C.B. Prat - 79 Escolapis Sarrià - 72

Avui tenim la sort de tenir al Xavi Oms amb la crònica. Gràcies Xavi per fer possible seguir relatant els grans partits d'aquest equip. Nosaltres també som tots un equip.

Ens vam llevar amb l’aire encara humit després d’una pluja que va caure durant total la nit. Només el taronja de la roba il.luminava el dissabte gris d’aquell Gener. Set avionetes carregades amb decisió i coratge es dirigien cap al Prat per enlairar-se en un aeroport reservat als valents.

Gent sàvia sabia que era el dia d’una gran revolta, avies i avis no van anar a buscar carxofes, van portar la calmada mirada tan necessària quan el cor batega fort.

Dos grans mecànics havien deixat els aparells llestos. Els diposits plens de benzina, sabedors que els buidarien fins a la última gota. Bancs i cadires per asseure’s i abrigs al terra doncs el calor vindria de la pista. Quaranta cinc llargs minuts de vol amb fortes turbulències era el rumb establert.

I el xiulet del senyor platejat iniciava l’enlairament. Un vol amb quatre escales ens portaria a destí. L’esquadró no era al complert, una altre noble misió al POL Nord deixava orfre l’esquadró. El Conqueridor JAUME I ferit en batalles anteriors no va dubtar posar-se la negra capa i baixar al fang per encomanar alé d’esforç.

S’inicià l’enlairament i, com si no hi hagués demà, sortiren les naus, arrenCA BALL OLimpic,  MAXima energía sota el sol i una SAMfaina de rebots ens mantenia vius.

S’iniciava la segona escala i una TORTura de triples ens  deixaven sense plOMS. Tot i això l’esquadró seguía viu.

Mig trajecte i algú pensava que no es podría mantenir la velocitat, però un cop més les pitjors prediccions no es van complir i van buscar el CANAL d’ETAnol per posar els motors al límit i arribar vius a la última etapa.

S’albirava el final del trajecte amb poc combustible, malmés i amb poques ales de recanvi. Tot indicava que no s’arribaria a port. Al cel només es veia fumejar les ales i perdent altura, pero una meloDIA Zenital va sonar per donar la última guspira de força i arribar a una igualtat épica.

El vol no havia acabat, sense benzina, les avionetes convertides ja en avions de combat, van haver de tornar a enlairar-se. Un últim vol de cinc minuts on no es va defallir malgrat la caiguda de dos dels aparells. 

Es va arribar a destí, sense forces, sense motor i sense ales, només el cor empenyia el que seguia d’empeus. No es va ser el primer a arribar a destí, però a ningamb quatre escales ens portarians van tornar al cel per celebarar amb uns ultima rotllana all poc a poc vam anar que no s'ú li va importar. Els avions junts van tornar al centre del cel per celebrar amb una última rotllana alló per el que havien  lluitat: orgull de donar-ho tot per l’equip i per a un mateix.

Felicitats!

		1	2	3	4	P
MAX	4					1	1
GUILLEM	6	15	2	6	10	2	35
ÀLEX	7						0
DAVID C.	8	2					2
LLUÍS	11	2	3	2	3		10
DAVID D.	18	4	4	11	4	1	24
SAM	50						0
ESCOLAPIS		23	9	19	17	4	72
C.B.PRAT		21	20	14	13	11	79