Ens vam llevar amb l’aire encara humit després d’una pluja que va caure
durant total la nit. Només el taronja de la roba il.luminava el dissabte gris
d’aquell Gener. Set avionetes carregades
amb decisió i coratge es dirigien cap al Prat per enlairar-se en un aeroport
reservat als valents.
Gent sàvia sabia que era el dia d’una gran revolta, avies i avis no van
anar a buscar carxofes, van portar la calmada mirada tan necessària quan el cor
batega fort.
Dos grans mecànics havien deixat els aparells llestos. Els diposits
plens de benzina, sabedors que els buidarien fins a la última gota. Bancs i
cadires per asseure’s i abrigs al terra doncs el calor vindria de la pista. Quaranta
cinc llargs minuts de vol amb fortes turbulències era el rumb establert.
I el xiulet del senyor platejat iniciava l’enlairament. Un vol amb
quatre escales ens portaria a destí. L’esquadró no era al complert, una altre
noble misió al POL Nord deixava
orfre l’esquadró. El Conqueridor JAUME I
ferit en batalles anteriors no va dubtar posar-se la negra capa i baixar al
fang per encomanar alé d’esforç.
S’inicià l’enlairament i, com si no hi hagués demà, sortiren les naus, arrenCA BALL
OLimpic, MAXima
energía sota el sol i una SAMfaina
de rebots ens mantenia vius.
S’iniciava la segona escala i una TORTura
de triples ens deixaven sense plOMS. Tot i això l’esquadró seguía viu.
Mig trajecte i algú pensava que no es podría mantenir la velocitat, però
un cop més les pitjors prediccions no es van complir i van buscar el CANAL d’ETAnol per posar els motors al límit i arribar vius a la última
etapa.
S’albirava el final del trajecte amb poc combustible, malmés i amb
poques ales de recanvi. Tot indicava que no s’arribaria a port. Al cel només es
veia fumejar les ales i perdent altura, pero una meloDIA Zenital va sonar per
donar la última guspira de força i arribar a una igualtat épica.
El vol no havia acabat, sense benzina, les avionetes convertides ja en
avions de combat, van haver de tornar a enlairar-se. Un últim vol de cinc
minuts on no es va defallir malgrat la caiguda de dos dels aparells.
Es va arribar a destí, sense forces, sense motor i sense ales, només el
cor empenyia el que seguia d’empeus. No es va ser el primer a arribar a destí,
però a ning lluitat: orgull de donar-ho tot per l’equip i
per a un mateix. ú li va importar. Els avions junts van tornar al centre
del cel per celebrar amb una última rotllana alló per el que havien
Felicitats!
1 | 2 | 3 | 4 | P | |||
MAX | 4 | 1 | 1 | ||||
GUILLEM | 6 | 15 | 2 | 6 | 10 | 2 | 35 |
ÀLEX | 7 | 0 | |||||
DAVID C. | 8 | 2 | 2 | ||||
LLUÍS | 11 | 2 | 3 | 2 | 3 | 10 | |
DAVID D. | 18 | 4 | 4 | 11 | 4 | 1 | 24 |
SAM | 50 | 0 | |||||
ESCOLAPIS | 23 | 9 | 19 | 17 | 4 | 72 | |
C.B.PRAT | 21 | 20 | 14 | 13 | 11 | 79 |