Partit raríssim el d'aquest dissabte contra un dels equip amb un 2-3, Ripollet, i nosaltres un 3-2. Pariti on podíem posar-nos en la part alta o caure a la part baixa, tot i només portar 6 partits de Lliga de Supercopa. I dient partit raríssim ara que després de dos dies ja ens hem recuperat dels infarts múltiples del diumenge a la tarda...
El partit de seguida es veia que seria molt igualat. Així ho va ser durant els dos primers quarts. Parcials de 16-14 i 15-16 deixaven un +1 al marcador a la mitja part: 31-30. No seria fàcil això. Però tot es va capgirar i embogir a la segona part.
El tercder quart va ser un caos absolut per part nostra i ja se sap que a Supercopa aquestes coses a la mínima es paguen. Sense claredat en atac i superats en defensa el 11-23 deixava el partit molt complicat a falta d'un quart. Ja no era el marcador (42-53) sino les sensacions que transmetia l'equip.
Però si dèiem que el partit havia embogit espereu al darrer quart. El Carlos López va sortir inspirat i els 8 primers punts varen ser seus. Després el Guillem que havia estat errant cistelles fàcils va començar a fer una defensa al seu base, en Roger Vilanova, que va tallar el ritme i l'anotació. Si per això no fos poc l'Eric seguia enxufant triples com si s'acabés el món i amb tot això arribàvem a las acaballes del partit.
No vàrem forçar el darrer atac i una cistella fàcil del Carlos ens donava l'empat que ens feia anar a la prórroga. Havíem capgirat el marcador amb un 22-11 de parcial i amb el 64-64 jugaríem 5 minuts més.
Ripollet no es donava per vençut i tot i posar-nos pel davant a inici de la prórroga en un tres i no res estàvem en el darrer minut i amb un 73-75 al marcador. i com em deia un bon amic el dilluns, que coneix al Sr. Eduard Rodríguez de l'escola i que estava veient el partit en streaming: "Putu Edu!!". Restava res i quasi que millor mireu el vídeo per entendre el triple de l'Edu. Les lleis de la física van trencar-se totalment després del 0 de 4 que portava el nostre número 5. No s'entén com aquesta pilota va dins, però hi va!! I posa el 76-75 que seria definitiu!!
No cal dir que pel públic va ser una festa. Doncs imagineu-vos per l'equip! Ara potser de públic en quedarà poc si cada partit hem de patir d'aquesta manera... tot i així el 4-2 que buscàvem i a buscar ritme i fiabilitat en tots els quarts ara que tenim un descans de 15 dies.
El proper partit el tenim de nou a casa però tampoc serà fàcil. IPSI, que arriba també amb un 4-2 i ve de 3 victòries seguides (guanyant a Lloret en la darrera jornada) després de dues derrotes a l'inici de la Lliga. Allí estarem de nou...bona setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada