Santa Coloma - 54 Escolapis Sarrià - 59

Ja sabíem que en la categoria Junior tots els partits fora de casa són molt més complicats. De fet ja ho havíme experimentat el passat any a la categoria Cadet. El primer partit d'Escolapis de Sarrià fora de casa contra el C.B. Santa Coloma no va ser una excepció.

I no va ser una excepció a més per diversos motius. Però el principal potser va ser que vam sortir a la pista com si ja haguéssim guanyat el partit. No sabem a ciència certa si és que la victòria de 49 punts sobre el Virolai va fer creure als nostres jugadors que això estava xupat. No sabem si van tenir un mal dissabte. No sabem perquè però les sensacions des de fora és que Santa Coloma sense fer especialment res excepcional es vanposar dins del partit quan d'entrada semblava que havíem començat bé. La connexió CC (Canaleta-Caballol) havia funcionat perfectament a les dues primeres jugades. Però ells anotaven amb facilitat. Cal dir que tenien un tir a mitja distància i de tres amb bons percentatges (de fet van fer 6 triples en tot el partit) però defensant amb la vista és difícil provocar l'error. Tot i així vam aguantar el primer quart sense fer gaire res amb un 13-11 desfavorable.

El segon quart de mal en pitjor. Pilotes senzilles en entrades fàcils errades. Si això li sumem l'encert de triples de l'equip rival, la mala defensa i, tot cal dir-ho, un arbitratge més que parcial, no estranyarà trobar un seggon quart amb 12-18 per marxar al descans amb un marcador de 31-23. 23 punts en dos quarts. No acostumen a ser els nostres números. Podem dir que les cistelles de Santa Coloma són el cas diametralment oposat a les cistelles d'Escolapis. Però ho són per als dos equips. Però el més preocupant no eren els 8 punts de desavantatge. Era la sensacions que donava l'equip. A veure quin Escolapis ens trobàvem a la segona part. Perquè tots sabem que sovint és difícil canviar les dinàmiques.

I al tercer quart es van produir una sèrie de fets que semblaven que podrien capgirar el partit. Primer de tot volem destacar l'excel·lent partit en defensa que va fer el Sergio Domènech. S'acostuma  adir que els partits es guanyen des de la defensa. I si això és cert el Sergio va ser-ne un clar exemple. Va eixugar molt bé la sangria que estàvem tenint amb els seus jugadors exteriors. I sense fer un parcial per tirar coets, doncs va ser de 12-9 per deixar el marcador en 40-35, sí que les sensacions eren ja les que estàvem buscant: treball, intensitat i confiança.

I quan les dinàmiques canvien, contagien a equip i públic. Quin darrer quart! El Guillem Canaleta va sortir al rescat de l'equip quan més feia falta (13 punts en aquest quart). Va tornar el Gladiador Max Calzada! Havia estat apagat en el primer partit però aquí va sortir el Max que tots coneixem, lluitant cada pilota, rebotejant i defensant i, a més, anotat dues cistelles en moments clau d'aquest quart. Per posar la guinda als eu excel·lent partit el Sergio va clavar un triple estratosfèric en aquest quart! Fantàstic. I l'Oscar es multiplicava en atac i defensa rebotejant i anotant punts que serien importants per poder endur-nos el partit. I els suporters incondicionals cridaven, aplaudiem i picaven de peus a la graderia feliços per la treballada victòria.

Bé, una bona victòria en aquesta segona jornada però (i no posaré la famosa frase del Señor Lobo de Pulp Fiction tot i que la pensi) no oblidem el que dèiem en el segon paràgraf de la crònica. Hem sortit malament. Hem fet uns dos primers quarts lamentables. I aquest cop hem aconseguit remuntar però no cal que ens feu patir tant!

Per tancar, una foto que fa patxoca: els 12 juadors del partit (aquets cop amb l'equipació negra) i els dos entrenadors.

		1	2	3	4
GUILLEM	6	2	5	4	13	24
ÀLEX	7	2				2
DAVID C.	8	4	2	4		10
MAX	00	1			4	5
LLUÍS	2					0
ARNAU	11		1			1
MIGUEL	12				2	2
SERGIO	13				3	3
OSCAR	16	2	2	2	2	8
DAVID D.	18		2			2
MARC	10					0
POL	77			2		2
ESCOLAPIS		11	12	12	24	59
STA.COLOMA		13	18	9	14	54