dimecres, 20 de novembre del 2024

Sant Cugat - 84 Montgat - 61

Si mirem el resultat del partit d'aquest passat diumenge a casa del Sant Cugat sembla que va ser un autèntic desastre. Però si fem una anàlisi més fina ens mostra que a Supercopa a la que fas un mal quart estàs fora. Això va passar aquest diumenge.


Sant Cugat té jugadors diferencials i així ens ho va fer veure i pagar durant tot el partit. De totes maneres val la pena dir que amb esforç, però potser sense massa encert, vàrem aconseguir arribar a la mitja part força igualats. Parcials de 18-14 el primer, però de 18-19 el segon van fer que marxéssim al descans amb un 36-33 que deixava el partit molt obert.

Però el desastre va arribar al tercer quart. El que va ser totalment determinant va ser encaixar 26 punts i tan sols fer-ne 6 en un quart. Aquí es va acabar el partit. Tot va sortir malament en aquest quart. La defensa, i quan la defensa no va i ens col·lapsem en atac doncs tot acaba amb un -20 al parcial. La zona la vàrem fer força malament i, a més, el seu encert en triples va estar clarament per sobre de la seva mitjana habitual.


El darrer parcial va tornar a la resta del partit: 22-22. Però el partit ja s'havia decidit en el quart anterior i és estrany en aquestes categories de nivell remuntar 20 punts en un quart i menys davant d'un bon equip. Tampoc ens va ajudar la lesió del Carlos, però tampoc cal donar-li més voltes i quedar-nos amb els tres quarts bons i aprendre del tots els errors de quart lamentable.


Tampoc farem una tragèdia. Estem a la jornada 8 i ens resten 18. Així que aseguir treballant en els entrenaments i ajustant coses. Cal que tot estigui ben ajustat per tenir opcions a gunayar en una categoria que si mirem resultats i classificació tot està molt igualat.


Propera setmana juguem diumenge a casa contra el C.N. Sabadell, una nova oportunitat de seguir creixent i mirar endavant. Ens resten 4 jornades abans de la parada nadalenca i hem de seguir progressant. Salut i bàsquet.




diumenge, 10 de novembre del 2024

Espanyol - 41 Escolapis Sarrià - 51

Sí, vaig arribar tard. Vaig arribar tard al partit fora de casa contra l'Espanyol, que prometia ser complicat. I quan vaig arribar, pel que em van dir, van explicar i vaig veure la cosa no prometia molt. Em van dir que havíem fet una primera part força dolenta. Em van explicar que no fotíem una en un cabàs. I vaig veure que anàvem 35-30. I faltava un quart.


I llavors vaig arribar i vaig veure a una vella coneguda (l'amiga Carla Pairó) jugant amb l'Espanyol. I va començar el darrer quart on anàvem 5 a sota. I amb un tir lliure de l'Espanyol varen ser 6. Però la festa acabava de començar.


Va ser llavors quan les nostres noies van començar a defensar a tota la pista amb una pressió molt ben feta. I a l'Espanyol se'ls va apagar la llum. Les cistelles de la Sofia, l'Ale i la Marta posaven el 36-36 en 3 minuts de joc i una nova pilota recuperada i contratac de la Carla posava el 36-38 a falta de 5 minuts pel final del partit.

L'entrenador de l'Espanyol va haver de demanar temps mort i una cistella seva en la represa posava les coses de nou en empat: 38-38. Però va ser un miratge. Una cistella de la Laia posava la primera pedra del que seria un espectacular final de partit. De nou gran defensa i tot l'encert que no havíem tingut en tot el partit va sortir aquí: 3 triples consecutius de la Gibi, la Laia i la Marta sentenciaven el partit a falta de 2 minuts.


Va ser llavors quan el David i el Nacho Carretero van demanar temps mort per acabar de donar les instruccions necesàries per acabar de lligar el partit si ja no ho estava. Només un triple de l'Espanyol, contrarrestat per una bona cistella de la Carla al final van deixar el marcador ja conegut de 41-51 amb un espectacular 6-21 de parcial al darrer quart. Bravo!!


