Ja d'avantmà la Júlia ens va avisar que jugaríem contra equips potents, doncs eren equips federats i de categoria A. Però ella tenia clar que això seria bo per les nostres noies i que les faria crèixer com a equip i podrien veure de primera ma bàsquet al màxim nivell.
I així va ser. L'equip C.B. Granollers era l'equip campió de la categoria Mini Femení Trofeu Nesquik nivell A amb 7 victòries i només una derrota. És a dir, el bo i millor de tota la província de Barcelona i un any més grans. U.E. Claret també estava a categoria A en aquest cas a Grup 3 i van quedar terceres de la Fase Prèvia amb 4 victòries i 4 derrotes.
 |
| Foto oficial del Torneig a Claret |
Suposo que ho sabeu però per als no entesos equips federats no tenen res a veure amb el Consell Escolar i si, a més, tenim en compte que eren de Categoria A no cal dir gaire cosa més. Però veníem a aprendre i gaudir de l'experiència.
Vam venir amb un equip format per l'Aina Mir, Aina Ruiz, Laia Canaleta, Carlota Oms, Alejandra Bonmatí, Silvia Mulas i Carla Clemente del nostre equip pre-aleví femení. Però com que no va poder assistir la Sofia vam tenir la sort que vingués la Cèlia Clemente a ajudar-nos. Gràcies Celia per ajudar a l'equip!!
 |
| Equip de fans sempre al peu del canó |
El primer partit que vam tenir a les 9:15 va ser contra l'U.E. Claret. Buff, quin nivellarro!! Noies tècnicament molt treballades, molt intenses (i pensàvem que les nostres ho eren) i que ens ofegaven pràcticament a cada jugada tan en atac com en defensa.
Cal dir que va ser un partit on es van superar per totes bandes però les noes xicotes van lluitar cada pilota sense defallir i van veure què vol dir jugar pressionades, incòmodes i a un altre nivell d'exigència. Això també ens anirà bé de cara al futur i segur de cara a la segona Fase del Consell Escolar que començarà aviat. La nostra entrenadora ho té clar.
Però si el partit contra U.E. Claret va ser duríssim, quan vam veure passar l'equip del Club de Bàsquet Granollers vam haver de tragar saliva, tots, fins i tot la Júlia. Allò eren nenes de 11 anys? D'on les havien tret? No eren gran: eren immenses!! No hi havia cap nena de l'equip de Granollers que fos més baixa que la nostra jugadora més alta, l'Aina Ruiz. De fet, com veureu en les fotos, l'Aina semblava una puça al costat d'unes quantes jugadores.
 |
| Salt inicial. La Silvia sembla baixa al costat de la nena del Granollers. |
Però això no era tot. Ja a la roda d'escalfament ho vam veure. Tècnica de bot, d'entrades a cistella per dreta i esquerra, per velocitat... Altes i bones!! Quina por. Sí, cal ser sincers, por! Però allà estàvem nosaltres i com no anàvem a jugar el partit.
 |
| La Cèlia lluitant com una valenta |
Ho vam donar tot. Però només dir-vos que vam poder fer la primera cistella al 4t periode! Ah, a més, en ser federació eren 8 quarts de 5 minuts cadascun!! Vam ser un bon sparring per un bon entrenament per el Club Granollers. Van poder practicar diversos estils de joc. Ho tenien tot. De veritat no havia vist mai un equip aleví que tirés amb aquell encert des de 3-4 metres. No cal dir res sobre la velocitat de passada, control de pilota o defensa, oi?
Crec que finalment vam fer 7 punts en tot el partit, però com sempre el més important és acumular experiències. Per a res, grans jugadores nostres, ha de decaure l'ànim després d'aquest partit. Penseu en tot el que us emporteu i tot i perdre de molt segur que coses heu après. Només poder jugar contra equips tan bons ja val la pena. no sempre es tenen aquestes oportunitats. Cal valorar-ho.
Us hem posat algunes imatges que creiem que reflexen la realitat del partit: el físic desigual entre abdós equips i la lluita de les nostres noies tot i ser clarament superades. Un aplaudiment a totes només per tenir la valentia de sortir al camp i enfrontar-se a dos equips superbons. Felicitats!! I amb ganes de que comenci la Segona Fase!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada