Maristes Lleida - 55 Escolapis Sarrià - 64

Aquest cop començarem la crònica pel final: Jan Alba, Guillem Canaleta, Álex Miguel, Bernat Pardo, Jacobo Garcia-Rojas, Bruno Pignieri i Lucas Bonmatí. Gràcies pel vostre compromís, per l'esforç, per un gran partit i, per sobre de tot, com deia al final del partit un dels membres de la taula, per ser grans persones i el comportament exhibit. Després del que ens van arribar a pegar quin comportament més exemplar.

I és que en camps com aquest és on l'equip creix i els jugadors fan equip. Bona lliçó de bàsquet, de comportament i també felicitar als entrenadors per cm van saber portar el partit. No era fàcil ni senzill no entrar en el joc marrullero que els mateixos entrenadors de l'equip contrari provocaven.

I és que el partit el vàrem jugar sabent-lo llegir molt bé. Un primer quart amb un 17-19 que no reflexava el bon joc que ja estàvem fent. Ja en aquest primer periode el que ens temíem en aquestes contrades: un àrbitre completament inhibit del joc i encara sort que el segon pitava força coses.

Però un segon quart meravellós no el va poder parar ni les faltes continuades no pitades ni el lamentable espectacle arbitral: 9-23. L'equip no entrava en provocacions i jugava a bàsquet. Això ja ho diu tot. Així que marxàvem al descans amb un clar 26-42, un +16 que ens donava un bon coixí.

Sempre acostumem a fer unes horribles terceres parts i més fora de casa. Però aquest cop sabíem el que ens jugàvem si anavem a un final igualat. Seria un robatori en primera ordre. Així que van fer un altre quart aguantant les destralades, les empentes, les trabanquetes i el que fes falta per guanyar-lo 4-12 i obrint un +24 al marcador: 30-54. Fantàstic.

I ja sabíem què passaria el darrer quart però mai ens hauríem imaginat un espectacle tant lamentable des de la banqueta, passant pel jugadors i acabant pels àrbitres. Si algú de la Federació pogués veure aquest partit aquests àrbitres no haurien de pitar mai més a la vida a Interterritorial. És indigne. Però remuntar 24 punts era una tasca impossible. Ens haurien de matar i tot i que va faltar poc amb provocacions incloses a les quals no vàrem entrar a ni una. Fins i tot la taula d'anotació deia als entrenadors el que havíem rebut. Res, mirem el resultat i gaudim d'una victòria en un camp on de veritat segurament pocs sortiran vius, i això en aquesta ocasió és clarament literal.

Un dels entrenadors de Maristes Lleida a casa nostra a l'anada va dir desp´res de pitar-li una tècnica: "Ja vindreu a Lleida ja!!". Doncs ja hem vingut i sense cap sortida de to marxem com a senyors i amb una victòria sota el braç, la novena d ela temporada.

Per acabar no volem deixar passar l'ocasió de posar dues fotos, molt ben trobades, que ens ha fet arribar el Marc: Grada local versus Grada visitant. Però quina grada visitant!! Cridava més que la local... Que n'aprenguin!!!