diumenge, 12 de gener del 2020

C.N.Tàrrega - 46 Escolapis Sarrià - 61

Primer partit després de Nadal (si no comptem l'amistós del Manou). Aquest dissabte a les 6.00 de la tarda a una freda Tàrrega tornava la Lliga en el seogn partit de la segona volta, el dotzè partit de la Lliga. Un partit d'entrada assequible, doncs el C.N. Tàrrega va cuer i no ha guanyat cap partit fins al moment. De totes maneres recorod que nosaltres som experts en donar vidilla... si no ho creieu, recordem l'any passat.


Un partit de llums i ombres. Sobretot ombres quan just a punt de començar el partit vam patir una amagada general que va retardar l'inici del primer quart. Una altra preocupació en aquests partits és el nivell arbitral. Ja ens va passar el passat any que quan juguem a comarques els àrbitres acostumen a ser "caserillus caserillus". Així que calia aplicar-se perquè aquest partit no es podia perdre.


Després que el Pedro, el Xavi i un servidor anessin a la recerca del desfibrilador pelq ue podia passar, va començar el partit. Un primer quart força bo per la nostra part, assecant al rival i mantenint un bon to ofesiu. Parcial de 8-21 i les coses pintaven bé.


El segon quart va ser una altra cosa. La veritat és que seguia el nefast arbitratge (per cert, ens van pitar 5 tècniques!!! Quin equip que tenim no??) dolent i parcial i la nostra defesna i atac van baixar. L'atac culpa de que seguim sense solucions per atacar una zona. Tàrrega es va posar en zona i així fins al final de partit. Lleig lleig. Un quart sense bàsquet va acabar amb un paupèrrim 12-12, així que manteníem un còmode marcador al descans: 20-33.


Després de la mitja part un quart encara més horrible. Fins i tot el Borja es va enfadar. Van sortir a ritme caribeño com si no haguéssim après res del partit del Masnou. Sense fer res de l'altre món Tàrrega va guanyar el quart per 15-11 amb un recital de mal joc nostre, nefast arbitratge, infraccions múltiples amb passos, dobles i faltes no pitades. Tot i així sense fer gaire res encara estàvem 35-44. Allò que diuen de "lo mejor el resultado".

Per anar acabant un darrer quart que quan ens vàrem posar una mica, només una mica, les piles, vam marxar en el marcador i, de fet, vam aconseguir la màxima diferència del partit amb un +15 just al final. Feina feta. Lliçó esperem que apresa pel partit d'aquí a dues setmanses a Lleida i ara a treballar i tornar a agafar ritme que sino vindrà SESE i ens passarà per sobre sense despentinar-se.

Aprofitem per felicitar a l'Àlex Miguel que aquest dissabte feina 18 anys! Li podem dedicar la victòria, la vuitena de la temporada en 12 partit. Ens mantenim a la part alta de la classificació.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada