En aquesta primera volta del Grup 1 de Copa Catalunya hem pogut veure un cop més el desdoblament de personalitat d'Escolapis Sarrià. entre el Dr. Jekyll o Mr. Hyde, avui ens ha tocat el doctor. I quan toca el Dr. Kekyll tremoleu!! Aquest equip pot guanyar a qualsevol. Justament és el que ha passat aquest dissabte a la inexpugnable pista de La Bordeta contra l'imbatut JAC Sants (9-0 fins al moment).
I què s'ha de fer bé per guanyar a un equip com al potent JAC Sants? Doncs pràcticament tot, però en especial ser sòlids, consistents, jugar en equip i compromís. Tot això ja es va començar a veure en el primer quart amb el parcial de 15-19, un parcial que va començar amb un Jus molt encertat, un Xabi Gomez amb encert i criteri i un Gerard Díaz aportant on més calia: sota els taulers!
Però on cal destacar, ja en el primer quart però potenciat i augmentat en el segon quart, és l'autèntica demostració de compromís defensiu. Potser algú pot pensar que JAC Sants fa tenir uns percentatges nefastos en tir, ben cert és. Però van estar desencertats o és mèrit del gran treball d'Escolapis ajustant la defensa de manera increïble? Si a tot això li sumem un atac clarivident amb un centrat Marcel Ninot i un final de quart excepcional, marcat per 5 punts consecutius de l'Àlex Pallejà (que sempre aporta el seu gra de sorra) i ho rubriquem amb el triple final, como no, del Xavi Assalit s'entendrà que el parcial fos de 13-27 posant un 28-46 a la mitja part.
Nervis per part dels supporters incondicionals d'Escolapis Sarrià en començar el tercer quart. JAC Sants està on està per alguna cosa i això no estava fet ni molt menys. Sortida en tromba que ens van fer passar del 28-46 al 39-50 en 5 minuts de tercer quart. De totes maneres, en Martí, Xabvi's i companyia ens van permetre aguantar la pressió, amb una parella arbitral diguem que poc imparcial. Amb tot el 17-9 ens deixava el marcador amb un 45-55 a falta del darrer periode del partit.
Poc s'ha parlat d'un tal número 15 que tenim a l'equip. Poc s'ha parlat dels 31 minuts sobre la pista de La Bordeta. I poc s'ha parlat que la seva tasca durant tot el partit, per alguns invisible, va ser un dels factors clau de la victòria. Doncs sí, un tal Santiago Suso Ribera va fer un partidàs que va ser determinant en el resultat final. Tot i els 22 punts i 38 minuts en pista del gran Gerard Galbete de JAC Sants, els seus percentatges van ser del 35% en tirs de 2 (6/17) i el 63% en tirs lliures (10/16) podem pensar que van ser demèrit seu o mèrit d'un gran defensor.
I amb tots aquests precedents vam arrencar el darrer quart, on la pressió va ser molt alta però van saber estar a l'alçada. I potser un quart on podem constatar que no cal un únic jugador que destaqui sino que l'aportació coral de tot l'equip en anotació (només cal veure també que tenim 5 jugadors d'Escolapis per sobre els 10 punts) ens va permetre mantenir la distància, fins i tot augmentar-la fins al final que, ja amb el partit decantat al nostre favor, va deixar el parcial de 15-13 amb el resultat final de 60-68 meravellós.
Després dels altibaixos d'aquesta primera fase on hem estat capaços del millor i del pitjor, estar amb un 6-4, com deia algú al final del partit, no està tan malament. Ara només esperem poder tancar la primera volta amb un bon partit i una victòria a casa nostra contra el Tàrrega i marxar de vacances amb un 7-4 que ens donaria opcions d'estar dalt de la classificació. Així doncs, volem més Jekylls i pocs Hydes d'ara en endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada