Escolapis Sarrià - 74 Mataró - 50

Impressionant. L'altre dia a casa Front Marítim ja vàrem dir que tot i no guanyar jugant amb moltes baixes vàrem fer un bon partit. Avui de nou estàvem força en quadre. encara tenim la Silvia Gibert acabant la seva convalescència, igual que l'Aina Mir amb el seu turmell. Si bé havíem recuperat la Sofia González i la Silvia Mulas, la baixa inesperada de l'Aina Ruiz ens tornava a deixar en quadre. Però res afecta a un gran equip. Avui contra Mataró.

Un començament de partit fulgurant. Basat en una gran defensa i anticipació em descol·locat completament a Mataró. Un 11-2 de parcial feia jusatícia al que es veia a la pista: slidesa en defensa i solvència en atac.

Però el segon quart han tret més artilleria. amb un bon arbitratge (avui sí) les de Mataró s'han posat en bonus i nosaltres ho hem aprofitant. Clau l'encert avui en el tir lliure. Molt bé noies! Tot i així en han pressionat força i hem pogut veure que no podíem baixar la guàrdia. Un parcial en contra de 4-8 posa el marcador en un favarobal 15-10.

El tercer quart ha seguit pel mateix camí però avui un encert fantàstic a casa amb el tir exterior ens donava cistelles còmodes. Un altre quart mab encert anotador feia un parcial de 10-6 favorable i tornava la diferència al marcador: 25-16.

Si fins ara l'encert i la claredat en atac havíen estat bons, en el darrer quart de la primera part han estat excepcionals. començant per un triple de la Carlota Oms seguia l'encert d'una Laia Canaleta espectacular en defensa, en direcció de joc i en encert ofensiu amb penetracions i joc exterior. En aquests 5 minuts hem fet un parcial de 13-6 i hem obert espai en el marcador al descans: 38-22.

A veure com sortíem la segona part amb aquesta rotació curta. Mataró no baixa els braços. Feia el que podia però seguia lluitant. Doncs sí, Mataro ha intensificat la duresa però hem respost amb encert. La Laia Canaleta avui tocada per la vareta màgica (25 punts) no falla ni en el tir lliure ni el triple, desquiciant qui se li posava davant. Parcial guanyat per 8-6 i resultat  de 46-28 que donava certa tranquilitat. Però faltaven 3 quarts de 5 minuts encara.

Anem cap el sisè quart i altre cop espectacle anotador des de fora la pintura. Prenent el relleu de la Laia Canaleta han sortit la Carla Erroz i l'Alejandra Bonmatí a posar 2 triples més en el marcador. Ni la zona prohibida que els permetia l'àrbitre a Mataró (potser l'única cosa a retreure-li) podia davant l'allau ofensiu d'Escolapis Sarrià. Parcial de 9-8 i el +19 del marcador donava certa confiança a tot l'auditori (avui amb la presència de la nostra colega Carla Clemente i família, sonia i Jordi).

Faltaven dos quarts i molt s'havien de torçar les coses per no guanayr un partit que portàvem més que ben encarrilat. Però mataró en el setè quart ho ha tornat a posar tot al camp. Quart igualat, cal dir-ho, però ben aguantat per Escolapis Sarrià. Un nou triple de la Carlota Oms ens ha acostat en el parcial, que tan sols hem cedit per un 2 punts: 6-8. Però el 61-44, el +17, donava tota la confiança a les nostres noies.

El petit comentari recurrent de Pitoniso Cenizo Oms ha durat el que la Carla Erroz i la Laia Canaleta han trigat en convertir els 4 lliures consecutius a l'inici del quart. Darrer quart de desmelene total amb un parcial de 13-6 ens ha donat una victòria contundent de 74-50.

I és que no sé si us hi heu fixat. Algú pel grup de whatsapp ja ho apuntava. Les casualitats no existeixen. Avui hem guanyat de +24. Per alguna cosa serà. Homenatge al gran i inolvidable Kobe.

