SESE - 49 Escolapis Sarrià - 53

Després de dos partits ben diferents no sabíem que ens podríem trobar avui. El SESE es un Club que treballa bé el Basket i veient l’escalfament ja hem pogut comprovar que tocaria suar la samarreta. Amb la baixa de l’Aina Mir per deures familiars i l’ajuda de la Gala Ovejero i Carla Erroz ens enfrontàvem a un equip amb menys alçada que el nostre, amb nenes un any per sota les nostres però amb talent, ordenat i amb alguna figura molt difícil de parar.

Així doncs les lleones del CES començaven, com sempre, amb convicció i ganes de donar-ho tot al parquet. Els primers períodes hem pogut agafar una mica d’avantatge que anava entre el deu i els cinc punts per sobre. Calia afinar millor el bot, doncs perdíem pilotes per no cobrir bé la pilota i potser aguantar més la posició i mirar menys la pilota, hem sentit els crits de la Julia instant a no intentar robar la pilota i centrar-se en la posició.

El SESE però no baixava la guàrdia i tot i tenir menys rebot, començava a millorar el seu percentatge d’encert començant a posar-se per davant en el tercer i quart període i arribant a la mitja part molt igualats.

Cal mencionar la intensitat alta del partit on pràcticament no hi ha hagut temps per agafar aire. Cada jugada del SESE i del CES era amb pujades ràpides de pilota cosa que deixava les jugadores amb les galtes ben vermelles al final de cada període.

Cal mencionar en la primera part la fortalesa de la CARLA  CLEMENTE, l’esperit de sacrifici de la SILVIA jugant amb dolor al genoll, la visió de la LAIA amb passades intel·ligents, la concentració de la GALA robant pilotes i la posició de l’AINA fent valer la seva alçada.

La segona meitat ha estat inclús més emocionant, gràcies també als dubtes que un servidor generava a la Rosa qüestionant el marcador manual que acostuma a portar. En alguns moments del partit el David s’ha animat a cridar amb poca parròquia seguint-lo, però ha servit perquè les nostres lleones es creguessin que podien anar a per el partit.

El darrer període  ha estat molt intens, ha calgut fe i esforç per acabar emportant-nos-el, veiem a les entrenadores dretes, amb les mans al cap i de segur que el cor bategant fort. Uns últims segons de concentració i encert ens han dut al marcador final guanyar per 4 només 4 punts de diferència.

Menció en aquesta segona batalla per la SOFIA fent reversos increïbles i marejant al seu defensor, la CARLOTA amb una lluita enorme per cada pilota, l’ALEJANDRA corrent cost to cost i la CARLA ERROZ defensant amb una valentia digne d’admirar.

Hem estat avui davant d’una victòria de prestigi, que ens fa creure amb nosaltres i aprendre que fins el darrer segon tot es possible.

Felicitats un cop més a la JULIA i la CARLA que segueixen fent créixer aquest equip i han sabut contagiar l’amor per el Basket en totes les jugadores.

Cronista: Xavi Oms
Fotos: David Mulas