Seguim primeres amb un 6-1 però teoòricament empatades amb Collblanch i Sant Ignasi que porten 5-1 i els hi falta un partit. Però bé. Bones snesacions al final del partit amb un començament que no ens va agradar gaire. Proper partit a casa el dissabte 17 contra Bàsquet Neus. A per totes! Salut i bàsquet. 


dimecres, 30 d’octubre del 2024

Montgat - 76 Ripollet - 75

Partit raríssim el d'aquest dissabte contra un dels equip amb un 2-3, Ripollet, i nosaltres un 3-2. Pariti on podíem posar-nos en la part alta o caure a la part baixa, tot i només portar 6 partits de Lliga de Supercopa. I dient partit raríssim ara que després de dos dies ja ens hem recuperat dels infarts múltiples del diumenge a la tarda...


El partit de seguida es veia que seria molt igualat. Així ho va ser durant els dos primers quarts. Parcials de 16-14 i 15-16 deixaven un +1 al marcador a la mitja part: 31-30. No seria fàcil això. Però tot es va capgirar i embogir a la segona part.


El tercder quart va ser un caos absolut per part nostra i ja se sap que a Supercopa aquestes coses a la mínima es paguen. Sense claredat en atac i superats en defensa el 11-23 deixava el partit molt complicat a falta d'un quart. Ja no era el marcador (42-53) sino les sensacions que transmetia l'equip.

Però si dèiem que el partit havia embogit espereu al darrer quart. El Carlos López va sortir inspirat i els 8 primers punts varen ser seus. Després el Guillem que havia estat errant cistelles fàcils va començar a fer una defensa al seu base, en Roger Vilanova, que va tallar el ritme i l'anotació. Si per això no fos poc l'Eric seguia enxufant triples com si s'acabés el món i amb tot això arribàvem a las acaballes del partit.

No vàrem forçar el darrer atac i una cistella fàcil del Carlos ens donava l'empat que ens feia anar a la prórroga. Havíem capgirat el marcador amb un 22-11 de parcial i amb el 64-64 jugaríem 5 minuts més.


Ripollet no es donava per vençut i tot i posar-nos pel davant a inici de la prórroga en un tres i no res estàvem en el darrer minut i amb un 73-75 al marcador. i com em deia un bon amic el dilluns, que coneix al Sr. Eduard Rodríguez de l'escola i que estava veient el partit en streaming: "Putu Edu!!". Restava res i quasi que millor mireu el vídeo per entendre el triple de l'Edu. Les lleis de la física van trencar-se totalment després del 0 de 4 que portava el nostre número 5. No s'entén com aquesta pilota va dins, però hi va!! I posa el 76-75 que seria definitiu!!


No cal dir que pel públic va ser una festa. Doncs imagineu-vos per l'equip! Ara potser de públic en quedarà poc si cada partit hem de patir d'aquesta manera... tot i així el 4-2 que buscàvem i a buscar ritme i fiabilitat en tots els quarts ara que tenim un descans de 15 dies.

El proper partit el tenim de nou a casa però tampoc serà fàcil. IPSI, que arriba també amb un 4-2 i ve de 3 victòries seguides (guanyant a Lloret en la darrera jornada) després de dues derrotes a l'inici de la Lliga. Allí estarem de nou...bona setmana!


diumenge, 20 d’octubre del 2024

Lloret - 83 Montgat - 78

Partit complicat aquest dissabte 19 d'octubre. Visitàvem la pista del líder, el Lloret, que portava 4 victòries i cap derrota i venia de fer-li 101 punts a Ripollet. Si això no fos suficient, teníem la baixa del Jordi Sánchez i mig tocat (pewr no dir del tot) a l'Alfons Oleart. Tot i així crec que vàrem veure el millor partit de bàsquet des de començament de temporada.


