Remuntada èpica!!

Aquest dissabte teníem el segon partit de la segona volta contra AESE. A l'anada havíem guanyat amb solvència a casa seva i veníem d'una bona victòria a casa de Ramon Llull. Però teníem la baixa del Martí Fonollosa, així que a veure com aniria tot. Però abans de tot, una primera paraula de condol pel Xabi Gómez per traspàs del seu pare. Ànims company.

I va començar el partit una mica atropellat. Atropellat per dir quelcom. Sembla que no juguem a casa nostra doncs el nivell d'encert al primer quart va ser força justet: 9 punts en els primers 8 minuts i sense fer cap quart espectacular AESE es va posar 11-16 pràcticament en el darrer minut. Sort del final del quart que encara vàrem poder ajustar a un 15-16 de parcial però amb sensacions rares.

Però el desastre es va produir al segon quart. Arrenca el quart i encara no ens hem posat a la pista i ens han clavat 2 triples. quan vam mirar on érem ja havia caigut el tercer i pam: 15-25!! Després de la corresponent bronca del Paco (imaginem) vàrem seguir amb un quart per oblidar. Fins i tot les del cadet femení que estaven a la grada animant (la Laia i la Marta) es preguntaven com era que un sénior A d'Escolapis era incapaç de seguir ni un sol tall! I clar quan un equip està crescut i l'altre no hi és tot entra. Amb un encert extraordinari per part d'AESE es van cascar un 0-19 de parcial. I el més preocupant és que amb el amb el 15-35 no es veia canvi: tirs sense posició i precipitats, entrades sense espai i la defensa de vacances. El desastre es va tancat amb un parcial de 9-30 que ens feia anat capcots cap el vestuari amb un -22: 24-46.

La sortida del vestuari va ser rebuda amb forts aplaudiments d'ànim de l'afició. Quedava mitja part i calia arrencar bé el tercer quart per donar una altra imatge, remuntéssim o no el partit. Cal dir que així va ser. Vàrem començar l'atac amb criteri i bons tirs: en Josep Alet i en Marcel Ninot donaven solidesa en atac i la defensa havia tornat de la migdiada. Tot i que AESE va seguir atacant bé durant els primers 5 minuts del quarts Escolapis Sarrià havia tornat a la pista. I tot i que fins llavors continuàvem estant a -20, hi havia una altra intensitat. El final del 3r quart va ser força apoteòsic: bona defensa, intensitat i un Xavi Assalit encertadíssim (17 punts pràcticament consecutius ben recolzats per 5 punts del Xabi Gomez) vanfer tancar el quart amb -5: 57-62. Un parcial de 33-16 deixava les coses més que igualdades de cara al darrer quart.

La dinàmica havia canviat! I en un minut estàvem empatats. Un triple de qui sino, del Xavi Assalit, i una defensa pressionant del Guillem Canaleta i posterior cistella posaven el partit 62-62. I a partir d'aquí a seguir picant pedra. AESE no es rendia però una cistella del Víctor Villarreal i tres triples del matexi Víctor, el Guillem i, qui sino, el Xavi Omnipresent Assalit, ens donaven el primer avantatge significatiu del partit: 75-68 a falta de 5 minuts.

Això no s'havia acabat! A falta de 2 minuts AESE s'havia posat de nou a un punt 80-79. Però aquest partit no ens el podíem deixar perdre, després de la gran remuntada. Amb un joc coral d'en Marcel, en Xabi Gomez i, qui sino, el Xavi Assalit, vam poder tancar la victòria amb un 91-87. I després de tot això cal dir: quin patiment, cabrons!!

A la mitja part pensàvem que això seria un funeral però finalment vam poder tancar el partit tal i com l'havíem imaginat: celebrant el 30 aniversari de l'Àlex Pallejà amb una victòria, amb alegria i una bona mantejada. Per si pensem en equip, una persona que sempre està allí, recolzant, animant en els bons i mals moments és el nostre "Palle". Així que merescuda mantejada i bon final.