també cal destacar la tasca rebotejadora del Gerard, Guille Pascual i Albert amb 5, 4 i 11 rebots, en especial d'aquest darrer doncs amb 6 rebots ofensius ens va permetre jugar segones i terceres oportunitats en atac claus.

Per altra banda, també vàrem tenir un punt de sort (que cal buscar-la) doncs en Serigne es va carregar aviat de 3 faltes personals. I parlant de faltes personals, aquest cop sí cal esmentar el lamentable arbitratge rebut, sobretot per un dels àrbitres. Aquest cop que hem guanyat, val la pena dir-ho ja que així no sembla que serveixi d'excusa. Però el nombre de faltes assenyalades, algunes decisions incomprensibles i la diferència de criteri a ambdues bandes fan que cataloguem l'arbitratge no com a dolent sino molt pitjor com a tendenciós, cosa que, en una Copa Catalunya que es valori, ens sembla del tot innaceptable.

Tot i la persecució rebuda, el Xavi Assalit va estar d'excel·lent en els 13 minuts que va poder jugar: 15 punts, sense error en cistelles de tir lliure i de 2 punts. Altre cop un partit d'alt nivell pel Martí Fonollosa, que ja ens hi esta acostumant, amb 21 punts i també sense error en tir de 2 i d'un punt i triples en moments claus.

Però si busquem un partit rodó, amb la responsabilitat que va haver d'assumir durant molts minuts degut a la càrrega de faltes del Xavi Assalit, va ser el Víctor Villarreal. Va dirigir l'equip amb sobrietat, aportant, a més, 9 punts.

En fi, en general un altre partit sòlid, de caràcter i amb un equip que, si segueix aquesta tònica, tot sembla indicar que anirem cap amunt. De fet ja hi som, aconseguint la desena victòria, per 4 derrotes, i 4t classificats empatats amb IPSI i amb dos partits pendents (Tàrrega i Espayol). 

Aprofitem per recordar als seguidors que la propera setmana no hi ha partit i que se jugarà el dijous 24 a les 21.30 a casa del Vedruna, on esperem seguir mantenint la bona ratxa de resultats i de joc. Salut i bàsquet.

Escolapis Sarrià 74 Canovelles 41

Torna el bàsquet femení a Can Colapi i després de 2 mesos sense poder jugar avui començàvem la segona fase del nostre cadet femení de promoció a casa contra el Canovelles. Ja havíem tingut l'oportunitat de jugar contra elles la passada temprada i no havíem sortit gaire ben parades (veure crònica) en cap dels dos partits, perdent per 19 i 17 punts.

Avui teníem les baixes de la Sofia González i també de la Marta Estevan, que es va lesionar en l'entrenament de dijous (ànims Marta). La part positiva era el debut de la Inés Guitart (benvinguda Inés!). Així que calia veure com afrontàvem aquest primer partit després de tant de temps sense competir.

Hem començat molt bé el partit, amb bona circulació de pilota i clarividència en atac. Això ens ha fet posar-nos 10-3, fet que ha obligat a l'entrenadora de Canovelles a haver de demanar el seu primer temps mort. Després d'això s'han produït algunes errades en les passades i algunes pèrdues que han donat ales a Canovelles per acostar-se en cistelles de contratac. Tot i així en acabat amb bones sensacions el primer quart amb un 13-9 favorable.

Tot i que en el primer quaret hem vist, per ambdues bandes, una mica de falta de ritme de competició en el segon ens hem acabat de posar les piles. Amb un joc coral en atac i bon ajustament defensiu hem començat a obrir el marcador. Després de mirar el marcador i veure que en 4 minuts ens havíem posat 26-11, Canovelles ha canviat a defensa en zona per intentar contrarrestar l'excel·lent atac d'Escolapis Sarrià. Però 2 triples consecutius de la Laia Canaleta i l'Aina Ruiz han desmuntat l'estratègia rival. Un parcial de 22-9 ha fet que anéssim cap al descans amb un +17 (35-18) i, per sobre de tot, amb una sensació de solidesa impressionant.

Però el partit no s'havia acabat. Només estàvem a la meitat i Canovelles ha sortit en el tercer quart a intentar entrar en el partit. Així doncs el primer 5 minuts de quart han estta de lluita constant. Canovelles ha endurit i intensificat la seva defensa però tampoc acabaven de remuntar en el partit. Un quart molt lluitat que amb un bon rush final de la retornada Carla Erroz (amb 6 punts) ens ha permès mantenir l'avantatge i fins i tot tancar el parcial amb un 12-11 favorable, cosa que deixava el marcador en un 47-29.

La resistència que li quedava a Canovelles s'ha vist escapçada a l'inici del darrer quart on, de nou, la Laia i l'Aina ruiz han tornat a posar 2 triples i eixamplar el marcador que per minuts que passaven ja es veia insalvable. Amb tota la rotació complerta de les 10 jugadores avui l'equip no tan sols ha mantingut sino augmentat l'avantatge fins aportar-lo al +33 final. Tot i que totes les nostres jugadores avui han fet un partit espectacular, cal cestacar un altre quart memorable de la Silvia Gibert tant en defesna com en atac que ha permès que tanqués el seu score personal en 20 punts.

Grans sensacions en aquesta represa i bon joc de les nostres noies. Segur que gran part de la culpa de tot això està en els bons entrenaments i la ma del Ferran Márquez com a primer entrenador que ha sabut trobar el millor de cadascuna de les nostres jugadores. a seguir així que això només acaba de començar.

#	Nom	Q1	Q2	Q3	Q4	TOTAL
4	Laura				2	2
6	Laia	1	5		3	9
8	Oona	2	2	2	2	8
9	Silvia G.	4	7	2	7	20
10	Silvia M.	2			2	4
11	Carlota	4	2	2	4	12
12	Carla			6		6
13	Aina R.		4		6	10
19	Inés		2			2
20	Aina M.				1	1
	ESCOLAPIS	13	22	12	27	74
	CANOVELLES	9	9	11	12	41

Remuntada èpica!!

Aquest dissabte teníem el segon partit de la segona volta contra AESE. A l'anada havíem guanyat amb solvència a casa seva i veníem d'una bona victòria a casa de Ramon Llull. Però teníem la baixa del Martí Fonollosa, així que a veure com aniria tot. Però abans de tot, una primera paraula de condol pel Xabi Gómez per traspàs del seu pare. Ànims company.

I va començar el partit una mica atropellat. Atropellat per dir quelcom. Sembla que no juguem a casa nostra doncs el nivell d'encert al primer quart va ser força justet: 9 punts en els primers 8 minuts i sense fer cap quart espectacular AESE es va posar 11-16 pràcticament en el darrer minut. Sort del final del quart que encara vàrem poder ajustar a un 15-16 de parcial però amb sensacions rares.

Però el desastre es va produir al segon quart. Arrenca el quart i encara no ens hem posat a la pista i ens han clavat 2 triples. quan vam mirar on érem ja havia caigut el tercer i pam: 15-25!! Després de la corresponent bronca del Paco (imaginem) vàrem seguir amb un quart per oblidar. Fins i tot les del cadet femení que estaven a la grada animant (la Laia i la Marta) es preguntaven com era que un sénior A d'Escolapis era incapaç de seguir ni un sol tall! I clar quan un equip està crescut i l'altre no hi és tot entra. Amb un encert extraordinari per part d'AESE es van cascar un 0-19 de parcial. I el més preocupant és que amb el amb el 15-35 no es veia canvi: tirs sense posició i precipitats, entrades sense espai i la defensa de vacances. El desastre es va tancat amb un parcial de 9-30 que ens feia anat capcots cap el vestuari amb un -22: 24-46.

La sortida del vestuari va ser rebuda amb forts aplaudiments d'ànim de l'afició. Quedava mitja part i calia arrencar bé el tercer quart per donar una altra imatge, remuntéssim o no el partit. Cal dir que així va ser. Vàrem començar l'atac amb criteri i bons tirs: en Josep Alet i en Marcel Ninot donaven solidesa en atac i la defensa havia tornat de la migdiada. Tot i que AESE va seguir atacant bé durant els primers 5 minuts del quarts Escolapis Sarrià havia tornat a la pista. I tot i que fins llavors continuàvem estant a -20, hi havia una altra intensitat. El final del 3r quart va ser força apoteòsic: bona defensa, intensitat i un Xavi Assalit encertadíssim (17 punts pràcticament consecutius ben recolzats per 5 punts del Xabi Gomez) vanfer tancar el quart amb -5: 57-62. Un parcial de 33-16 deixava les coses més que igualdades de cara al darrer quart.

La dinàmica havia canviat! I en un minut estàvem empatats. Un triple de qui sino, del Xavi Assalit, i una defensa pressionant del Guillem Canaleta i posterior cistella posaven el partit 62-62. I a partir d'aquí a seguir picant pedra. AESE no es rendia però una cistella del Víctor Villarreal i tres triples del matexi Víctor, el Guillem i, qui sino, el Xavi Omnipresent Assalit, ens donaven el primer avantatge significatiu del partit: 75-68 a falta de 5 minuts.

Això no s'havia acabat! A falta de 2 minuts AESE s'havia posat de nou a un punt 80-79. Però aquest partit no ens el podíem deixar perdre, després de la gran remuntada. Amb un joc coral d'en Marcel, en Xabi Gomez i, qui sino, el Xavi Assalit, vam poder tancar la victòria amb un 91-87. I després de tot això cal dir: quin patiment, cabrons!!

A la mitja part pensàvem que això seria un funeral però finalment vam poder tancar el partit tal i com l'havíem imaginat: celebrant el 30 aniversari de l'Àlex Pallejà amb una victòria, amb alegria i una bona mantejada. Per si pensem en equip, una persona que sempre està allí, recolzant, animant en els bons i mals moments és el nostre "Palle". Així que merescuda mantejada i bon final.