		1	2	3	4	5	6	7	8	Total
Laura	4	2		2			2			6
Laia	6	6	2		5	6		1	5	25
Alex	7			4	2		3			9
Carla E.	12		2	2		2	4		2	12
Oona	9								2	2
Silvia M.	10	1			2				4	7
Carlota	11				4			3		7
Sofia	14	2		2				2		6
Escolapis		11	4	10	13	8	9	6	13	74
Mataró		2	8	6	6	6	8	8	6	50

Maristes Lleida - 55 Escolapis Sarrià - 64

Aquest cop començarem la crònica pel final: Jan Alba, Guillem Canaleta, Álex Miguel, Bernat Pardo, Jacobo Garcia-Rojas, Bruno Pignieri i Lucas Bonmatí. Gràcies pel vostre compromís, per l'esforç, per un gran partit i, per sobre de tot, com deia al final del partit un dels membres de la taula, per ser grans persones i el comportament exhibit. Després del que ens van arribar a pegar quin comportament més exemplar.

I és que en camps com aquest és on l'equip creix i els jugadors fan equip. Bona lliçó de bàsquet, de comportament i també felicitar als entrenadors per cm van saber portar el partit. No era fàcil ni senzill no entrar en el joc marrullero que els mateixos entrenadors de l'equip contrari provocaven.

I és que el partit el vàrem jugar sabent-lo llegir molt bé. Un primer quart amb un 17-19 que no reflexava el bon joc que ja estàvem fent. Ja en aquest primer periode el que ens temíem en aquestes contrades: un àrbitre completament inhibit del joc i encara sort que el segon pitava força coses.

Però un segon quart meravellós no el va poder parar ni les faltes continuades no pitades ni el lamentable espectacle arbitral: 9-23. L'equip no entrava en provocacions i jugava a bàsquet. Això ja ho diu tot. Així que marxàvem al descans amb un clar 26-42, un +16 que ens donava un bon coixí.

Sempre acostumem a fer unes horribles terceres parts i més fora de casa. Però aquest cop sabíem el que ens jugàvem si anavem a un final igualat. Seria un robatori en primera ordre. Així que van fer un altre quart aguantant les destralades, les empentes, les trabanquetes i el que fes falta per guanyar-lo 4-12 i obrint un +24 al marcador: 30-54. Fantàstic.

I ja sabíem què passaria el darrer quart però mai ens hauríem imaginat un espectacle tant lamentable des de la banqueta, passant pel jugadors i acabant pels àrbitres. Si algú de la Federació pogués veure aquest partit aquests àrbitres no haurien de pitar mai més a la vida a Interterritorial. És indigne. Però remuntar 24 punts era una tasca impossible. Ens haurien de matar i tot i que va faltar poc amb provocacions incloses a les quals no vàrem entrar a ni una. Fins i tot la taula d'anotació deia als entrenadors el que havíem rebut. Res, mirem el resultat i gaudim d'una victòria en un camp on de veritat segurament pocs sortiran vius, i això en aquesta ocasió és clarament literal.

Un dels entrenadors de Maristes Lleida a casa nostra a l'anada va dir desp´res de pitar-li una tècnica: "Ja vindreu a Lleida ja!!". Doncs ja hem vingut i sense cap sortida de to marxem com a senyors i amb una victòria sota el braç, la novena d ela temporada.

Per acabar no volem deixar passar l'ocasió de posar dues fotos, molt ben trobades, que ens ha fet arribar el Marc: Grada local versus Grada visitant. Però quina grada visitant!! Cridava més que la local... Que n'aprenguin!!!

Front Marítim - 41 Escolapis Sarrià - 33

Tercer copa la temporada que ens tocava jugar contra Front Marítim. Les altres dues les havíem superat en dos grans partits. Aquest cop, primer partit després de la parada nadalenca i, a més, ens presentàvem amb força problemes. A la ja sabuda baixa de l'encara convalescent Silvia Gibert, se li afegia els problemes en el turmell de l'Aina Mir. Això sí les dues a peu de pista animant com les primeres a l'equip.

Amb tot això teníem a la Silvia Mulas sortint d'una grip i a la Sofia Gonzalez que per la tos semblava que encara hi estava de ple. Així doncs amb les forces ben justes arrencàvem aquest partit.

Tot i la coneguda derrota per 41-33 no podem dir de cap de les maneres que vàrem fer un mal partit. Un partit molt lluitat on, la veritat sigui dita, en moment puntuals semblava que la pilota no volia entrar a la cistella. Molt bones estones de bon joc, per ambdues bandes, això també cal dir-ho. I un partit lluitat i en cap moment vàrem biaxar els braços.

Partit noble per part dels dos equips però sap greu dir que l'àrbitre segurament no ens va fer perdre el partit però neutral neutral tampoc va ser. En cas de dubte a favor de les de casa. amb unes errades de mal arbitratge amb decisions incomprensibles que ni ell entenia. Però en fi, no posarem d'excusa l'àrbitre sino la nostra manca d'encert.

Marxem contents perquè hem vist un bon partit de bàsquet i estem segur que si recuperem les baixes de l'equip i l'estat de salut estem segurs que ens espera una bona segona Fase a la categoria A1. Així que noies endavant i a agafar forces, que aquest proper dijous tenim Mataró a les 7.00 p.m. i el dissabte La Salle Tarragona també a casa. A per totes!!

		1	2	3	4	5	6	7	8	Total
Laura	4									0
Laia	6		3	2		2			2	9
Alex	7	2							2	4
Carla E.	12		2				4		2	8
Oona	8								2	2
Silvia M.	10			2				2	4	8
Carlota	11		2							2
Sofia	14									0
Aina R.	13									0
Escolapis		2	7	4	0	2	4	2	12	33
F. Marítim		7	2	7	7	4	4	2	8	41

Escolapis sarrià - 47 SESE - 80

Aquest partit ja l'havíem viscut oi? Si reviseu la crònica de l'anada (veure enllaç) us adonareu que el partit va transcorre exactament igual que l'anada. L'única diferència són 10 punts per banda (al novembre el resultat va ser curiosament 90-57).

Bon partit els dos primers quarts d'Escolapis. Jugant de tu a tu contra un molt bon equip i mantenint el nivell físic i tàctic durant tota la primera part amb un batallador Àlex Tort, un encertadíssim Jan Alba i un Guillem carregant de faltes a l'equip rival i anotant sense fallar des del tir lliure.

Però SESE és un equip immnes, amb una rotació excel·lent, amb uns jugadors tècnicament molt treballats i físicament imponents. Això ja ens va passar factura la primera part, doncs l'Àlex Miguel i l'Humbert Torrego van acabar més que tocats físicament, de fet lesionats.

La lluita havia estat dura però un bon rush final de SESE al segon quart va fer tancar el marcador a la mitja part amb un avantatge de +8: 28-36. tot i haver guanyat un primer quart lluitat de poder a poder amb un parcial de 12-11, el segon vam patir tota la consistència d'un SESE que, al meu parer, va un joc amb gran compenetració i defesna com pocs equips a la categoria.

La segona part, com a casa seva, va ser una altra història. Se'ns va acabar la benzina i la concentració. SESE juga tot el partit amb igual o més intensitat i nosaltres, mermats per les lesions i la baixa del Bruno Prignieri malalt, no vam poder mantenir la intensitat que ens exigien.

El desig evidentment és poder fer 4 quarts com el primer però també cal ser conscient que avui per avui Força Lleida, SESE i Gaudí estan un parell de passos per davant nostre. Així que res a rrecriminar a l'equip. Al contrari animar-los a recuperar els malalts i lesionats i seguir endavant. Els partits que venenseran complicats i cal donar el millor. Partits com el del proper dissabte a casa dels Maristes Lleida, no serà fàcil (ja ho vam veure a Tàrrega la passada setmana amb la intensitat i mal arbitratge) però són aquells partits que s'han de guanyar perpoder mantenir-nos a la classificació i aspirar a estar en les posicions de dalt. Optem clarement a 4ª o 5ª posició i d'aquests partit dependrà on ens trobarem al final.

Falten 7 partits per acabar la Lliga Regular i cal aforntar la aprt final amb optimisme i ganes. Així que força Escolapis Sarrià!

C.N.Tàrrega - 46 Escolapis Sarrià - 61

Primer partit després de Nadal (si no comptem l'amistós del Manou). Aquest dissabte a les 6.00 de la tarda a una freda Tàrrega tornava la Lliga en el seogn partit de la segona volta, el dotzè partit de la Lliga. Un partit d'entrada assequible, doncs el C.N. Tàrrega va cuer i no ha guanyat cap partit fins al moment. De totes maneres recorod que nosaltres som experts en donar vidilla... si no ho creieu, recordem l'any passat.

Un partit de llums i ombres. Sobretot ombres quan just a punt de començar el partit vam patir una amagada general que va retardar l'inici del primer quart. Una altra preocupació en aquests partits és el nivell arbitral. Ja ens va passar el passat any que quan juguem a comarques els àrbitres acostumen a ser "caserillus caserillus". Així que calia aplicar-se perquè aquest partit no es podia perdre.

Després que el Pedro, el Xavi i un servidor anessin a la recerca del desfibrilador pelq ue podia passar, va començar el partit. Un primer quart força bo per la nostra part, assecant al rival i mantenint un bon to ofesiu. Parcial de 8-21 i les coses pintaven bé.

El segon quart va ser una altra cosa. La veritat és que seguia el nefast arbitratge (per cert, ens van pitar 5 tècniques!!! Quin equip que tenim no??) dolent i parcial i la nostra defesna i atac van baixar. L'atac culpa de que seguim sense solucions per atacar una zona. Tàrrega es va posar en zona i així fins al final de partit. Lleig lleig. Un quart sense bàsquet va acabar amb un paupèrrim 12-12, així que manteníem un còmode marcador al descans: 20-33.

Després de la mitja part un quart encara més horrible. Fins i tot el Borja es va enfadar. Van sortir a ritme caribeño com si no haguéssim après res del partit del Masnou. Sense fer res de l'altre món Tàrrega va guanyar el quart per 15-11 amb un recital de mal joc nostre, nefast arbitratge, infraccions múltiples amb passos, dobles i faltes no pitades. Tot i així sense fer gaire res encara estàvem 35-44. Allò que diuen de "lo mejor el resultado".

Per anar acabant un darrer quart que quan ens vàrem posar una mica, només una mica, les piles, vam marxar en el marcador i, de fet, vam aconseguir la màxima diferència del partit amb un +15 just al final. Feina feta. Lliçó esperem que apresa pel partit d'aquí a dues setmanses a Lleida i ara a treballar i tornar a agafar ritme que sino vindrà SESE i ens passarà per sobre sense despentinar-se.

Aprofitem per felicitar a l'Àlex Miguel que aquest dissabte feina 18 anys! Li podem dedicar la victòria, la vuitena de la temporada en 12 partit. Ens mantenim a la part alta de la classificació.

Quina arrencada d'any 2020

No recordem que va ser primer, si la publicació del calendari de la Segona Fase o l'ensurt que ens va donar aquest començament d'any la Silvia Gibert.

Potser primer expliquem el tema de la Silvia... Doncs res. Que aquesta noieta volia començar la temporada 2020 fent-se veure i no a les pistes i va ser operada d'apendicitis d'urgència just abans de reis. Algunes de les amigues i companyes van fer un espai a l'agenda de festes i al dia següent, aquest passat diumenge, li van anar a fer una visita per donar-li ànims.

Com que esperem que la recuperació sigui ràpida (de fet ja està a casa, bones notícies), passem a recordar els equips que ens han tocat a Segona Fase a la Categoria A1. A continuació us els mostrem. Hi ha dos grups en aquesta categoria. Veureu que tenim vells coneguts però també nous reptes:

• Club Escolapis Sarrià
• Penya Juventut de Badalona
• La Salle Tarragona
• Escola IPSI
• U.E. Mataró
• Diagonal Mar Front Marítim Negre

Mentre que a l'altre grup han quedat:

• C.B. Montpedrós Groc
• AEC Collblanc
• AD Torreforta Negre
• Basquet Molins
• SAFA Claror
• AE Minguella A

 Veurem si fem una bona Segona Fase i ens podem classificar per la Final Four com el passat any! Comencem el dia 18 de gener a les 9:00 a casa contra UE Mataró. Ja tenim experipencia contra aquestes, oi? Bon Any i bon bàsquet!!

Amistós de Reis 2020

Avui diumenge per fer baixar els torrons hem juhgat un amistos contra El Masnou al seu pavelló.
Us deixem algunes imatges...