Sí, és cert. Hem perdut per 5 punts però el joc de l'equip ha estat de gran nivell contra el líder. Tot el partit ha estat força igualat i només petits detalls (alguna mala defensa, alguna precipitació) han fet que el partit es decantés pel Lloret. I clar, la qualitat de l'equip de Lloret, on el seu base, en Kevin Gaston Jerez Pilotti, i el seu pivot, en Bola Ahmed Oliniyan, han fet molt de mal.


Els parcials així ho diuen: 18-16, 18-15, 17-21 i 30-26 deixen clar la igualtat durant tot el partit, amb màxim avantatge de 8 punts pel Lloret i de 7 punts per montgat durant tot el partit. També meritori pas endavant de tot l'equip davant les baixes que teníem. Podem posar-los a tots però podem destacar a l'Eric i al Guillem com dosos i a l'Oriol i l'Edu com a pivots.


Volem destacar en aquesta ocasió a l'Edu Rodríguez no tan sols pels seus 13 punts sino per la valoració de 20, fet que denota l'aportació a l'equip. A més, amb seny, sense precipitar-se, seleccionant bé els tirs de tres punts en moments claus i donant assistències.


Com dèiem, vàrem perdre però estem segurs que estant a aquest nivell de joc i d'intensitat i d'equip podem estar a la part alta de la classificació. La derrota no ha d'amagar el bon joc d el'equip i el poder jugar de tu a tu amb el líder invicte després de 5 jornades.


I a partir d'aquí, a seguir treballant i ajustant. que la Lliga de Super Copa no es para i el proper diumenge 27 tenim partit a casa contra Ripollet a les 18-00h. així que epserem veure-us a tots animant. Salut i bàsquet.




Jesuïtes Kostka - 38 Escolapis Sarrià - 56

Estem ja a la cinquena jornada de la Categoria A del Sots-20 femení de Barcelona i les nostres Guerreras s'enfrontaven a fora de casa amb Jesuïtes Kostka. Partit interessant per veure si la línia ascendent que sembla que té l'equip, es podia consolidar amb una nova victòria fora de casa. I així va ser.


Per començar un primer quart amb un aproducció anotadora espectacular. Triple de la Gibi per començar, triple de la Laia, triple de l'Ale... total 13-23 en un primer quart excel·lent. 23 punts en un quart no es veuen cada dia.

El segon quart va ser més o menys igual. Potser una mica pitjor en producció ofensiva però en defensa vàrem deixar a Jesuïtes en 6 puntets. Un altre parcial de 6-14, posava el +18 a la mitja part i anàvem al descans amb un 19-37 còmode. L'Ale, la Marta, la Laia, l'Oona i la Chiara van posar les cistelles en aquest quart.


I a la segona part ja no es va veure un bon partit. Un tercer quart d'empanament (15-7) i un darrer de consolidació de la victòria (4-12) van fer tancar el marcador amb la mateixa diferència com estàvem: +18. Aquest cop la Laia amb 13 punts va ser la MVP del partit.

Bon començament de Lliga que amb 4 victòria i 1 derrota ens posem a la part alta de la classificació. La propera setmana a casa amb Collblach veurem si realment podem consolidar estar a dalt. Perquè tot això només acaba de començar. La Lliga és molt llarga i si bades, estàs al pou. Salut i bàsquet.

I salut bàsquet i party posterior...d'algunes!

dissabte, 19 d’octubre del 2024

Montgat - 79 Maristes Ademar - 70

El dissabte 12, partit contra Maristes Ademar. Si era el mateix equip que el passat any a Copa, seria un partit complicat. Recordem un equip sòlid, treballat i molt intens. No baixa mai el ritme i no deixa respirar. I així va ser.


Per acabar-ho de fer, Montgat va sortir a mig gas. No trobava el seu lloc a pista i un curt marcador de 12-16 podria fer ben certa aquella frase que diu: "lo mejor, el resultado", donat com vàrem jugar.


Tot i així el segon quart va fer un gir com si haguéssim despertat. 26-17 amb 4 triples, 2 de l'Alfons i 2 de l'Eric. Tot això ens permetria anar cap al vestidor a la mitja part amb un 38-33. No estava res decidit i hauríem de seguir picant pedra la segona part.


No va ser un partit massa bonic de veure. Massa intens, molt trabat i amb aturades constants va fer que s'allargués més de les 2 hores. Amb tot i seguint amb el tercer quart, un altre parcial de 16-11 semblava que donava l'empemta definitiva per assegurar el partit: 54-44.

 

Però aquest cop no vam haver de patir en excès i, tot i tenir una gran producció anotadora els dos equips en el darrer quart (parcial de 25-26) vàrem poder tancar el partit i anar-nos-en amb la tercera victòria de la temporada que ens deixa en 4ª posició. Res important a aquestes alçades de temporada, però sempre és millor estar amunt que avall.

Un altre i merescut MVP per l'Alfons amb 23 punts i 25 de valoració i també del Carlos López (11 punts i 21 de valoració) i l'Eric Balagué (amb 11 punts i 13 de valoració). 

Ara ens toca una sortida difícil a casa d el'invicte lloret. Veurem!



dilluns, 7 d’octubre del 2024

C.B. Quart - 54 U.E. Montgat - 65

Partit complicat tocava aquesta setmana a fora. Partit a les vuit de la nit de diumenge i a Quart, a tocar de Girona. Partit que, tot i haver començat fa res tot això, era important. Amb una derrota la primera jornada contra el Cornellà i una victòria la segona a casa contra el Martorell, mostrant una clara millora, aquest diumenge al capvespre tocava veure on estava l'equip. I l'equip no va decebre gens ni mica.


Un primer quart que millor no podia començar amb un 4-18. Un Alfons que veia cistella fàcil (6 punts) i un Martí amb 2 triples, posaven un clar avantatge en el marcador i que feia parar el partit a l'entrenador de Quart. Al final el parcial va ser de 7-18 però les sensacions van ser immillorables.


I el segon quart va seguir la mateixa tònica. Tot i un començament una mica caòtic, que posava el 14-22 al marcador, de seguida un altre triple del Martí i de nou la clarividència de l'Alfons en el tir de 2 (que no de triple) tornaven a eixamplar el marcador que abans del descans va tancar amb un altre parcial favorable de 11-17, posant el 19-35 a la mitja part. Fantàstic.


Aportacions sòlides de tot l'equip, especialment defensivament, donaven aquest +16 de tranquilitat per afrontar la segona part. Però com bé sabem a territori gironí (o lleidetà) les segones parts mai són senzilles i calia mantenir el nivell i la intensitat.


Però l'Alfons havia vingut a lluir-se. I si no era de triples seria de tirs de 2 i de tir lliure (8 de 8 sense errada aquí). I en arrencar el tercer quart vàrem posar el 21-42 al marcador. Tot i així a partir d'aquí el joc va endurir-se i la permisivitat arbitral no la vàrem saber jugar i Quart es va acostar tímidament al marcador posant-se a 12 punts. Va ser un miratge i encara que fos a base de tirs lliures, l'Oriol en va fer 4 de pràcticament consecutius, el parcial es va tancar amb un ajustat 18-17, cosa que ens permetia anar al darrer quart amb un +15: 37-52.


I el darrer quart va tornar a començar molt bé, tornant a ampliar a +21 l'avantatge. Cistelles del Marcos, que va fer un partit força complert, del Guillem i, como no, de l'Alfons (amb un triple inclós), deixaven el partit pràcticament sentenciat. Tot i el rush final de Quart només els va permetre ajustar el marcador per acabar guanyant Montgat de +11.


Molt bon partit fora de casa i que dona força i moral a tot l'equip per seguir que, com dèiem, això només acaba de començar. Salut i bàsquet. Dissabte més!



Claret - 50 Escolapis Sarrià - 76

Gran partit ahir diumenge 6 d'octubre de les nostres jugadores d'Escolapis Sarrià. Ja en el tercer partit de la categoria A del femení sots-20 de Barcelona teníem un partti fora de casa, a casa del U.E. Claret. Categoria que mai sabem què ens trobarem i que de moment abordem la tercera jornada amb una victòria a casa i una derrota dolorosa a casa del Sant Ignasi.


Però aquest partit hem sortit molt bé, molt endollades des del primer quart, no com a casa el Sant Ignasi que no vàrem aparèixer. I clar amb bona defensa i millor atac fem un quart excepcional de 9-18 amb un joc ofensiu plural amb anotacions destacades dela Marta Estevan, de la Laia Canaleta.


Si el primer quart va ser bo, no es queda enrera el segon. amb la mateixa tònica de partit, un 11-17 deixava a la mitja part el 20-35 al marcador. Carla, Laia, Aina... totes i destacant a la Sofia amb 5 punts i, com durant tot el partit, la reina del rebot ofensiu. Per posar un pega, els tirs lliures, com no!

La segona part va ser més de tràmit i potser després del descans (potser no, segur) vàrem sortir pitjor i amb menys intensitat. De totes maneres ho vàrem suplir amb una clarividència aquets cop en atac que ja ens hagués agradat tenir la meitat  Sant Ignasi. Tornem a guanyar el quart amb 18-22, on el recital ofensoiu de la resucitada Silvia Gibert (amb 3 triples en aquest quart i 26 punts en total al final del partit) va eclipsar el bon joc col·lectiu que també vàrem fer.


Mentre l'espectador més jove animava com mai, arrencava el darrer quart. 12-19, tornant a l'estil dels dos primers i tancant amb un +26 i 76 punts en el marcador. Fantàstica exhibició!! 


Agrair a la Carla Peiró que ens vingués a veure i desitjar-li sort a l'exigent categoria on juga ara. I a seguir que això no ha fet res més que començar i només que estiguem una mica com avui podem estar a dalt de la classificació. N'estem segurs.



diumenge, 22 de setembre del 2024

CB Cornellà - 86 UE Montgat - 69

No va poder ser. La primera jornada del Montgat a Super Copa Masculina no va poder ser amb una victòria. Primera jornada a casa el Cornellà, amb el qual ja havíem jugat a la pretemporada. En aquella ocasió el partit va estar molt  més igualat i la nostra primera part va ser molt bona. Ahir dissabte no va passar el mateix.

La clau de tot plegat creiem que va ser una primera part amb força que millorar. El primer parcial de 26-16 i un segon de 20-10, van deixar el 46-26 al descans amb un partit pràcticament decidit. Defensa molt tova i molt desencert en atac (només 26 punts en 2 quarts) ens van condemnar ja a mig partit.


La segona part va estar força millor, com si fos un altre partit. Però després d'arribar a perdre per 26 punts, la possibilitat de remuntar es veia  més un miracle que una realitat. No van ajudar certes decisions arbitrals més que discutibles (diverses tècniques, alguna antiesportiva i errades d'apreciació més pròpies de Consell Escolar que d'àrbitres de Super Copa) però tampoc això poc amagar que no ens va sortir un bon partit.


Com dèiem, el 22-20 i 18-23 dels dos darrers parcials noramlitzava la segona part i feia que ens anéssim cap a casa amb un -17 en aquesta primera jornada. Bones aportacions ofensives a destacar de l'Alfons Oleart i el Guillem Canaleta (amb 24 i 16 punts al final). Tot just acaba de començar tot això; així que només seguir treballant i anar ajustant coses per anar agafant el nivell que exigeix aquesta competició.


Així que treballar i entrenar. Cal millorar els pobres percentatges de tir (53% en tirs lliures i 29% per triples) per ser competitius. I a pel proper partit a casa el proper dissabte a les 18.00 contra Martorell. Allí us esperem per animar al nostre equip. Salut i bàsquet.