Escolapis Sarrià - 37 Canovelles - 54

Sap greu el retard en les cròniques però, com tot aquest any, les dades ens arriben tard. EL no poder assistir als partits i haver d'extreure la informació entre actes i imatges, compliquen encara més la labor del cronista esportiu. Vagin per endavant les disculpes.

I seguim amb circumstàncies complicades. Partit complicat a casa contra Canovelles. Les anades i tornades seguides no afavoreixen tampoc les dinàmiques per l'equip que perd. A més, això li havíem de sumar les baixes de la Laia Canaleta i la Carlota Oms per confinament, I per acabar-ho seguim tenint a la Silvia Mulas entre cotons amb els seus problemes físics. amb tot aquest panorama encaràvem el partit el dissabte 24 d'abril a casa.

I les coses és difícil que canviin d'un dia per un altre. Un primer quart complicat de nou, amb un parcial de 9-19, feia que ja comencéssim a jugar a contracorrent. Creiem que l'equip, en una temporada més que rara i sense ritme, encara no s'ha acostumat al format 4 quarts de 10 minuts, que exigeixen una despesa física molt superior als famosos 8 quarts de 5 minuts. Si, a més, li sumem que no veiem l'equip precisament sobrat de forma física (perdoneu però algú ho havia de dir) és dona la tormenta perfecte per acabar perdent el quart de 10 punts.

Però, som un equip de lluitadores i epr alguna cosa els hi diuen les Guerreras. Amb un esforç important, tot i la reduïda rotació, el segon quart ens vàrem acostar millorant molt el nostre atac (9 punts en el primer quart i 15 en el segon) i també defensant molt millor. Parcial favorable de 15-11 i anar cap al descans amb un marcador de 24-30 donava cert marge per l'esperança.

El tercer quart va estar lluitat. No el vàrem guanyar però vàrem mantenir les espases en alt. Parcial molt curt de 7-9 mantenia un marcador encara possible: 31-39. Sense fer un quart per tirar coets, fer 7 punts a casa nostra és un bagatge molt curt si volem anar a pel partit , vàrem mantenir la intensitat i la lluita en defensa.

No sabem si per esgotament, per concentració o per una mica de tot plegat, però el darrer quart va ser per oblidar. Més enllà del parcial de 6-18, que ja ho diu tot, cal reconèixer que Canovelles ens va passar per sobre. Només dues cistelles en joc i dos puntets (de 4 intents) de tirs lliures. Molt poca cosa per poder tenir opcions. al final el conegut 37-54, un -17 molt similar al partit d'anada.

Què podem fer? Doncs prémer l'accelerador perquè, encara que sembli complicat, el calendari ens afavoreix. Pensem. Vistos la resta de resultats, si ara ens toqués enfrontar-nos al Mataró, el nostre etern rival, estaríem fotuts no, el següent. Però, a més d'haver tingut una setmana de descans i poder recuperar jugadores, ara ens toquen dos partits contra Bufalà. Bufalà, pel que podem apreciar a la taula classificatòria de la minilliga, sembla un equip del nostre nivell actual i hem d'anar a Badalona a guanyar i a seguir millorant el nostre joc, la nostra confiança i el nostre nivell físic.

Només si entrenem bé i afrontem els dos propers partits amb millor to, podrem tenir certes garanties d'arribar a final de la Lliga a recuperar el nostre nivell i seguint adaptant-nos a la catagoria. Recordem que som cadets de primer any i aquest sempre és l'any complicat d'iniciació. Així que força, cap amunt i endavant!!