Potser pensàveu que després d'un partit que hem perdut per 12 punts (54-66) faríem un cronica decebedora indicant un mal partit de les nostres noies d'Escolapis Sarrià. Doncs no! Ben bé al contrari. Cal destacar que vàrem fer un bon partit, un partit d'exigència màxima, contra un molt bon equip, on només vàrem tenir un quart fluix i ja se sap que en aquestes categories això no es perodna. Però, pel que vàrem pdoer veure a la pista, un partit jugat de poder a poder i vàrem veure crèixer a l'equip.
Primer de tot, cal dir que el primer quart és, amb diferència, el millor quart que hem jugat en tot el que portem de temporada. Un primer quart per emmarcar. Claredat d'idees en atac, la pausa i la paciència necessària i bona defensa i bon treball col·lecctiu. què més es pot demanar? Doncs un així va sortir el parcial de 20-17 amb un bàsquet d'alt nivell per ambdues bandes.
I després d'un fantàstic començament, vàrem col·lapsar!! Un segon quart horrible, aflorant una gran part dels nostres defectes que ja tenñiem oblidats: pèrdues en sacades de banda, males passades amb precipitació, poc rebot defensiu... I contra diagonal Mar això es paga amb contratac ben correguts i desbordades en defenses mal posiciones. el parcial de 6-22 ho diu tot. Marxar al descans amb un 26-39 sap greu més que res pel bon joc desplegat al primer quart.Vàrem tornar. Vàrem tornar al tercer quart a jugar. Però les diferències pesen. el parcial de 15-19 en contra encara va obrir una mica més l'escletxa ja poc salvable en el marcador. Si això li sumem que, tot i jugar bé i posar a Diagonal Mar al límit i amb bandera ben aviat, fallem estrepitosament en els tirs lliures (durant tot el partit vàrem fallar 17 tirs lliures!! Potser ens ho fem mirar, no?) es normal no poder eixugar la diferència tot i el bon joc. 41-58 ens donava només per seguir competint contra un bon equip. Aixi va ser.Un darrer quart on ja s'acumulava el cansament, el vàrem competir fins a l'extenuació. molt bé noies. Darrer quart guanyat per 13-8 que deixava el marcador en un 54-66 definitiu que, des del nostre punt de vist, reflecteix el que va pasar al partit i és completament just però no és la distància que hi ha entre aquests dos equips, per nosaltres, els millor del grup.
No hi ha temps per lamentacions. Tan sols temps per millorar i seguir endavant. Mirem els propers partits i aneu a per totes com feu sempre, Guerreras. No tenim cap dubte que podem quedar segones en aquesta primera fase i que això ens donarà l'oportunitat de jugar a la segona contra les millors. Així que a per la Penya el proper partit, a per IPSI i a per Lima Horta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada