Bon partit, mal final. Amb aquesta frase podríem fer la conclusió d'un molt bon partit jugat per Escolapis Sarrià aquest passat dissabte contra Ciutat Vella, segons classificats. Tres quarts i mig jugats de poder a poder amb un final amb un punt de mala sort i de desesperació ens varen fer caure davant d'un molt bon equip per una diferència que enganya en quan al joc mostrat.
Però comencem pel principi. Un primer quart intens no, el següent. diferències mínimes al marcador i lluita a tot arreu. Escolapis Sarrià fent mans i mànigues per defensar les torres de Ciutat Vella i corrent sempre que es podia. Bon quart, equilibrat i coral. Tot i així 14-17. Això no havia fet més que començar.
El segon quart va seguir la mateixa línia d'intensitat. Tot i que en certs moments va semblar que podíem obrir una escletxa al marcador, un parcial de 9-0 posava el 25-20 de resultat, i el Ramon Espuña, quasi tot sol, va tornar a posar les coses igualades. Total: gran quart, parcial de 25-19 i marxant al descans amb bones sensacions amb un just 39-36.
I llavors va arrencar un espectacular tercer quart. en un tres i no res vàrem fer un 4-0 i basant-nos amb un joc defensiu molt bo i un Martí Fonollà desdoblant-se en atac i defensa (per destacar-ne un) semblava que trencàvem el marcador: 50-41. No va ser així perquè Ciutat Vella va parar el partit i la resta del quart va ser igualat, però el 18-13 de parcial i el 57-49 al final del tercer periode donava bones espectatives a Escolapis Sarrià.
Però el darrer quart va ser fatídic per nosaltres. Primer dir que en Martí se'ns va lesionar i ,tot i provar-se, no va poder tornar al camp. Pèrdua sensible. I junt amb això després d'una acció desafortunada amb una lesió d'un jugador de Ciutat Vella, que va tenir parat el partit força estona van perdre la claredat que tenñiem al partit. I del 57-54 a falta de 7 minuts del final,vàrem passar al 61- 69 en 4 minuts. I Escolapis Sarrià una cosa que de moment no li hem vist és saber jugar amb el marcador en contra. En els 3 minuts que quedaven, vàrem perdre el que ens havia permès arribar fins allí: el joc equilibrat, el joc d'equip. I finalment vàrem caure pel ja conegut 66-77.
Quedem-nos amb la part positiva: vàrem estar millor que Ciutat Vella durant més de 3 quarts de partit. Però també amb la negativa: quan les coses es posen malament, cal serenor i seguir apostant pel que fèiem bé fins al moment. Fàcil dir-ho, difícil fer-ho dins la pista. Propera setmana partit a casa IPSI i a seguir lluitant per mantenir la tercera plaça, que tenim compartida actualment amb Mollerussa i Lluïsos. Tenim fe, tenim marge de millora i podem crèixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada