Desplaçament llunyà quest dissabte fins a Lleida, per jugar a casa els Maristes, un altre equip de mitja taula, rival directe i on les coses a terres lleidetanes sempre es posen complicades. Sortida sempre complicada doncs jugàvem a les 16.00 i la convocatòria era a les 15.15 i això i el desplaçament complica la logística. També és cert que pensàvem qeu això per les noies de Lleida deu ser el pa de cada dia, o sigui que res de queixar-nos. I vàrem aprofitar agafar forçes pel camí... fins i tot a qui no li calia!
Anàvem una mica amb quadre doncs érem només 9 jugadores, comptant la Silvia Mulas que reapareixia i tampoc estava fina. Però passat tot això, i després que el Xavi Oms anés fins a Zaragoza i tornés buscant el camp i la resta de pares trobessin la porta d'entrada al pavelló, va començar el partit.
Vàrem entrar b´´e al partit, amb contro, tot i errar situacions clares de cistella. Però el partit d'inici era nostre. Vàrem acabar amb un solvent 8-13 amb un rush final de la Carla Erroz molt bo fent les 3 darreres cistelles (6 punts).
El segon quart va començar més o menys igual però seguíem errant alguna cistella fàcil però, sobretot, errades incomprensibles en les passades que don`aven vida a l'equip contrari. El Borja, tot i que anàvem 10-15, ho va veure de seguida i molt bé va aturar el partit amb temps mort per corregir certes coses. Tot i així el quart no seria nostre. La pressió del públic i permetre més intensitat va recaure en un allau de faltes en contra i vam caure una mica en el desconcert. Parcial de 11-8 que, tot i que no capgirava el marcador (19-21), sí que feia que anéssim al descans amb un mínim avantatge.
Però el tercer quart les coses van canviar. Els àrbitres van tornar a ser estrictes amb les faltes i això va afavorir el nostre joc. Una millor defesna (Maristes Lleida només va fer 4 punts en tot el quart) i una mica més entonades en atac, va fer que el parcial fos determinant: 4-14. Anàvem cap el darrer quart amb 23-35, un +12 que donava certes garanties.
El pitoniso Oms anava a fer de les seves però va ser immediatament callat per part dels supports escolapis. I en aquests termes va sortir en profeta Xavi que va gosar a dir que en aquests camp necessites portar un avantatge sòlid abans d'entrar en els darrer 5 minuts de joc sino...patiríem.
Dit i fet. Aquest quart va ser relativament còmode per nosaltres. Maristes Lleida es varen acostar en un parell d'ocasions però un bon final de l'Aina Mir, tancant el partit per una Gibi que al final seria la MVP amb 13 punts, vàrem mantenir en tot moment l'avantatge sentenciant també el quart amb 10-13 i aconseguint la màxima diferència al final del partit.
Bon partit. Ben jugada la segona part. Millora significativa en els tirs lliures (sense tirar coets però ja estem per sobre del 50%). I cosetes a millorar. Massa errades en safates fàcils, en penetracions a cistella i en certs moments del partit en el rebot. Hem de corregir coses si volem competir després del pont contra Jac Sants.
Però amb això ens posem 5-5 i ens enquadrem a la part mitjana de la classifcació. Molt bé per estar a interterritorial i per estar ja a la jornada 10 de 26. bon descans al pont i tornarem amb el darrer partit a casa abans de Nadal. Us hi esperem!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada